La figura de Peter Doherty és probablement la que més contradiccions i divisió d’opinions ha despertat en el panorama de la música pop dels últims anys. Per una banda tenim el Doherty mediàtic, el que li agrada i es recrea sortint a “la foto”, a base de frases provocatives barates i ocupant portades de revistes varies per raons que no tenen res a veure amb la seva música. I per l’altre banda tenim el músic, i aquest Doherty és molt respectable.
En el seu nou treball predominen els sons acústics, i amb la col·laboració de Graham Coxon a la guitarra i el bateria titular de Babyshambles, aconsegueix el seu millor treball fins el moment. The Last of the English Roses, primer single i un dels millors temes del disc, és un creuament perfecte entre el so dub de The Clash i el lirisme dels The Smiths; a Place of Bone recorda al millor Ray Davis i A Death Around the Eyes s’atreveix a endinsar-se en ambients propis del millor Scott Walker.
Grace/Westlands és el disc que segurament buscaba Peter Doherty per allunyar-se de l’imatge que ell mateix s’ha creat i recuperar la credibilitat perduda.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=qjIO-AJlFoU]