LIVE MUSIC. THE STRANGE BOYS
The Strange Boys varen debutar el 2009 amb Strange Boys and Girls Club armant-la bona i confirmant el que havien apuntat amb EP i single que precedien el seu primer LP: impregnat d’un so garatge, rock n’ roll enèrgic, recordant potser massa als Black Lips. L’actitud descarada, mostrant aplom i frescor va fer la resta; no podem oblidar d’on vénen: ni més ni menys que d’Austin. Aplaudiments i expectació, borratxeres mil i a gaudir-ne del moment; i s’ho mereixien, sobretot per cançons com la dylaniana They’re Building the Death Camps o la definició de rock n’ roll que un obté a través del riff de To Turn a Tune or Two. Un destacable debut a mig camí, per situar-nos, entre The Sonics i els Stones. Un any més tard, Be Brave apunta textures més pausades, aferrant-se encara més al classicisme, apostant per un so menys carregat, mostrant-se més profunds i amb composicions més complexes. Sentint l’inici del disc, amb I See (comparem-lo amb Woe is You and Me del seu debut) es detecta l’aproximació al rock surenys, tot i que no s’obliden d’on vénen. I el 2011 arriba Live Music, on deixen sobre la taula les cartes mostrades a Be Brave, i de quina manera. En el tercer disc de la banda liderada per Ryan i Philip Sambiol s’endevinen des dels Stones de Let it Bleed i Exile on Main Street als The Faces, i aromes als primers treballs de The Felice Brothers… rock n’ roll clàssic, aromes country blues, ara, que amb el segell garatge que els identifica des del primer moment.
The Strange Boys han donat un tercer pas, mantenint les constants vitals del debut, i alhora, cercant nous horitzons, ja transitats pels seus referents més clàssics. Els d’Austin aprofundeixen en les arrels del rock americà, endinsant-se en el folk rock, el rhythm and blues, el rock n’ roll, i oferir d’aquesta manera la seva versió de les textures i sonoritats més intemporals del gènere. Live Music accentua el gust per un so, i ho fan a través d’algunes cançons prou notables, tot i que encara esperem el seu gran àlbum, que fins ara ha estat Be Brave. Clàssics, intemporals, i ben autèntics, tot i no ser el seu millor LP, de moment, han respòs com el que són: una banda de rock n’ roll honesta, passional, i amb futur.
Sona a… Dr. Dog+ The Wave Pictures
El Millor… You and Me, Omnia Boa, Over the river and through the woulds, Hidden meanings, soul graffiti.
El Pitjor… Be Brave és encara el seu millor LP.
Sacco i Vanzetti: la història de sempre
El Topo, la solitud de l’espia
