Viatge sideral per Galaxie 500

0

Els temes de Galaxie 500 no havien sonat mai en directe al nostre país fins el darrer Tanned Tin, on Dean & Britta van interpretar alguns temes. Però comencem des del principi. Domino recupera a una banda imprescindible de l’escena pop-rock de finals dels 80’s, Galaxie 500, reeditant els tres àlbums que aquesta banda de Boston va publicar a finals dels 80’s i inicis dels 90’s. Amb aires velvetians i shoegazing, la banda formada per Dean Wareham, Naomi Yang i Damon Krukowski va publicar tres àlbums consecutius entre 1988 i 1990, Today, On Fire i This is Our Music, que escoltats ara, no només li entra a un nostàlgia, sinó que són tres àlbums que sonen amb una intemporalitat i frescura envejables. Els anys de  Galaxie 500 eren els anys en els que l’escena indie la dominaven Ride, My Bloody Valentine i Stone Roses a les ïlles britàniques, i Sonic Youth i alumnes avantatjats com Pixies, Mudhoney i Nirvana als EUA. No obstant, bandes com Loop, Telescopes, Slowdive, Pale Saints, Spacemen 3 al Regne Unit i Galaxie 500 i Yo La Tengo als EUA, per citar-ne algunes, formaven un segon grup de bandes potser amb menys repercussió mediàtica, però que amb el pas del temps s’han consolidat, com Yo La Tengo (adimradors també de Galaxie 500), o senzillament s’han fet indispensables quan es recorden aquells anys, com els mateixos Galaxie 500.

Dean Wareham a les veus i guitarra, Naomi Yang al baix i Damon Krukowski a la bateria i percussió, formaven Galaxie 500. Es van conèixer a NYC al 1981, i finalment, després d’alguna anècdota com la de que Krukowski no tenia bateria i tocava amb la de l’actual showman de TV Conan O’Brien, company d’universitat, van gravar la maqueta Shimmy Disc amb Mark Kramer, per aquells temps ex-membre de Butthole Surfers, i posteriorment , músic i productor, col·laborador de John Zorn, productor precisament de Galaxie 500, White Zombie, de la versió d’Urge Overkill per Pulp Fiction del tema de Neil Diamond, Girl, You’ll Be A Woman Soon i descobridor de Low, entre d’altres activitats. Posteriorment van gravar el single Tugboat i el ‘flexi disc’ Oblivious. Immediatament després, a través d’Autora, Galaxie 500 van publicar el seu primer LP, Today, publicat al 1988, considerat per Thurston Moore un dels discs de la dècada dels 80’s. La banda va arribar a girar pel Regne Unit, van signar amb Rough Trade, i van gravar On Fire (189). La banda va gravar un parell de sessions amb John Peel, i al 1990, graven el darrer àlbum, This Is Our Music, on temes com Hearing Voices confirmaren que Galaxie 500, tot i la imminent separació, havien madurat en el seu so i que passaven a formar part del grup de bandes inoblidables d’aquells abrumadors anys.

Després de separar-se, Galaxie 500 es van escindir en dues bandes, Luna i Damon & Naomi. La primera banda és la que va liderar el cantant de Galaxie 500, Dean Wareham, fins que es van separar a l’any 2005. Al 1992, apareixen Lunapark, primer disc de Luna, i More Sad Hits, el primer de Damon & Naomi. Luna va destacar gràcies a discs com Lunapark (1992), Penthouse (1995), on toquen Tom Verlaine (a Moon Palace i a 23 minutes to Brusselas) i Laetitia Sadier d’Stereolab, i The Days of Our Nights (1999), on fins i tot s’atreveixen amb una versió de Sweet Child o’Mine de Guns and Roses. Luna es van dissoldre després de l’àlbum Rendezvous (2004), després de tretze anys i un total de set àlbums en estudi, realitzant un concert final al Bowery Ballroom de NY el febrer del 2005. De Luna trobem un documental del 2006, Tell Me Do You Miss Me, editat en dvd. Per la seva banda, Damon & Naomi durant aquells anys van publicar àlbums destacables com The Wondrous world of Damon i Naomi (1995), The Playback Singers (1998), With Ghost (2000) i The Earth is Blue (2005), amb el directe gravat a San Sebastià Song To the Siren pel mig (2002), com la cançó de Tim Buckley del disc Starsailor (1970), una de les seves grans influències, de la que fan una versió excel·lent (escolta-la!). Damon & Naomi, qui també han treballat sovint amb Mark Kramer, complerten la seva discografia amb Within these Walls (2007), i un recopilatori publicat al 2009 dels seus anys a Sub Pop, The Sub Pop Years (2009).

