HORDES OF ZOMBIES. TERRORIZER
Després de la mort de Jesse Pintado, res serà el mateix. Després de publicar amb Terrorizer Darker Days Ahead, el 2006, amb un títol que semblava anunciar el que vindria després, el guitarrista de Napalm Death va morir d’un coma diabètic. No obstant, el record de la figura d’un dels guitarres més emblemàtics de l’escena ha servit per impulsar a totes dues bandes. Centrant-nos amb Terrorizer, banda que va obrir les portes al Grindcore amb World Downfall (1989), juntament amb Scum (1987) de Napalm Death i Reek of Putrefaction (1989) de Carcass, semblava que la història d’aquesta banda havia posat el seu punt i final amb el seu segon LP. No obstant, el 2006 es tornen a reunir. Dave Vincent i Pete Sandoval, fundadors i membres de Morbid Angel, juntament amb Katina Culture, de Resistant Culture, i Anthony Rezhawk, vocalista, ja present a l’anterior LP de Terrorizer, tornen a gravar el 2009. I el resultat és aquest explícit i notable Hordes of Zombies.
Els més exigents potser consideraran que aquest nou LP no està a l’alçada de l’excel·lent World Downfall. El debut de Terrorizer encara posa els pèls de punta, i en el millor dels sentits. Des d’After Wolrd Obliteration a World Downfall, passant per Fear of Napalm, Condemned System, Resurrection, Need to Live, Injustice i la resta dels setze temes que formen aquesta obra mestra del metall extrem segurament queden lluny de qualsevol continuació. Ara bé, el mèrit de Terrorizer és seguir vius, i de quina manera. Potser el segon disc coixeja per culpa d’un cantant mono-tonal a qui no se li entén res del que canta, però la base rítmica i les guitarres són al·lucinant. I aquest tercer disc no només mostra l’evolució d’Anthony Rezhawk a les veus, on supera les expectatives i inclús es pot considerar un treball més rodó que l’anterior Darker Days Ahead, encarta amb Pintado. Les guitarres sonen tremendes, confirmant Katina Culture, una de les darreres persones en pujar a un escenari amb Pintado, com una de les sis cordes més consistents del moment. Rezhawk canta com un bèstia, però la seva brutalitat no impedeix una formidable dicció. De Pete Sandoval que podem dir que no s’hagi dit encara? Potser cal insistir en la seva recuperació d’esquena. El magnífic bateria s’està recuperant d’una lesió a l’esquena, però per fortuna de tots, recordar que aquest disc està gravat el 2009, quan estava en plena forma, i gairebé més important, s’està recuperant i segurament aviat ens podrà estampar a tots a la paret d’alguna sala de concerts, perquè es preveu que Terrorizer surtin de gira. Apuntar també la solvència de Dave Vincent a les quatre cordes: lògic, perquè aguantar el ritme d’un bateria com Pete Sandoval no és cap broma.
Els més optimistes se les prometien ben felices amb la cançó Subtefudge, el primer tema que es va sentir d’aquest Hordes of Zombies. I no era per menys. Es mostraven imparables, més ferotges i implacables que a qualsevol tema de l’anterior disc. I així es confirma amb el tema inicial, el que dóna títol al disc, que irromp com un exèrcit de guitarres, bateries, baixos, dirigits per la gutural però clara veu de Rezhawk. El riff entra com un au fènix, i no és un dir. Ignorance and Apathy, Envolving Era, Flesh to Dust, Generation Chaos (es pot toca més ràpid?), Broken Mirrors, Malevolent Ghosts, A Dying Breed i Wretched són alguns dels grans moments que ens ofereix un disc de Grind/Metal que no deixarà indiferent als seus fidels seguidors i que posa en evidència que no cal inventar res ni cercar ser el més brutal ni cafre per crear una notable i poderosa obra del gènere. Algun que altra matís thrash, la potència i rudesa que s’exigeix per l’ocasió, el volum, pes i grossor de textures requerides, i notables i excel·lents composicions del millor metall extrem.
No és World Downfall, però tampoc és el ‘lleuger’ i previsible Darker Days Ahead. No té la velocitat ni el punt punk que desprèn el primer disc, ni la sensació de fórmula repetitiva del segon. Sense arribar a assolir els nivells d’alguns dels temes del seu debut, tot i que en algun moment m’agradaria sentir al millor Oscar Garcia interpretant alguns d’ells, queda clar que tenim Terrorizer per temps. El llegat de Jesse Pintado queda ben salvaguardat gràcies als seus hereus. Sandoval i Vincent no han deixat córrer l’ocasió per tornar a col·locar el nom de Terrorizer on es mereix.
Sona a… Terrorizer.
El Millor… Ignorance and Apathy, Envolving Era, Flesh to Dust, Broken Mirrors, Malevolent Ghosts, Forward to Annhilitation, State of Mind, A Dying Breed, Wretched.
El Pitjor… menysprear el metall extrem.
Com fer front a la misèria de les coses
Bar Calders, un bar de tapeo amb terrassa
