Les cançons tradicionals de Neil Young i els Crazy Horse

0

AMERICANA. NEIL YOUNG AND THE CRAZY HORSE

4 estrelles

Dins de la música popular encara tenim la sort de comptar amb noms propis que per sí sols, marquen un abans i un després. Un d’ell és Neil Young, un dels artistes més importants que ha donat el rock n’ roll mai. Vuit anys després de Greendale, Neil Young s’ha reunit amb els seus estimats Crazy Horse, o el que és el mateix, amb Poncho Sampedro, Billy Talbot i Ralph Molina. El motiu ha estat gravar una sèrie de covers de cançons de tota la vida, que van des de la música tradicional americana a murder ballads, passant per cançons de protesta, himnes de tota la vida, creant d’aquesta manera un cançoner de peces clàssiques passats pel filtre característic dels autors de Ragged Glory. Després de sorprendre a propis i estranys amb el brillant Le Noise, amb producció i casa de Daniel Lanois, Neil Young recupera l’esperit de la música que el va educar, oferint un disc on la passió i el bon gust recorren cadascuna de les notes d’aquest LP. Un bon dia Neil Young va tenir la necessitat de reunir-se de nou amb els seus vells camarades i gravar aquestes cançons. Així de senzill. Varen aprofitar una vella fotografia de Jerónimo i camarades d’aquest, que tenien de fa anys amb un muntatge amb les seves cares, i vet aquí, que va néixer Americana.

L’inici amb la infantil, addictiva i més que coneguda Oh Susanna, original d’Stephen Collins Foster, suposa tota una declaració d’intencions, a través d’una versió ralentitzada i d’un gruix que evoca una cruesa que res té a veure amb el to característic de l’original. I la veu de Neil Young, com sona la banda,… brutal. Després de donar la volta a la citada i famosa peça, no es queden pas curts amb la versió d’ Oh My Darling Clementine, la peça de western folk, Clementine, posant plecs i rudesa a cada nota. Arribem dos cançons tradicionals més: Tom Dooley, el que va ser hit dels The Kingston Trio, a qui li canvien el nom, passant-se a dir Tom Dula, un folk rock electrificat, amb tota l’essència de Neil Yong i dels Crazy Horse; i Gallows Pole, coneguda per la versió de Led Zeppelin, el Gallis Pole que va popularitzar Leadbelly, sona tan lluny d’un com de l’altre, i igualment rodona. Get a Job, dels The Silhouettes sí que sona més similar a l’original, oberta, radiant, respectant l’esperit lluminós del doo-woop, per seguir amb la tradicional Travel On, on es recupera el pols marcat d’inici, mantenint-lo amb el country-rock de High Flyin’ Bird, original de Billy Edd Wheeler. La catarsi arriba amb la versió de Jesus Chariot’, tema que podria formar part de qualsevol disc d’ells,… quina força, pur rock n’ roll, amb el mèrit que és una típica cançó per nens. La versió del clàssic de Woody Guthrie, This Land is Your Land, no podia faltar, totalment canviada, ni tampoc la bella i pausada, Wayfarin’ Stranger, per arribar finalment a una versió de l’himne britànic, God Save the Queen, plena de mala baba, visceralitat, i un suposat doble sentit.

Americana és una selecció de l’immens cançoner tradicional d’arrel nord-americana passat pel filtre de Neil Young i els Crazy Horse. No cal dir res més. Els seus incondicionals i els amants a la música rock en general ja sabran que tenen entre mans. Americana no és Harvest ni Rust Never Sleeps. És el Good As I Been To You que va gravar Dylan, però, respectant només el que ha volgut fer amb aquestes cançons. Estem davant d’un disc que és tot diversió, un sincer i compacte homenatge a unes cançons que sempre resultaran imprescindibles. Almenys per Neil Young, els Crazy Horse i els seus seguidors.

Sona a… Neil Young i els Crazy Horse.
El Millor… respectar l’essència de les cançons, però fent el que li ha donat la gana a través del seu folk-rock n’ roll característic.
El Pitjor… ja tenim ganes de noves cançons.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply