‘El Paseo de Rostock a Siracusa’, Friedrich Christian Delius

0

La novetat del mes de març de Sajalín Editores és la novel·la de l’escriptor alemany, nascut a Roma, Friedrich Christian Delius, El Paseo de Rostock a Siracusa. Delius és un prestigiós escriptor alemany que per primer cop veu com una novel·la seva es publica a Espanya. Considerat un dels millors escriptors alemanys vius, es va doctorar en literatura alemanya a la Universitat de Berlín i posteriorment va treballar com editor. És autor de novel·les com Ein Held der inneren Sicherheit, Adenauerplatz, Mogadischu Fensterplatz, Die Birnen von Ribbeck, on Delius posa de manifest el seu interés per temes socials i polítics, guanyant-se d’aquesta manera el prestigiós adjectiu d’escriptor incòmode. Delius ja es va guanyar alguna cosa més que adjectius quan va al 1970 va publicar la seva tesi doctoral, Der Held und sein Wetter, on criticava amb arguments sòlids el món industrial en texts com per exemple Wir Unternehmer i Unsere Siemens-Welt. Va participar a les darreres reunions del Grup 47, és membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Història, i ha rebut premis literaris com el Joseph Breitbach i el Fontane, com a reconeixement a la seva trajectòria.

El Paseo de Rostock a Siracusa està considerada una obra cabdal dintre de la narrativa alemanya contemporània. Publicada al 1995, és un llibre clau sobre la llibertat i les barreres imposades, gràcies a un protagonista que trenca les cadenes legals, morals, mentals i polítiques que reprimeixen i esborren els somnis dels que, tot i viure a les clavegures, encara miren cap al cel. Situada a finals de la dècada dels 80, concretament l’any 1988, el protagonista és Paul Gompitz, un personatge de ficció basat en un personatge real, Karl Müller, qui va aconseguir sortir de la RDA per fer fer realitat el seu somni: viatjar a Siracusa tal i com va fer el seu referent, Johann Gottfried Seume, escriptor alemany de finals del S.XVIII. Seume va seguir la ruta Trieste, Venècia, Ancona, Terni, Roma, Nàpols, Palerm i Siracusa. I l’alter ego de Müller, Gompitz, un intel·lectual i un bohemi que es guanya la vida fent de cambrer, considera que res ni ningú l’ha de privar de fer realitat el seu somni, possible per ell, impossible pels que es resignen a les circumstàncies, en aquest cas totes les que tenen a veure amb el mur de Berlín.

“Hay dos caminos, el oficial y el aventurero. El primero, se dice Gompitz, pasa por solicitudes, tienes que insistir, doblegarse, esperar; el segundo tienes que descubrirlo tú solo, planearlo, organizarlo. El camino legal y el ilegal, tendrás que prepararlos ambos, aunque tardes años”.

Gompitz té clar que escrivint les seves aventures a la seva dona, Helga, i als seus amics de Rostock, no només informarà de com li van les coses, sinó que també obrirà la ment de submissos i/o porucs. No tot són flors i violes, però això a Gompitz no li importa. Accepta que les coses vagin com hagin d’anar. El desengany per la forma de vida occidental, pels impediments, prohibicions i absurditat que troba a tot arreu el fan entendre que sovint hi ha altres barreres, que no totes són visibles com el mur. Gompitz vol conèixer món, tenir coses que explicar, vol sentir-se lliure i tornar a la RDA un cop consideri que el seu viatge amb retorn ha acabat.

El Paseo de Rostock a Siracusa, una excel·lent novel·la que reflexiona sobre els límits de la llibertat, amb un rerefons que qüestiona fins a quin punt som lliures.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply