Hot! Lee Fields: Veritat i soul

FAITHFUL MAN. LEE FIELDS AND THE EXPRESSIONS

5 estrelles

El 2009 la discogràfica Truth & Soul (juntament amb Daptone Records, claus en l’aparició de figures com Sharon Jones i Charles Bradley) ens va fer el gran favor de recuperar a Lee Fields. El veterà música de Brooklyn, acompanyat dels The Expressions (homenatge als The Impressions de Curtis Mayfield), va publicar, a través del citat segells, un l’LP titulat My World. Cançons com Do You Love Me, Loves Comes and Goes, Money is King, My Word is Empty Without You, per citar-ne algunes, donaven a conèixer a un Lee Fields que havia tornat per quedar-se.

I si My World era un notable disc de retorn, amb el recent Faithful Man n’hi ha per llogar-hi cadires. La temperatura de l’habitacle on soni aquest espatarrant treball pujarà i molt. Escoltar una cançó com la que dóna títol a aquest nou LP deixa ben clar que la cosa és ben seriosa. La infecciosa, sensual i trencada veu de Lee Fields resulta irresistible, així com els vents, les cordes i els cors dels The Expressions. Sembla mentida que estigués silenciat des dels anys 70, almenys en qüestions d’estudi de gravació. Perdre’s el talent de Lee Fields és una falta de respecte de la música en general. Peces com You’re That Kind of Girl, Still Hanging On, Wish You Were Here,… sonen a glòria, o el que és el mateix, a James Brown, a Marvin Gaye, a Curtis, a Otis… No és cap exageració; el paio té un nivell brutal. I quan arriba la versió del tema dels The Rolling Stones, la fenomenal Moonlight Mile, la temperatura ja es dispara de forma impossible. Atrevir-se amb aquest tema del Beggar’s Banquet té nassos, i la manera com l’interpreta és un dels moments musicals de l’any. I el disc no s’acaba aquí, perquè després ens trobem amb It’s all Over (But the Crying), una carícia de soul profund, i la lluminosa i densa Walk on Thru that Door, que mantenen el nivell d’un treball ple de passió, cor i que mira sense por la història del soul, que és on ha de figurar el non de Lee Fields.

L’aparició de noms com els ja citats Sharon Jones i Charles Bradley ha permès recuperar el soul de més calibre. Juntament amb Lee Fields, Naomi Shelton, Manhattan Street Band i algun altre que caldria citar, veterans tots ells però amb carrera per davant, podem dir que les noves generacions no tenen excusa si volen apropar-se a una música accessible i de qualitat. El soul és un gènere musical etern, imprescindible per entendre la música popular. Noms com el de Lee Fields ens ho posa molt i molt fàcil per gaudir-ne, amb la seguretat de que els seus LP’s ens acompanyaran sempre, com ho han fet els dels seus històrics i inoblidables mestres.

Sona a… SWEET SOUL MUSIC
El Millor… Gairebé tot… tot i que You’re That Kind of Girl, Still Hanging On, Wish You Were Here i la versió de Moonlight Mile són espectaculars.
El Pitjor… haver-nos perdut un dels concerts de l’any 2011 a la Sala Salamandra: Charles Bradley + Lee Fields

Autor

Daniel Bossio

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *