Héroes de nuestro tiempo: Santiago Segurola és el crack

0

HÉROES DE NUESTRO TIEMPO. SANTIAGO SEGUROLA

Destino

El periodisme esportiu, almenys a Espanya, està al mateix nivell que la premsa del cor. Sembla ser que qualsevol addicte a l’esport amb unes mínimes aptituds per expressar-se seria capaç de dur a terme una crònica o defensar una opinió en un debat sobre el tema: només cal veure o sentir al tal Roncero; provoca vergonya al·liena. El show que es marquen alguns suposats professionals del sector provoca migranya i nàusees. Tot és un negoci, i què dir de l’esport i el ‘seu’ periodisme. Es tracta de vendre diaris, de ser el web més visitat, la ràdio més escoltada o la televisió més vista; i perquè això succeeixi, es farà el que sigui. Si cal, utilitzar tàctiques de guerra, enganyar, manipular i allargar polèmiques, suportades en el temps pel baix nivell intel·lectual d’un país. Per diferents motius, ens podem trobar amb diferents tipus de periodistes esportius capaços de generar tants diners com comentaris, articles o opinions vomitives; però, ens centrarem en dos: Per una banda tenim els fanàtics sense criteri ni escrúpols, o bé perquè adopten aquest paper sabedors que el nivell intel·lectual del país sacralitza segons quin tipus de personatges, es dediquen a oferir punts de vista tan sectaris com deformats sobre la realitat, o bé perquè són així, i els seus caps els aprofiten per vendre diaris, perquè, finalment, ofereixen un discurs articulat com qualsevol conversació de barra de bar; per l’altra, ens trobaríem amb els periodistes infantils, que és com nomeno a aquells que no tenen ni idea del que parlen i que tenen un discurs equivalent al d’un nen de 5è de primària, o bé perquè la única cosa que han fet a la vida és llegir diaris esportius dolents, sí, els que diem que tenen el mateix nivell que les revistes del cor, o bé, perquè no saben més i, oblidant que el periodisme, en línies generals, és l’art de recollir, recopil·lar, resumir, sintetitzar i expressar una informació amb capacitat didàctica, analítica i crítica. Ara bé, dit això, afortunadament, hi ha excepcions, concretament una, i respon al nom de Santiago Segurola, qui si respon a la definició apuntada. Ell i els que entenen el periodisme esportiu com ell, molts pertanyen a la seva escola, com per exemple Ramon Besa, mengen a part, senzillament, perquè sí fan bé la seva feina, i, aquest, és el primer motiu per exercir la seva professió amb dignitat, rigor, credibilitat i veracitat. Santiago Segurola ha publicat Héroes de nuestro tiempo, antologia dels seus articles des de que va començar el 1987, amb una crònica del partit entre el Betis i el seu estimat Athletic de Bilbao, un llibre que ens permetrà, a tots els que estimem l’esport i el periodisme, i per tant, a aquells creiem que el periodisme esportiu és aquell que practica gent com ell, gaudir d’un ofici en mans del capitalisme més infame i de titelles que l’intenten convertir en un joc de nens, o en el pitjor dels casos, en una guerra d’interessos, de colors i banderes.

Pep Guardiola, Manolo Sanchís, Fernando Hierro, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Marco Van Basten, David Beckham, Ronaldo, Leo Messi, Usain Bolt, Sergi López, Marta Domínguez, Pau Gasol, Rafa Nadal, Guti, Rivaldo, Zinedine Zidane, Magic Johnson, Sebastian Coe, Michael Jordan, Hicham El Guerruj, Michael Phelps, Severiano Ballestros, La Quina del Buitre, articles de les diferents Olimpíades, Mundials, Europeus, de futbol, bàsquet, atletisme, entrevistes a Cabrini, Valdano, Míchel, Di Stéfano, Capello, articles d’opinió sobre futbol, equips, moments esportius, editorials o petits assajos sobre mites, partits, i futbol, molt futbol, perquè segurament, la meitat del llibre és futbol,… Héroes de nuestro tiempo  no és només un recull d’articles dels 25 anys de professió de Santiago Segurola. És una catarsis literària i esportiva a la vegada, una manera d’entendre l’esport, una forma precisa, analítica i crítica d’apropar l’esport, un volum on cadascun dels articles esdevé un manifest on expressa i s’expressa un punt de vista útil, didàctic i incisiu sobre cadascun dels temes i conceptes que manega. Amb periodistes del seu calibre, del que es tracta és d’informar, i d’informar des d’un bagatge cultural i un bagul de dades i de contingut prou ampli per tal de donar l’oportunitat al lector i a l’oient d’aprendre i de veure o intentar veure amb uns ulls o perspectiva diferent. Amb Segurola no es tracta d’escalfar l’ambient ni de radicalitzar opinions per tal de crear un debat de fonamentalistes, ja siguin seguidors o professionals, que no pretenen res més que establir dogmes a partir de sentències irracionals basades en prejudicis, fanatismes i interessos econòmics. La seva tasca és tan didàctica com reveladora. La seva capacitat per seccionar, descriure i explicar els fets que rodegen una activitat esportiva, per submergir-nos en les meravelles d’un jugador, d’un equip, endinsar-nos en les virtuts d’un atleta, analitzar com s’ha desenvolupat un torneig, una jugada, una rivalitat, o per situar-nos de ple a l’acció d’un partit ja jugat, resulta del tot inqüestionable. Una prosa àgil, rica però diàfana, que es llegeix amb tanta facilitat com es comprèn, és l’eina a través de la qual Segurola estableix un vincle d’informació útil, veraç i didàctic amb el lector, de manera que aconsegueix transmetre coneixements, passió, sentit crític i analític, i el més interessant, la possibilitat d’entendre i de mirar l’esport amb tarannà reflexiu i vocació literària. De la mateixa manera que en un camp de futbol no tothom va a insultar al contrari, a l’àrbitre i a buidar el got de les frustracions i del mal humor per tenir una vida trista i un cervell de rata sense inquietuds, dins del periodisme esportiu hi ha lloc per professionals que entenen el seu ofici com una necessitat d’explicar què succeeix o què ha succeït  a qui no ho sap, amb rigor, passió, racionalitat i respecte per la feina, pel lector, per l’oient i per l’esport.

De la mateixa manera que Dante Panzeri, o Simon Kuper, per citar dos periodistes esportius amb obres recentment publicades al nostre país, Santiago Segurola transmet coneixements, senzillesa, honestedat i amor pel que fa, entre d’altres valors tan universals com manipulats pels més cretins. Héroes de nuestro tiempo és periodisme esportiu. Segurola estima uns color, els de l’Athletic. Ara bé, el que més estima és l’esport; el seu bagatge cultural i el seu talent ens permeten, gràcies a la seva feina, estimar l’esport i gaudir d’un periodisme útil, creïble, que converteixen l’esport en una afició, sana, entretinguda i enriquidora. Perquè, el que fa Santiago Segurola té molt mèrit: si es pot parlar del periodisme esportiu com un art, no hi ha artista més gran que ell, almenys, dins de l’estat espanyol. Ell és un heroi del periodisme del nostre temps.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply