RELAPSE. MINISTRY
Al Jourgensen va decidir posar punt i final a Ministry un cop George Bush i la seva administració van caure del poder. Sense la seva principal “musa” inspiradora i amb grans símptomes d’esgotament, Jourguensen va optar per retirar-se al camp i tirar endavant un nou projecte d’inspiració country. Però els temps són els que són, i no fa faltar entrar en els detalls que tots coneixem, i Jourguensen no ha pogut resistir-se a la temptació de tornar a posar en marxa la maquinària de metal industrial més ferotge que ha parit el rock. Tenint en compte que Ministry sempre ha estat un grup que s’ha alimentat de la situació social que impera en cada moment, era inevitable que Al Jourguensen digués la seva en forma de nou disc, sent el seu retorn una sorpresa relativa, ja que ningú és creia que un personatge com Jourguensen tingués la boca callada i és mantingués al marge de tot el que estat succeint en el món.
Repalse és el dotzé disc de Ministry i el primer contextualitzat en l’era de la crisis. Aquest nous Ministry sonen més metal però en general menys bruts i provocadors que en els seus anteriors treballs. Ghouldiggers, dedicada a tots els paràsits que hi ha el món de la música, és un bon inici però no crear cap aldarull, ja que la urgència punk queda sepultada per l’herència metal. Però amb el següent tema, Double Tap, qualsevol dubte sobre l’agressivitat del grup queda dissipat, i ens torna els Ministry més demolidors, els més ràpids i viscerals: una bomba en tota regla. Freefall segueix els paràmetres de la seva predecessora i la mala baba segueix corrent a una velocitat de vertigen. Una correcta Kleptocracy dóna pas al millor moment del disc, la trilogia que formen demolidora United Forces (versió de S.O.D.), el gran single 99 Percenters (dedicat al moviment Occupy Wall Street) i que és l’autèntic pal de paller del disc, i la incisiva Relapse (tema que podria haver format part de Psalm 69); tres cançons que demostren que el talent i la mala llet de Jourguensen són infinits. Les efectives Weekend Warrior i Git Up Get Out ‘N Vote mantenen el nivell, posant punt i final amb Bloodlust, el moment menys agressiu de tot disc.
Segurament no és el treball més compacte del grup, però tot i tenir algun moment irregular per ser qui són i tenir-nos molt ben acostumats, Relapse segueix demostrant que Ministry són indispensables i necessaris, i més avui en dia.
Sona a… Ministry.
El Millor… Double Tap, United forces, Relapse, 99 Percenters.
El Pitjor… és el seu disc més fluix,… i què.
Vuit escenes de Tokio de la mà d’Osamu Dazai
Enciclopèdia del Metall Extrem
