100 discs de la dècada dels 90

5

Public+Enemy+++Fight+The+PowerL’evolució i el canvi van marcar la dècada dels 90. Una generació de músics es van encarregar de girar el curs de la música i acabar amb els convencionalismes amb que va acabar la dècada dels 80. Així doncs, l’anomenada música alternativa va agafar el poder medíatic, gràcies sobretot a l’impacte de Kurt Cobain i els seus Nirvana. Si als 80 el que predominava a les llistes d’èxits era el pop insubstancial i el hard -rock de tendència AOR, els següents 10 anys van ser per els grups que representaven tot el contrari, i que defensaven una lírica més realista.
Grunge, trip hop, electrónica, indie pop, hip hop, metal, industrial, brit pop; aquest van ser els gèneres més representatius d’una dècada de gran producció musical, encara que algú va voler-ho simplificar amb l’etiqueta de música alternativa. En aquells anys internet encara era un experiment, i les discogràfiques van viure la seva particular “golden age” així doncs la quantitat de grups que van sortir va ser considerable, i els beneficis de les discogràfiques desorbitats, a la vegada que el gust de la gent s’obria a altres estils i els prejudicis musicals desapareixen, gràcies, en part, a l’aparició dels festivals d’estiu, on es combinaven grups de tots els estils i gèneres, cosa inaudita anys abans. Poc a poc el camp de visió musical dels grups s’ampliava i la riquesa musical augmentava a mesura que avançava la dècada, convertint-se en una de les millors collites de tots els temps. Així doncs, triar el més destacat d’aquell període és realment complicat i fora s’han quedat treballs tant influents i celebrats per alguns, com l‘Ok Computer de Radiohead, Dog Man Star de Suede, Debut de Bjork, Odelay de Beck, Last Splash de The Breeders, Exit Planet Dust de Chemical Brothers, Different Class de Pulp, Parklife de Blur, treballs que podrien estar perfectament formant part d’aquest llistat, però que per qüestió d’espai i gustos s’han quedat finalment fora.

pjharveySonic+Youth+group4Nick+Cave+and+the+Bad+Seeds+NickCave2

Aquí us presentem 100 discs que des del nostre punt de vista són els més representatius d’aquells dies. Els dies on la música seguia sent un element perillós i transgressor, i la llibertat creativa estava per sobre de tot. Els anys de Kurt Cobain, les camises de quadres, dels The Afghan Whigs de Greg Dulli , del Festival de Reading, de PJ Harvey, de Public Enemy i el millor hip hop, de Layne Stanley, de Sonic Youth, de Chris Cornell i els seus Soundgarden, les martinsMark Lanegan amb Screaming Trees, el metal visceral, de Phil Anselmo, del Killing in the name de Rage Against the Machine, dels ambients fumejants del trip hopRedd Kross, de Ride i el shoegazing, del Grace de Jeff Buckley, de la revolució electrònica, de la salvatge actuació de Nine Inch Nails al Festival de Woodstock, de Pavement, del Cannonball de The Breeders, del Lollapalloza, de l’invasió del pop britànic, del Bittersweet Symphony de The Verve, de Beck cantant “soy un perdedor“, etc…

1. The Afghan Whigs - Black love (1996)2. Sonic Youth - Dirty (1992)3. Public Enemy - Fear of a black planet (1990)4. Nirvana - In utero (1993)5. Redd Kross - Phaseshifter (1993)

6. PJ Harvey - Rid of me (1993)7. Jane's Addiction - Ritual de lo habitual (1990)8. Sonic Youth - Goo (1990)9. Screaming Trees - Sweet Oblivion (1992)10. Primal Scream - Screamadelica (1991)

11. Nick Cave and The Bad Seeds - Henry's dream (1992)12. Beastie Boys - I'll comunication (1994)13. My Bloody Valentine - Loveless (1991)16. The Afghan Whigs - Gentelmen (1994)15. Tricky - Maxinquaye (1995)

16. Jeff Buckley - Grace (1994)17. Massive Attack - Blue lines (1991)18. The Black Crowes - The southern harmony and musical companion (1992)19. Soundgarden - Badmotorfinger (1991)20. Nirvana - Nevermind (1991)

21. The Verve - A northern soul (1995)22. PJ Harvey - To bring you my love (1995)23. Girls Against Boys - Cruise yourself (1994)24. Neil Young and Crazy Horse - Ragged glory (1990)25. Wu Tang-Clan - Enter the wu tang 36 chambers (1993)

26. Pavement - Slanted and Enchanted (1992)27. Thee Hypnotics - Soul, glitter & sin (1991)28. Tom Waits - Bone Machine (1991)29. Pixies - Bossanova (1990)30. White Zombie - Astro creep 2000 (1995)

31. Mudhoney - Tomorrow hit today (1998)32. Portishead - Portishead (1997)33. The Jayhawks - Tomorrow the green grass (1995)34. Mad Season - Above (1995)35. Redd Kross - Show World (1997)

36. R.E.M. - Automatic for the people (1992)37. Primal Scream - Vanishing point (1997)38. Mark Lanegan - Whiskey for the Holy Ghost (1993)39. Dr. Dre - The Chronic (1992)40. Suede - Suede (1993)

41. Neutral Milk Hotel - In the aeroplane over the sea (1998)42. Nick Cave and the Bad Sedds - Let love in (1994)43. Wilco - Being there (1996)44. Blind Melon - Blind Melon (1992)

