Senyor Hessel, vostè té tota la raó

0

L’Espanya rebel i valent de sempre pot afavorir a aquest impuls cap a una Europa cultural, fraternal i no una Europa al servei d’una financiació del món.

Indigneu-vos, d’Stéphane Hessel

L’èxit de vendes d’ Indigneu-vos d’ Stéphane Hessel, primer, al seu país, i posteriorment, a la resta d’Europa, amb Espanya al capdavant, ha coincidit amb la demostració més palpable de que sí que estem indignats, i amb arguments irrefutables. La crisi no és més que el resultat de l’estafa en la que viu aquesta societat. Per una banda, l’atur creix a Europa (no cal recordar el cas d’Espanya), i per l’altra, els innombrables que apareixen a la llista Forbes cada any, acumulen més diners; aquest és un exemple claríssim de que tot plegat, sí, és una estafa. I anti-sistema? Evidentment que té tot el sentit ser contrari a un sistema dominat per bancs, empreses i polítics que ens han obligat a estar en contra d’aquest sistema. Ara bé, pel canvi, l’aposta és la via democràtica, per tant, pacífica i constructiva.

No hi ha res més transgressor que pensar. I en els temps que vivim, qui no pensa, més que mai, és perquè no vol adonar-se de res. Stéphane Hessel, un dels que varen forma part de l’equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans al 1948, va néixer al 1917, de la mateixa manera que l’autor del pròleg, José Luis Sampedro. Tots dos han donat suport al moviment Democracia Real Ya i a les protestes i acampades que hi ha per tota Espanya des de diumenge (a Barcelona, a la Plaça Catalunya, on dissabte 21 de maig a les 18 h hi haurà jornada de reflexió) . El primer és l’autor d’aquest Indigneu-vos, que més que mai, ens empeny a pensar i a obrir els ulls. Llegim en el pròleg: Actualment, a Europa i fora d’ella, els financers, culpables indiscutibles de la crisi, han salvat ja la sotragada i segueixen amb la seva vida com sempre sense grans pèrdues. Hi podríem afegir que es consideren intocables (excepte, com se sap, a Islàndia), i que el gran problema és la mentalitat de les empreses: guanyar diners a qualsevol preu, mai millor dit. Tot s’hi val per obtenir beneficis, i si no es canvia aquesta actitud, no haurem canviat res. Hessel diu: El poder dels diners mai havia estat tan gran, insolent, egoista amb tots… Els bancs es preocupen primer dels seus dividends i dels elevadíssims sous dels seus dirigents, però no de l’interès general.

Quin sentit té acumular riquesa quan la projecció que es fa (dades del Banc Mundial oferides de cara al compliment de l’Objectiu de desenvolupament del Milenni (ODM)) és que més de 2 mil milions de persones viuen amb un màxim de dos dòlars per dia? És evident que ha d’haver entesa, i la única entesa és que la minoria que explota el planeta i a treballadors i que només tenen en ment acumular i acumular, créixer per créixer, han de canviar la mentalitat des de ja. El planeta és del poble, no de l’economia, i el sentit comú és buscar la igualtat, i com diu Hessel, l’interès general ha de primar per sobre de l’interès particular i el repartiment just de les riqueses creades pel món del treball, sobre el poder dels diners. L’interès general és el del poble, el dels treballadors, el de la gent que lluita per arribar a fi de mes, dels que tenen una idea de negoci per guanyar-se la vida i actuar com a protector social, i no amb la idea d’expandir-se emulant per exemple a grans indústries càrnies que estan acabant amb les granges que precisament, treballen per viure i per oferir un producte de qualitat i amb una dinàmica de treball assenyada i respectuosa amb la humanitat i el medi ambient.

La llibertat que defensa la minoria intocable és la de fer i desfer com els doni la gana, utilitzant els recursos del planeta com productes, i als seus habitants, com esclaus per poder satisfer uns objectius que any a anys són majors. Aquesta gent, grans empresaris, grans banquers, els de la llista de Forbes, o els que voldrien ser com ells perquè a la única cosa que aspiren a la vida és a una llibertat per enriquir-se que evidentment ataca la llibertat de viure de gairebé tot el planeta, han d’adonar-se que el joc s’ha acabat. S’ atreveixen a dir-nos que l’Estat ja no pot garantir els costos d’aquestes mesures ciutadanes (referint-se a serveis socials i reclamacions sobre millores en aquest aspecte), diu Hessel, i afegeix: Com pot ser que actualment no hi hagi diners per mantenir i prolongar aquestes conquestes quan la producció de riquesa ha augmentat considerablement des de Alliberació (dels nazis), un període on Europa estava en runes? Què passa al nostre país, on tenim gairebé de 5 milions d’aturats, i on una empresa com Telefónica acomiada un 20% de la seva plantilla, tot i haver obtingut uns beneficis rècord?

