El proper dijous 28 d’abril, Dropkick Murphys presentaran el seu últim àlbum, Going out in style, a la sala Razzmatazz. Convertits en tota una institució del punk rock contemporani, gràcies a discs com Blackout (2003), The Warrior’s Code (2005) o The Meanest of Time (2007), la seva música beu per igual de The Clash que del folk de The Pogues. Nascuts a Boston a finals de la dècada dels 90, el grup por presumir d’una carrera sòlida, ja que cadascun dels seus treballs ha estat un pas endavant. Des dels seu debut amb Do or Die (1998), un treball d’orientació més hardcore, el grup ha anat incorporant nous matisos a la seva música, mitjançant instruments com acordions, flautes, banjos o gaites, que afegits al seu potent so de guitarres i als seus irresistibles jocs melòdics han aconseguit sonar com cap altre grup, entregant en cada moment el que s’espera d’ells, sense baixar el nivell d’energia, ni la qualitat de les seves composicions amb vocació d’himne. Amb el seu cinquè àlbum, The Warrior’s Code, el grup va obtenir una forta popularitat gràcies als singles Sunshine Highway i I’m Shipping up to Boston (cançó inspirada en un poema de Woody Guthrie i que Martin Scorsese va triar per formar part de la banda sonara d’Infiltrados); el seu següent treball, el brutal The Meanest of Time, va acabar per confirmar-los com una de les millor bandes de punk de l’actualitat amb temes tant demolidors com The State of Massachusetts, Surrender, Flannigan’s Ball o God Willing, demostrant que l’hostilitat i la festivitat no estaven per res renyides.
Going out in style és el seu setè disc d’estudi, i en ell semblen haver trobat l’equilibri perfecte entre al punk i el folk tradicional irlandès. En aquest nou treball el grup torna a fer una nova declaració d’intencions i un homenatge als seus orígens. Ideat en forma de disc conceptual, les tretze cançons que formen el treball expliquen la història de Cornelius Lake, un personatge de ficció que emigra de la seva Irlanda natal fins la costa est dels Estats Units, tal i com van fer els avantpassats dels membres del grup, i a partir de les seves aventures i desventures es serveixen per explicar històries quotidianes emmarcades en la realitat actual, on tornen a fer gala d’un punt de vista crític amb la societat actual però amb una gran dosi d’ironia i humor, convertint els seus temes en autèntics himnes que es converteixen en uns grans aliats per enfrontar millor el dia a dia. Memorial day, Deeds no Words, Peggy O’ My Heart (amb la participació de Bruce Springsteen) o el tema que dóna nom al disc, Going out in Style, són autèntiques bombes que mostren al grup amb la mateixa força i passió que en els seus primers dies, i deixen en evidència moltes de les bandes actuals que presumixen de ser punks. El seu discurs és el de la vella escola, el de canalitzar emocions mitjançant la música, i a sobre són capaços de convertir el dia més negre i trist en una autèntica celebració de la vida. Imprescindibles. Let’s go Murphys!!!!
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=D7g3RuoreRc”>watch?v=D7g3RuoreRc]