46. Fugazi - Red Medicine (1995)47. Nine Inch Nails - The downward spiral (1994)48. Rancid - ...and out come the wolves (1995)49. Björk - Post (1995)

51. Beastie Boys - Check your head (1992)52. Bob Dylan - Time out of mind (1996)53. Ride - Going blank again (1993)54. Screaming Trees - Dust (1996)55. Ministry - Psalm 69 (1992)

56. The Verve - Urban Hymns (1997)57. Sunny Day Real Estate - Diary (1995)58. Fun Lovin' Criminals - 100% Colombian (1998)59. U2 - Achtung Baby (1991)

61. Beck - Mellow gold (1994)62. Mudhoney - Every good boy deserves fudge (1991)63. Teenage Funclub - Grand prix (1995)64. Alice In Chains -Dirt (1992)65. DJ Shadow - Endtroducing (1996)

66. Sepultura - Roots (1996)67 - Soundgarden -Superunknown (1995)68. Radiohead - The bends (1995)69. Enrique Morente i Lagartija Nick - Omega (1996)70. Red Hot Chili Peppers - Blood sugar sex magik (1991)

71. The Jon Spencer Blues Explosion - Orange (1994)72. Orbital - In sides (1996)73. Pearl Jam - No code (1996)74. Yo La Tengo - Electr o pura (1995)75. Nas - Illmatic (1994)

76. Spiritualized - Ladies and gentelmen we are floating in space (1997)77. Tool - Aenima (1996)78. Tori Amos - Under the pink (1994)79. Marilyn Manson - Antichrist Superstar (1996)80. Babes in Toyland - Fontanelle (1992)

81. Social Distortion - White Light, White Heat, White Trash (1996)82. Portishead - Dummy (1994)83. Mogwai - Young team (1997)84. Faith No More - Angel dust (1992)85. The Black Crowes - Three snakes and one charm (1996)

86. Slint - Spiderland (1991)87. Son Volt - Straightaways (1997)88. Built To Spill - Nothing wrong to love (1994)89. Manic Street Preachers - The holy bible (1994)90. Dinosaur Jr. - Where you been (1993)

91. Ice Cube - The predator (1992)93. Superchunk - On the mouth (1993)94. Urge Overkill - Saturation (1993)94. Pantera - Vulgar display of power (1992)

96. Wilco - Summerteeth (1999)97. Kyuss - Sky Valley (1994)97. Elliott Smith - Elliott Smith (1995)97. Pearl Jam - Ten (1991)

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

5 Comments

  1. BRRRRR… Se m’ha posat el gallina de piel al veure el Black Love al primer lloc (tot i que jo potser sóc més del Gentlemen).

    M’agrada molt la llista i em sembla feta des del present, cosa que interessa. Pels que vam viure aquells dies ens demostra com de curtes eren les mires de l’escena barcelonina (premsa, públic, locals, promotors…) de l’època.

    Els Whigs només van tocar un cop a Barcelona en tota la seva carrera (a Garatge, presentant Congragation). El darrer cop que Superchunk van visitar Espanya el més a prop que van tocar va ser Madrid i Santa Pola. Built To Spill només van venir de teloners. Al primer consert de GvsB hi van anar 13 persones.

    Un gust veure que amb el temps es van esmenant errors. Encara que sigui massa tard.

  2. És cert. No heu inclòs en el top 100 gent com Metallica, Sinead o’Connor, Prodigy, EBTG ni (ai las!) Pulp o Fatboy Slim.

    Seguiu endavant. M’agrada el que feu, ho feu bé. Només era un comentari que no esperava resposta, i menys d’aquest “calibre”.

    ànims i endavant!

  3. Pingback: Black Love is #1

    • BCNCultura on

      Si fas una llista de pel·lis i de discs, sobretot, o del que sigui d’una dècada, poden haver semblances, i tant, i si es té un criteri semblant, encara més. Repassant la llista que cites, dir que ni Cibo Matto, ni Prince Paul, ni Everything But The girl, ni Dr. Octafon, ni el recopilatori Macro Dub Infection, ni Lisa Germano, ni Raekwon, ni The Orb, ni Kristin Hersh, ni Boredoms, ni Daft Punk, ni De la Soul, ni Elliott Smith, ni Mary J. Blidge, ni Buena Vista Social Club, ni Fatboy Slim, ni Tortoise, ni Missy Elliott, ni Basehead, ni Uncle Tupelo, ni Lucinda Williams, ni The Prodigy, ni Sonny Sharrock, ni Cypress Hill, ni Aphex Twin, ni Bikin Kill, ni Green Day, ni Metallica, ni TLC, ni l’ok Computer, ni Liz Phair, ni Fugees, ni Sleater Keaner, ni The Notorious B.I.G, ni Lauryn Hill, ni el Return of the DJ, ni Nurrat Fateh ALi Khan, ni A Tribe Called Quest, ni Cornershop, ni Outkast, ni Roni Size& Reprazent, ni Sebadoh, ni Pulp, ni Sinead o’Connor, ni Basemant Jaxx, ni Stereolab, ni LL Cool J, ni Sublime, ni Maldita Vecindad y Los Hijos del Quinto Patio ni Air estan a la nostra llista.

Leave A Reply