Hard Boiled, de Frank Miller i Geof Darrow

1

La literatura ha ofert metàfores de la societat més realistes que moltes de les cròniques socials que sovint ens hem d’ empassar a les notícies del matí. La percepció que un tingui del món i de la realitat vindrà, en part, determinada per una educació, vivències, circumstàncies. Per tant, la condició cultural, social i econòmica posarà la lent per veure. També hi ha qui va més enllà i no es conforma amb les opinions còmodes, i intenta oferir una mirada crítica. Un exemple, és Frank Miller. L’autor de Sin City i 300 ofereix una visió de la societat devastadora a través de Hard Boiled. Considerat el còmic més sanguinari i violent en el seu moment, a través d’unes vinyetes que desborden per excessives a tots nivells, ofereix el retrat d’una societat que ha acabat per convertir-se en una jungla d’asfalt, cotxes, sang i fetge.

El còmic, de la mateixa manera que Give me Liberty, va suposar l’allunyament de Frank Miller de les grans editorials. Hard Boiled va ser publicat a través de Dark Horse Comics al 1990, en forma de mini-sèrie (va ser el primer llançament de l’editora), i va ser reeditat per Norma Editorial al 2008. Juntament amb el desconegut per aquells anys Geof Darrow, Miller no va tallar-se a l’hora de plasmar tota la violència explícita que li venia en gana. En un marc social desmesuradament violent, Frank Miller, en una versió nihilista de l’obra de Philip K. Dick Sueñan los androides con ovejas eléctricas? amb detalls de A Scanner Darkly, ofereix un retrat d’una societat a la que l’adjectiu apocalíptic se li queda petit. Un món governat per les màquines, per culpa d’una Corporació que vol controlar la humanitat, o més ben dit, el que queda d’ella. El protagonista és Nixon, un corredor d’assegurances; la seva vida és tan previsible com monòtona, circumstància que agraeix. Viu en una casa a les afores de la ciutat, en una localització on les cases i les persones es repeteixen, una darrera l’altra. Té una doble vida de la que no és conscient: com a caça-recompenses de La Corporació que el va crear per combatre a rebels i a tot allò que no accepti les normes. La societat està en mans de la tecnologia, de les armes i de la falta d’idees i valors.

Dibuixat de forma excessiva, narrat amb una visceralitat a prova de bombes, Frank Miller va estrenar la independència creativa amb una història on no dóna treva ni al lector ni a la humanitat. Un món buit, totalment perdut, amb els carrers desbordats de gent extrema, crims, accidents, on la llei del més fort impera de forma absoluta i dictatorial. El més greu és que tot està controlat per una empresa; pocs ho saben i ningú sembla gaire preocupat. El que ens retrata l’autor de El regreso del cavallero oscuro és una societat desfeta, on la vida humana no val res i on la única justícia és la que aplica qui vagi més armat. El futur més apocalíptic i negre es converteix en realitat a les detallades vinyetes del còmic. Podem considerar com inacabada la història de caçadors caçats, potser la trama es queda a mitges; a mi, personalment, no em grinyola. tot queda compensat per la direcció artística de Hard Boiled. Cada pàgina és un deliri, cada vinyeta un racó que ens explica al detall què tenim entre mans. L’univers que dibuixa Frank Miller a cada racó de paper fa de Hard Boiled un viatge més que apocalíptic per la condició humana. Si bé és cert que el que veiem i passa és exagerat, segons quina perspectiva es tingui de la societat, o potser, depenent del grau de confiança que es té respecte la nostra espècies, si un analitza el que suggereix l’autor, poca broma: tal com van les coses, potser, el món de Hard Boiled no queda tan lluny com pot semblar d’entrada.

Premi Will Eisner precisament per la direcció artística, aquesta breu novel·la gràfica de l’autor de Sin City ofereix un missatge vers el domini corporatiu i el mal que suposa que els humans no pensem per nosaltres mateixos. Les paraules se les emporta el vent. De fet, com es diu en un moment a Maus, cap llibre ni cap pel·li ha servit perquè no es repetís, per exemple, una massacre o un genocidi. Ni Hard Boiled ni Give me Liberty, per citar dos exemples del mateix autor, ni les novel·les de Philip K. Dick o J.G. Ballard, han canviat el rumb de la societat. Potser, és més senzill adaptar-se i ser el rei de la jungla que canviar.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

1 comentari

  1. El barroquisme de Geof Darrow sempre ens deixa alguna tuerca, pistola, colilla o logotip a la retina. Enhorabona per recuperar de l’oblit aquest gran còmic.

Leave A Reply