50 discs en directe

0

Kick out the Jams, Motherfuckers!!!!, va ser el crit de guerra dels MC5, i per extensió, a partir d’aquell dia de diferents generacions de fans del rock n’ roll , i això només ha estat possible gràcies a l’immortal disc en directe que va editar el grup al 1969. Tota una declaració de principis per part de la banda de Detroit, que en contra de tot, va decidir debutar amb un disc en directe, presentant-se al gran públic en el seu habitat natural: sobre un escenari, el lloc on els grups passen la seva gran revàlida. Més enllà de les possibilitats que dóna l’estudi, el directe és on un grup és mostra tal com és, i posa al descobert la seva identitat i intencions. Amb el temps, malauradament, els discs en directe han anat perdent força i transcendència. Les noves tecnologies (internet) i els nous suports (primer els VHS i ara el DVD) s’han convertit en les grans alternatives que utilitzen els grups per portar els seus directes fins els menjadors de casa, però això no impedeix poder gaudir, com en els vells temps, de tota l’essència i potència d’un artista a través dels solcs que formen un vinil o de les pistes d’un cd. Aquestes gravacions ens han donat l’oportunitat de descobrir infinitat de matisos i constants, que els grups no poden fer quan es tanquen en un estudi. Així doncs, gràcies a aquests, hem pogut viure el famós 1,2,3,4 que obria cada tema de The Ramones; a Bob Dylan reinventant el seu repertori en el recinte japonés del Budokan; a Sam Cooke fent vibrar al públic d’ Harlem amb el seu Twistin’ the night away; a Motörhead incendiant el Hammersmith de Londres a base d’un so atronador; a Joe Strummer mostrant la seva actitud fent callar al públic de la part del darrere del Shea Stadium; a un Neil Young desbocat al costat dels seus Crazy Horse en la gira de Ragged Glory que recull Weld; a The Who portant al límit el seu lema de maximum overdrive, en el concert que van oferir en el recinte universitari de Leeds; o a Nirvana demostrant que la seva proposta anava molt més enllà de la distorsió i la força en el seu unplugged per l’MTV, per posar uns exemples.

A continuació us presentem el que probablement són els discs en directe que millor han reflectit el discurs d’un artista més enllà del que ens proposava en estudi, uns discs carregats de la màgia que només la música en directe aconsegueix transmetre, i que permeten per uns instants sentir-se a prop del moment, trencant en certa manera les barreres de l’espai-temps.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply