Và rem conèixer a Beppe Fenoglio a través d’ El partisano Johnny (SajalÃn Editores, 2013). Mai és tard per assaborir la bona literatura, tot i que estem parlant d’un dels grans escriptors italians del segle XX. Ja era hora. L’editorial de Barcelona ens descobria un magnÃfic autor per enèsima vegada. Al seu paÃs, Fenoglio se’l considera tan important com Italo Calvino, Cesare Pavese i Luigi Pirandello; quasi res. Cinquanta anys després de la seva mort, tenim una altra oportunitat per descobrir un escriptor que a més de ser elogiat per les seves virtuts literà ries, cal recordar que va lluitar contra els nazis unint-se a la resistència organitzada de la seva regió natal. Un dÃa de fuego (SajalÃn Editores, 2013) és el recull, per primera vegada en castellà , de tots els seus contes. Ens trobem amb un autor amb kilòmetres i experiències, carn de batalla i amb els ous pelats, capaç de posar-nos a la pell de les vivències i circumstà ncies patides. La intensitat dels seus relats és inqüestionable, aixà com la capacitat per transmetre sapiència, drama i experiència.
Contes sobre la guerra civil, contes de la postguerra, contes de la parentela i del poble i contes fantà stics són els quatre blocs temà tics que ens trobem. El dia a dia de la lluita partisana, la inadaptació a la vida civil dels joves que varen participar a la guerra, el dia a dia de civils que han de conviure amb la misèria d’una quotidianitat desmotivant, les vicissituds d’uns individus avorrits de sà mateixos i dels que els ofereix la vida… els diferents contes ens conviden a conèixer els sentiments d’uns personatges que viuen al lÃmit, ja sigui per la guerra, perquè s’han d’adaptar a la normalitat després de la lluita, o, senzillament, perquè senten la necessitat de canviar de vida però es veuen completament perduts i sense recursos i per aquest motiu acaben perden el nord i , sense arguments ni direcció, o reaccionant de la pitjor manera, és a dir, amb violència. Sense grandiloqüència ni sense posar-se medalles, descrits amb veracitat, cruesa, despullant els seus protagonistes, amb l’autenticitat i carà cter del que va ser capaç d’utilitzar les armes contra els que no entenen cap altra idioma, l’autor esbudella amb elegà ncia, sobrietat i coneixement aquells tenebrosos i complicats anys. El recull de contes es tanca amb un text autobiogrà fic, un apèndix d’un fragment del diari de Fenoglio de l’any 1954.
Els contes de Fenoglio no tenen res a envejar als de Chéjov, Poe, Twain, Maupassant. Només cal donar una oportunitat als seus relats per entendre que no és una afirmació gratuïta. Humil, proper, veraç, llegir Fenoglio és llegir un pedaç de la història d’una guerra, de la història d’un paÃs, capaç d’extreure el sentiment de tota un món com és el rural, sense estridències, i amb el realisme i proximitat de qui se sent part del poble i compromès amb una manera mirar el món.
