El proper dimarts 23 de novembre, el grup d’Athens (Georgia), Drive-By Truckers, presentaran el seu últim treball, The Big To-Do, a la sala Razz 2, en la que és la seva primera visita a la ciutat fora del marc d’algun festival, en la que promet ser una nit de gran càrrega elèctrica i emocional. Considerats, per mèrits propis i més que evidents, com una de les millors bandes de rock americà del moment, i amb la condició de banda referencial més que guanyada, per fi podrem gaudir de tot el poder del directe dels d’Athens en una sala petita, lloc ideal per una proposta que en les distancies curtes no falla. A més, el concert del proper dia 23 servirà perquè el grup presenti algunes de les noves cançons que formaran part del seu nou treball, que durà per nom, Go-Go Boots, i que es publicarà el proper dia 15 de febrer del 2011.
Formats al 1996 i amb deu àlbums a les seves esquenes (comptant els dos directes i el recull de cares b), el grup liderat per Patterson Hood i Mike Cooley, s’ha convertit en una de les formacions referencials d’aquest nou mil·leni, més enllà del gènere del country rock. Amb un so que s’alimenta del poder de les guitarres de Neil Young i els seus Crazy Horse, unes melodies vocals que miren The Flying Burrito Brothers o Johnny Cash, i les maneres de les grans bandes dels 70 com Lynyrd Skynyrd o Allman Brothers, els d’Athens recuperen la millor escènica del rock tradicional americà. El seu debut amb Gangstabilly (1998), el va mostrar com un grup a tenir en comte dins el panorama del country rock americà; desprès vindrien, Pizza Deliverance (1999), i el directe, Alabama Ass Whuppin’ (2000). Després d’aquest vindria el seu treball més ambiciós fins aquells dies, Southern Rock Opera (2001), disc que va posar el nom de la banda en la primera divisió del rock. És amb aquest que desenvolupen el so tan poderós que els caracteritzarà fins al dia d’avui. Amb l’entrada al grup de Jason Isbell, el grup gravaria els que probablement són els sus millors treballs: Decoration Day (2003), The Dirty South (2004), A Blessing and a Curse (2006), aquest últim un disc de diferent acceptació entre els seus fans, ja que el grup aposta per un so diferent amb un intent de demostrar que son més que una banda de country rock, apostant per un rock d’escola més Stones o The Faces, encara que sense abandonar la seva essència, i amb un que altre tema descaradament pop, com la joia que firma Jason Isbell, Daylight, convertint-se en el disc més directe que ha firmat mai el grup. Amb Brighter Than Creation’s Dark (2008), amb Isbell fora del grup i amb la seva ex-dona Shonna Tucker encarregant-se del baix i aportant presència vocal, els Truckers entreguen un treball d’esperit més proper a The Dirty South, un disc excel·lent, d’atmosfera fosca i on el grup no nota en cap moment la baixa d’Isbell. Encara que The Big To-Do (2010), no està al nivell de les seves excel·lents obres del passat, si que és un treball realment notable, amb grans moments com After The Scene Dies o This Fucking Job, les dues amb clares influencies de Neil Young, i mostra el grup en plena forma. La cita del 23 pinta a gran nit.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=tPihc9a_3vI]