El valor màxim és la vida humana, i el sentit de la vida és protegir el planeta, la vida humana i crear un món on tothom pugui ser lliure realment, i que s’eduqui per donar valor als intangibles, de forma que els diners passarien a un segon pla. El hegelianisme interpreta que la llarga història de la humanitat té un sentit: és la llibertat de l’home que progressa etapa per etapa… La història de les societats progressa i, finalment, quan l’home ha aconseguit la llibertat completa, obtenim l’Estat democràtic en la seva forma ideal, llegim de Hessel. El món ha de canviar, i per canviar, l’educació ha de canviar, la mentalitat ha de canviar, i la indiferència de la societat ha de ser eradicada. L’autor francès ens avisa: Els progressos assolits per la llibertat, la competitivitat, la cursa del ‘sempre més’, tot això pot viure’s com un huracà destructiu. Indignem-nos, com ja ho estem, i posem fi a una societat dominada pels criminals que viuen la vida com si juguessin al monopoly. Ells consideren que amb les retallades socials de tot tipus, menció especial per les de sanitat i educació (tot el recolzament a les manifestacions per aquest motiu), es pot avançar. Avui serà les retallades, demà serà limitar la negociació col·lectiva (atenció a la Reforma de Negociació Col·lectiva, que afecta a les negociacions Patronal-Sindicats), reduir vacances (ahir Angela Merkel treia ahir pit perquè els alemanys tenien 20 dies de vacances a l’any, afirmant que els altres països europeus havien de segur el seu exemple),…i demà passat, si no reaccionem, per on seran capaços de retallar?

A l’inici d’aquesta curt i intensa proclama, Hessel parla de la Resistència que va lluitar contra els nazis, com un exemple de la necessitat d’emprenyar-se. Avui en dia, la dictadura és la dels mercats financers. Però, la indignació, ha de vèncer la indiferència (per Hessel, és la pitjor de les actituds possibles). Per ell, la indignació hauria de néixer, per una banda, per la diferència que hi ha entre les classes altres i les classes, cada cop més gran perquè els rics, amb la crisi-estafa, són més rics, i els pobres, més pobres; per l’altra, pels drets humans i la situació del planeta. Tota persona té dret a una nacionalitat, diu l’article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans, i el 22,  Tota persona, com membre de la societat, té dret a la Seguretat Social, i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, tenint en compte l’organització i els recursos de cada Estat, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables per la seva dignitat i pel lliure desenvolupament de la seva personalitat. Aquest punt, després de l’informe del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) que detecta que el 50% dels catalans afirma que hi ha masses immigrants, un 25% tractaria d’evitar llogar un pis a immigrants, i que més d’un 50% considera que la immigració treu llocs de feina i que minva la qualitat de l’educació i la sanitat pública, no el podem oblidar. Hi ha individus que culpen dels mals als immigrants. No hi ha lloc en una societat democràtica pels racistes, ni pels manipuladors mediàtics ni pels polítics xenòfobs;  només podem remetre’ls a la Declaració dels Drets Humans, esperant, que el sentit comú i la intel·ligència els il·lumini. Hessel també recorda la situació de Palestina: Es absolutament necessari llegir l’informe Richard Goldstone sobre Gaza de setembre de 2009, en el que aquest jutge sud-africà, jueu, que inclús es reconeix sionista, acusa a l’exèrcit israelita d’haver comès “actes assimilables a crims de guerra i potser, en determinades circumstàncies, a crims contra la humanitat” durant l’Operació Plom Fos, que va durar tres setmanes.

Indigneu-vos repassa el sentiment d’indignació des d’un punt de vista racional i crític, en un exercici de llibertat d’expressió que evoca a la Resistència francesa, a l’esperit democràtic, i a un desig de que el sentit comú s’imposi i promogui un món lliure d’injustícies socials i del control absolut establert pels mercats econòmics, que es transforma en un crit pacífic i contingut per conscienciar al poble de la necessitat de deixar de banda la indiferència per tal de ser una societat crítica i exigent. Indigneu-vos és un llibre imprescindible, de la mateixa manera, que com a poble, per consciència social, cal entendre i recolzar un moviment com Democracia Real Ya, plataforma pacífica i sense por a res que diu ben clarament: No som mercaderia en mans de polítics i banquers! (llegir propostes)

José Luis Sampedro ens diu al pròleg: Indigneu-vos, lluiteu, per salvar els objectius democràtics basats en valor ètics, de justícia i de llibertat promesos després de la dolorosa lliçó de la Segona Guerra Mundial. Per distingir entre opinió pública i opinió mediàtica, per no sucumbir a l’engany propagandístic. “Els mitjans de comunicació estan en mans dels rics”, assenyala Hessel. I jo afegeixo: Qui són els rics? Els que s’han apoderat del que és de tots. I com és de tots, és nostre el dret i nostre el deure recuperar-lo al servei de la nostra llibertat.

Stéphane Hessel, qui aposta clarament per una via pacífica, per acabar, escriu: Estic convençut de que el provenir pertany a la no violència, a la conciliació de les diferents cultures…  El pensament productivista, promogut per Occident, ha arrastrat al món a una crisi de la que s’ha de sortir a través d’una ruptura radical amb l’escapada cap endavant del ‘sempre més’, en el domini financer però també en el de les ciències i les tècniques. Ja és hora de que la preocupació per l’ètica, per la justícia, per l’equilibri durador predomini. Degut a que els més greus riscs ens amenacen. I aconseguir dur a terme l’aventura humana en un planeta que podria tornar-se inhabitable per l’home… Apel·lem a una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen un altre horitzó per la nostra joventut que el del consum de masses, el menyspreu cap als més dèbils i cap a la cultura, la amnèsia generalitzada i la competició a ultrança del tots contra tots. A aquells que faran el segle XXI, els diem, amb tot el nostre afecte: CREAR ÉS RESISTIR, RESISTIR ÉS CREAR.

Paraula d’ Stéphane Hessel, un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Indigneu-vos es troba en català a través de l’Editorial Destino.

Com a mínim, sigui vostè crític.

pedro antonio pérez © 2011

Nota: Agraïm a Pedro Antonio Pérez la deferència que ha tingut deixant-nos utilitzar una de les fotos que va realitzar durant la manifestació del 15-M a Barcelona.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply