Crònica Vetiver. 28/11, Sidecar

0

Una versió més assossegada de la banda de folk, amb aromes que van des de Flying Burrito Brothers a The Smiths, liderada per Andy Cabic, tornava a la sala Sidecar després del seu concert al juny del 2008. Aquest cop, estava previst a la sala Bikini; segurament, les poques entrades venudes  van obligar al canvi de sala. Vetiver tornava per presentar el seu darrer àlbum, Tight Knit, a més de fer un repàs a Vetiver, To Find Me Gone i al disc de versions Thing of the Past.

Per uns, avorrits i mancats d’intensitat i personalitat. Per altres, delicats, subtils i melòdics. Els primers diran que Vetiver són una banda sense cap emotivitat ni cap passió; badallaran i esperaran impacientment el final amb mala cara per haver anat a un concert que els ha fet dormir drets. Els segons mostraran la seva satisfacció per haver gaudit un concert íntim i pròxim, on les melodies càlides i positivistes de l banda d’ Andy Cabic els farà sortir de la sala Sidecar amb un somriure a la cara.

vetiver-breu-5

Cadascú dirà la seva, només faltaria, ara només falta que tothom sigui receptiu i no consideri que el seu paladar és indiscutible i únic. Tot és opinable, però si ens hem de mullar, considerem que el concert de Vetiver va ser com prendre’s un Vichy Català sense gas. Sense força, poc intens, Vetiver va fer un repàs als seus millors temes, però van sonar ensopits i apagats. Been so long, Rolling Sea, Sister, Everyday, More of this, You May Be Blue van ser alguns dels temes que van anar tocant durant poc més d’una hora que va satisfer el paladar d’alguns, va molestar a d’altres, i a la resta, els va deixar indiferents.

vetiver-breu-3

Vetiver és una banda per escoltar a casa relaxat i per crear una atmosfera tranquil·la i propícia per passar, per exemple, una tarda de pluja agradable a la teva llar; en directe, considerem que Vetiver és una banda ‘sosa’, remarcant que cadascú té el seu tarannà, els seus referents, per tant, cadascú valora les coses a la seva manera, i reconeixent que discs com To Find Me Gone i Tight Knit són més que recomanables. Per acabar, recordar que els teloners van ser uns correctes Fruit Bats, amb un so que barreja a Wilco i als propis Vetiver, i que van tenir la virtut d’oferir algun tema in crescendo que ens va sorprendre amb els moments potser més intensos de la nit.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply