Hot! Una comedia canalla, el festival d’Iván Repila

UNA COMEDIA CANALLA. IVÁN REPILA

Libros del Silencio

Ni porros ni cubates de rom ni actitud macarra ni pedanteries ni fantasmades. Ara bé, terrabastall, bromes, honestedat i esperit crític tenyit d’ànima grotesca, per donar i vendre. La trobada amb Iván Repila, autor d’ Una comedia canalla (Libros del Silencio, 2012), va servir, no només per enamorar-nos encara més de la seva òpera prima, sinó també per confirmar que un escriptor no té perquè ser solemne ni donar-se-les de super-intel·lectual que s’ha llegit vàries vegades la Divina Comèdia o que confirma com a referència ineludible a Thomas Pynchon. Que n’hi ha, perquè en aquest país tira i molt l’artista estirat; i a sobre d’entregar obres inaguantables, són uns pesats. Però anem a pams. Iván Repila és un aturat de Bilbao que ha vist fer-se realitat un dels seus somnis confessables: que li publiquessin un llibre. Reconeix que va suposar una magnífica dosi d’adrenalina i de vitalitat, i més valorant els anys de crisi i frustració que hem de patir gairebé tots. De fet, el leitmotiv d’ Una comedia canalla és el desencís dels temps que corren. És així com s’explica que els seus tres protagonistes, Jim, Jack i John, abandonin les seves feines de merda (de 800 a 1000 euros i gràcies) per la porta gran: robant tot el que poden i deixar a zero les comptes corrents dels seus respectius caps. I a partir d’aquí, a traçar un plan: invertir tots els diners robats en algun negoci que els permeti guanyar els suficients calerons per retirar-se definitivament, o com a mínim, que els permeti tenir la vida que els hi dóna la gana. Es necessiten més motius per interessar-se per aquesta primera novel·la d’un autor novell que pensa, si fa no fa, com pensem molts, que el món està pitjor que fatal? Per aquest motiu ha decidit regalar-nos a tots més de 300 pàgines de situacions esperpèntiques, molta marihuana, més rom, i sobretot, un addictiu i espatarrant sentit de l’ humor que farà les delícies de tots aquells que apostin, com a mínim, per riure-se’n de tot.

M’ho he passat d’allò més bé, escrivint aquest llibre; potser queda malament dir-ho, però m’he trencat la caixa de tant riure amb algunes de les situacions que descric a l’obra, diu l’autor. I ens el creiem. L’entusiasme que transmet amb cada paraula de la novel·la, el lúcid i gamberro sentit de l’humor que és capaç de plasmar amb cada situació i circumstància de l’obra no deixa cap mena de dubtes. Estem davant d’un tio inquiet que escriu perquè li apassiona la literatura (de fet, és un dels caps visibles de Masmedula Ediciones), que tenia entre cella i cella aquesta boja, surrealista i psicodèlica (i no és un dir) història infectada de cases de luxe, ‘antros’ de mala mort i molt vici, rues de xinesos vestits de hooligans amagant tones de marihuana, nits de rom i més rom, criminals capaços de desfigurar la cara i tot si així ho demana la ‘jefa’, un camp de futbol ple de cadàvers on finalment es celebra el partit de l’any amb una pilota que poquet té de pilota, un taxista criminal que no estima gaire els nens,… I és així, de bajanada a bajanada, amb una prosa àgil, dinàmica i més que addictiva, com un s’enganxa a una trama que contempla, com hem dit, un pla tan anat com veraç: qui no s’ha plantejat mai deixar el curro però no sense abans haver-li pixat a la cara al teu cap, i tot per intentar buscar-se la vida per la seva banda sense haver d’aguantar el típic inútil de torn o les patètiques ordres que sovint s’han d’aguantar a les feines de merda que omplen el panorama laboral? Sense entrar en debat sobre el sistema, les feines, l’insultant índex d’atur, els lamentables i malignes polítics, ni una societat que es pot entendre com un manicomi on els seus guardians són els funcionaris de policia (August Strindberg dixit), tot i que no ens enganyem, canalles, això queda ben registrat en el subtilment contundent subtext d’ Una comedia canalla, Iván Repila es queda ben a gust amb personatges que van des del brutal McArthur, una mena d’híbrid entre José Maria Azar, Capità Amèrica i Judge Dredd, en versió Santorum (candidat republicà que entre d’altres heroïcitats, ens trobem amb la d’endur-se a casa el seu fill mort, un nadó que només va viure unes hores, per tal de que la família el conegués), l’inigualable Nocillo, una barreja de Sergio Ramos i Poli Díaz, el ‘millor no trobar-se un d’aquests’ Borchuck, un Chuk Norris amb cervell de Fran Rivera, una dona sanguinària que podria ser un creuament d’ Elektra, Margaret Tatcher (i seguidores PePeres) i Ichi the Killer, el nen psicòpata Tommy, un nano de vuit anys posseït per l’esperit d’ Ed Gein, Porlan i Ronaldo que deixarien com un set-ciències a Torrente, arribant als personatges més realistes, i protagonistes de les mogudes de la novel·la, que són els citats Jim, John i Jack i el quart membre de la tropa, Wilson, que amb més o menys diferències, podrien ser tu mateix.

Amb aquesta carona de bonàs, Iván Repila, a més de ser un gran fan de Guy Ritchie, de fet considera que el ritme de la novel·la és semblant a films com Snatch: cerdos y diamantes, és un romàntic de la vida, confessat per ell mateix. No sorprèn, per tant, que sigui amant d’un autor potser poc desconegut però segurament del tot imprescindible, Sergio Oiarzábal, autor de Por mucho que quiera el misterio, Flammis Acribus Addictis (2005), Delicatessen Underground (Bilbao Ametsak) i Traductor de Sueños por Babilonia. Si a tot això l’hi sumem que viure tranquil és el seu somni per realitzar, el moment de la novel·la on un dels personatges d’ Una comedia canalla, el pobre Marcus, li diu de tot i més a una veïna aficionada a l’step passada en kilos, el caràcter políticament incorrecte amb el que impregna tota l’obra, això sí, amb tot el sentit de l’humor i macarreria de macarra, unes idees de la societat ben realistes i incisives amb tot el que està passant i ara no vindrien al cas però cal dir que estem més que d’acord, un no té cap mena de dubte que estem davant d’un autor amb les idees ben clares, amb esperit crític i alhora analític, i amb unes ganes tremendes de seguir escrivint i provocant al personal, ja sigui amb més ‘comèdies canalles’, o amb novel·la negra, o amb un llibre romàntic, o inclús, amb poesia.

Eclèctic, vitalista, amb bon paladar, no només pel menjar, de parla ràpida i fluïda, i sobretot, insistim, canalla com ell sol, i sempre amb el millor sentit de la paraula, Iván Repila (fan de Julio Iglesias, de fet, Mi Vida és un dels seus discs favorits… i ho havíem de dir) es mereix un lloc a la literatura del nostre país. Com a mínim, Iván, tindràs un lloc sempre a les nostres estanteries. Esperem que, com el teu cosí Charly, tanta i tanta gent que no llegeix com ell s’enganxi a Una comedia canalla i s’ho passi en gran. Realment, un gran sorpresa i un millor entreteniment. Literatura de la que enganxa i amb la que et rius sense pausa. Es pot demanar més?

Autor

Daniel Bossio

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *