Ens fem grans. I Polly Jean també. Però no tots seguim amb tanta ambició com ella. La britànica manté el seu inconformisme artístic intacte. Enguany ha publicat The Hope Six Demolition Project, un disc combatiu i diferent, que combina elements de pop-rock més o menys clàssic amb textures pròpies del període que va començar amb White Chalk. Cinc anys després de Let England Shake, PJ Harvey torna a demostrar el seu talent i actitud fent un nou gir al seu so i fent-ho amb èxit. Per enèsima vegada, la col·lecció de cançons que ens ofereix resulta excel·lent.
The Hope Six Demolition Project el podríem definir com la cara més crua del seu predecessor, Let England Shake, amb el que també ens va enamorar fa cinc anys. En el que és el seu segon Lp de caràcter polític i de reflexió crítica envers la situació socioeconòmica mundial, la britànica tornar a basar-se en el folk però aquest cop amb textures més blues i roqueres, amb més contrastos i bases rítmiques més musculoses. Tot plegat sona més austera, els arranjaments resulten més bàsics però igualment harmoniosos, i ens trobem novament amb un grapat de melodies que es queden tan gravades com les contundents lletres. Manté intactes la intensitat, força i emergència de Rid of Me, així com la capacitat per crear temes addictius i carismàtics, com és el cas The Community of Hope, The Wheel o Dollar, Dollar.
Com si hagués anat seleccionant virtuts de tots els seus anteriors treballs, sona i es percep com un disc conceptual, musical i temàticament. Les lletres crítiques amb el sistema acompanyen un so immediat i auster que en alguns casos inclús ens duu al primitivisme de Dry. Menys líric i barroc que el formidable Let England Shake, podríem dir que aquest nou treball de PJ Harvey serà recordat com el nou pas endavant en una brillant trajectòria de gairebé 25 anys, una obra on els aromes a Velvet Underground, a Captain Beefheart, a Kate Bush, a Nick Cave i a ella mateixa s’intueixen però cada cop queden més difuminats pel nivell evolutiu al qual ha arribat.
The Hope Six Demolition Project és el nou punt d’inflexió en la trajectòria de PJ Harvey. Després del viatge per Afganistan, Kosovo i pels EUA, que va donar com a resultat el llibre de fotografies i poemes El hueco de la mano, signat conjuntament amb Seamus Murphy, la britànica demostra que el conformisme i l’immobilisme són paraules prohibides en el seu diccionari.
Disc rere disc ha anat mutant el seu so, fent petits i grans salts que l’han dut, en aquest novè disc, a reinventar-se des de les influències i des dels seus propis canvis vitals i artístics. Llarga vida als músics com PJ Harvey.