Amb Luna dissolts, Wareham es va centrar en un projecte iniciat al 2003 amb Britta Phillips, la seva dona i membre de Luna, amb qui ja gravà al 2003 l’àlbum de versions (Indian Summer dels Doors i I Deserve it de Madonna, entre elles) i temes propis, L’Avventura, a partir del qual Peter Kember aka Sonic Boom (Spacemen 3, Spectrum i Electric Audio Research) va fer els remix de cinc dels temes per crear un EP amb la parella, Sonic Souvenirs, i produit per Tony Visconti. Dean & Britta tenen fins el moment dos LP’s, tots dos produits també per Toni Visconti, el citat L’Avventura (2003), Black Numbers (2007), EP’s i el recent dvd 13 Most Beautiful…Songs For Andy Warhol’s Screen Tests, en col·laboració amb The Andy Warhol Museum: són 13 retrats silenciosos que Warhol va fer a Nico, Lou Reed i Denis Hopper entre d’altres entre 1964 i 1996 al Warhol’s Factory Studio de NYC, i a partir dels quals Dean & Britta han creat el que és la BSO d’aquestes proves de càmera d’Andy Warhol. al 2009 varen participar a Pictures of You, tribut a The Cure, on versionen Friday I’m in Love. Britta Phillips, qui apareix al film Satisfaction (1988) de Joan Freeman, també és coneguda per participar activament en BSO de films destacables com The Squid and the Whale, dirigida per Noah Baumbach i produïda per Wes Anderson, Clean, d’Olivier Assayas, on apareix el seu tema Knives from Bavaria, i A/R Andata e Ritorno, de Marco Ponti, director italià que entre els seus múltiples treballs trobem un llibre sobre el cinema de Quentin Tarantino. Britta també ha col·laborat en la defensa dels drets de les dones, participant en projectes de beneficiència com Cinnamon Girl, Women Artists Cover Neil Young For Charity, versionant I Am A Child.

Per tant, Luna, ja dissolts, Damon & Naomi (estaran a Barcelona el 10 de Maig, a l’Heliogábal) i Dean & Britta són els hereus de Galaxie 500. Els primers eren els més semblants Galaxie 500, tot i que les melodies de Wareham s’apropaven definitvament al Lou Reed en solitari. Damon & Naomi s’apropen més al dream pop i al folk que a la lisèrgia de Galaxie 500, que sí mantenen Dean & Britta. El que és segur és que els membres de Galaxie 500 ha continuat amb projecte més que recomanables, com ho va ser Luna, i com ho són Dean & Britta i Damon & Naomi , mantenint totes tres bandes el so càlid i envolvent de la banda predecessora.

I tornem a Galaxie 500. La reedició dels tres discs en estudi del grup, ens permet recuperar a una banda que va marcar el camí de bandes com The Brian Jonestown Massacre (el motiu de que tinguin un àlbum anomenat And This is Our Music ja ens podem imaginar quin és), The Warlocks, The New Pornographers i Dead Meadow, per citar-ne tres, gràcies a temes com Flowers (prèm i escolta), Pictures, Tugboat, Temperature’s rising (versió de Luna), It’s Getting Late, Oblivious, Tell Me, King of Spain, When You Will Come Home (videoclip!), Descomposing Trees, Cold Night, Melt Away, Fourth of July (vídeoclip!), Snowstorm, Blue Thunder (versió de Dean & Britta) versions com Ceremony de Joy Division i Here She Comes Now de la Velvet Underground (tema que també versionava Nirvana, com podeu escoltar aquí mateix o a la caixa From the With the Lights Out), Isn’t it a Pity de George Harrisson i Don’t Let Our Youth Go To Waste, de Jonathan Richman (una altre de les gran influències dels de Boston) entre d’altres, sense oblidar la versió en directe de Rain dels Beatles que apareix a la caixa de 4 cd’s que Rykodisc va editar al 2004 sota el nom de Uncollected, on trobem material inèdit, rareres, versions i revisions dels seus propis temes. Destacar que en aquestes edicions de luxe, trobem temes extres. En les edicions de luxe de Today, trobem un bon grapat de temes inèdits com la versió de Cheese and Onions (de la pel·li The Turtles dels Monty Phyton) i I Can’t Believe It’s Me, entre d’altres. En la d’ On Fire, trobem a més de les gravacions amb John Peel de temes propis com Blue Thunder i Flowers, entre d’altres, les versions de Submission dels Sex Pistols, el ja citat Don’t Let Our Youth Go To Waste i Moonshot de Buffy St. Marie. A l’edició de luxe de This Is Our Music (títol, per cert, “robat” de l’obra d’Ornette Coleman amb el mateix títol, publicada al 1960), trobem un segon disc de versions diferents dels temes del disc.

Perquè el més important no és ni guanyar ni perdre, no és ni vendre ni no vendre; el més important és el llegat que deixes, i el dels Galaxie 500 és digne de valorar i molt. Qui encara tingui algun dubte sobre si recuperar o iniciar-se en la música de Galaxie 500, us deixem amb el tema Strange, del seu segon àlbum, On Fire, i que apareix a la BSO de Greenberg (2010), dirigida precisament per Noah Baumbach:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=_m0rbistOm0]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply