"La máquina blanda", de William S. Burroughs

Burroughs es reinterpreta en un dels seus aterradors collages drogodependents de situacions esquitxades per totes les substàncies, líquids, personatges, perversions, viatges, criminals, policies i paraules que remouen les brutícies i les vergonyes de la societat pulida i rigorosa de la que tant es vanaglorien els més hipòcrites.

El ritme narratiu és imparable, l’excés d’ anades i tornades, de veritats i mentides, de paròdies i crítiques, en definitiva, el conjunt de fantasies que ataquen indirectament la situació de control absolut amb la que sotmet el poder a les classes més humils, a través de les debilitats del cos, de la màquina tova, de les entranyes i dels vicis que alhora són els esquers idonis per caçar voluntats de carn i ossos. L’ explícit llenguatge sexual, les improvisacions impossibles i els deliris grotescos conformen l’esquelet formal d’ un altre dels experiments literaris de l’autor de El almuerzo desnudo.

Cofundador del moviment beat amb Jack Kerouac i Allen Ginsberg. Homicida involuntari de la la seva dona emulant a Guillem Tell. Bisexual, promiscu i drogaddicte. Creador de les fantasies satíriques i dels collages socials.

William Burroughs. O hi participes del seu univers o no. O l’adores o el detestes.