Ruven Preuk és un jove especial, sent i veu la música com els elegits. Somiador, diferent, tossut i genial, el seu talent no passa desapercebut. Quan es troba amb el violí d’un músic bohemi i indomable, es trobarà cara a cara amb el seu destí. Ara bé, estem a l’Alemanya de la primera meitat del segle XX i només hi ha lloc pel mal, la ignorància i el drama. Svenja Leiber és l’autora de Los tres violines de Ruven Preuk (Malpaso Ediciones, 2014), un drama literari que colpeja el personatge i el lector des de la primera fins la darrera pàgina. Amb traducció de Richard Gross, la lectura esdevé un dura i sofrida immersió per la vida d’un noi que no només ha de lluitar amb el marc històric que li toca viure, també ho ha de fer amb la necessitat de sobreviure en un món incapaç d’acollir-lo.
El record cinematogràfic de La cinta blanca i El pianista recorre per les pàgines de l’obra. Els capricis de la història marquen el destí de les persones. Ruven Preuk no s’escapa dels temibles tentacles que neixen d’alguns dels defectes més demolidors de la condició humana. L’home pot ser extraordinari, però sovint és infame. És el seu principal enemic, el llop que se’ns menja. El protagonista de l’obra ho viu en primera persona. Res, ni la seva sensibilitat genial ni ningú podrà ajudar-lo. Perdut en les misèries de l’època que li ha tocat viure, és incapaç de ser ell mateix. Músic des de la primera fins la darrera cèl·lula, Preuk s’haurà de conformar amb sobreviure i fer-se respectar. El dolor que impregna cadascun dels seus dies és espantós. És un supervivent, i es mantindrà fidel al seu talent i a la seva condició de bartleby. Lamentablement, el darrer record que romandrà a la seva memòria serà el de la mort.
Intensitat i drama. Prosa lírica i crua. Frases breus i directes. Reflexions immediates i punyents. Dolor i pena. Svenja Leiber descriu una època i com colpeja el protagonista lacònicament, sense concessions. Los tres violines de Ruven Preuk esdevé la història d’un jove (i d’un món) a qui se li impedeix ser i sentir-se lliure. Ell té un camí a seguir, el veu i el percep nítidament, però tot són barreres i trampes per ser ell mateix. És la història del que podria ser la vida si sabéssim aturar els dimonis que habiten en nosaltres mateixos. Una magnífica obra per retratar un món deplorable.