VISIONS FROM ONIRIA. THE LAST 3 LINES
Segon LP de la banda barcelonina, a la que també cal comptabilitzar l’EP Crows, oferint un gir més en la seva curta i intensa trajectòria, per on la banda ha transitat pel pop-rock, el garatge, amb algun que altre apunt d’electrònica i de psicodèlia. En aquest treball s’acosten a un folk rock dens i psicodèlic que no deixa de banda les influències anteriors, però on la presència de la guitarra acústica dota a la banda d’unes arrels tradicionals que permeten afirmar que estem davant del seu millor treball. Després de You’re a Deep Forest i del citat EP, aquest Visions of Oniria, remasteritzat ni més ni menys que per la gent d’Sterling Sound, mostra a un grup en ple creixement artístic.
El sextet va donar les seves primeres passes cap el 2006. Després de donar forma a un primer quintet, al 2008 va aparèixer l’interessant You’re a Deep Forest. Un primer impuls, gràcies a bones cançons i una energia que fusionava diferents influències provinents de l’univers rock n’ roll permetia a la banda incorporar un sisè membre als teclats que posava unes gotes d’electrònica i ritmes ballables. I així, amb canvi de baixista pel mig, apareix Crows, un EP que es deixava seduïr per textures més funkies. No obstant, el vídeoclip Fish Tank, un dels temes de Crows, el que va servir per donar a conèixer la banda per tot arreu. El vídeo va sumar visites a Youtube, i els comentaris sobre el grup van córrer com la pols. El grup va seguir treballant, i múltiples concerts, pel país i Europa, incloent aquells on van fer de teloners de Teenage Fanclub o la gira amb Placebo, va servir per adquirir kilòmetres i preparar nous temes, amb un tercer i de moment, definitu canvi de baixista. I vet aquí, quan definitivament decideixen tancar-se a l’estudi per donar forma al tercer treball i el seu segon LP, publicat a finals del passat any, Visions of Oniria. Aquest nou treball indaga en les inquietuds acústiques de la banda, l’esperit rock n’ roll, i el més destacable, l’eclèctic univers del grup, on hi trobem elements del folk més psicodèlic, del grunge, del pop-rock més pompós, del garatge rock, oferint un aparador temàtic bast i espontani d’on sorgeixen moments brillants com Lonely Parade o Insomnia.
El gust per barrejar el rock psicodèlic de finals dels seixantes, el pop-rock dels noranta i l’electrònic es manté com la base musical, com així es deixa entreveure a la intro de l’LP, Introlude i a Your Bruising Charm, on evidencien una tendència melòdica i a la vegada guitarrera i contundent. Un altre dels moments destacats és el tema Visions from Oniria, on apareix amb força i encert la guitarra acústica, permetent a la banda afegir un element que rebaixa la densitat sonora; sovint menys és més, i aquest cop, es confirma, com també succeeix amb la ja citada i brillant Lonely Parade; l’addictiu quart tema del disc mostra la vessant més pop, i la claven de totes totes, a través d’una composició lluminosa, vital, i unes harmonies i melodies de deu. El folk irromp a Sleepwalker, composició complexa i plena de psicodèlica, iniciada de forma acústica, i finalitzada amb guitarra elèctrica, efectes i base rítmica primitiva. A la meitat del disc trobem passatges que recorden a uns Mars Volta més lleugers però igualment atapeïts, com són Andromena, Black Sea, el moment Suede que suposa Trail of Breadcrumbs, un interludi de desconnexió, Absinthe Minded, i potser el tema més impersonal del disc, Paradigm of Fools, on considero que hi ha un necessari punt i a part. Ageless arriba en el moment just per remuntar, de nou amb la guitarra acústica i una notable melodia conduint una composició pausada, intensa, de nou, influenciada pel folk i la psicodèlia dels seixanta. El punt i final d’aquest Visions of Oniria el posa Revelation i Insomnia, dos temes que formen una sola pista, on hi trobem les dues cares de The Last 3 Lines: Revelation és el costat elèctric i més oníric, on el grup desplega tot el seu arsenal a base de textures electro-psicodèliques per aterrar gràcies a un solo de guitarra ple de classicisme, que introdueix a la banda en una mena de jam session i un estat d’stand-by de guitarres, baix, bateria i cors que finalitza de forma seca. Un minut i cinc segons més tard, Xavier Bartrina, cantant i guitarra acústic, interpreta Insomnia, que defineix l’altra cara del grup, més diàfana, transparent, on l’aposta pel pop-rock més nu i intens, en una composició simple, crua i que hauria de posar en òrbita aquest nou LP de la banda.
Visions of Oniria mostra una evident evolució compositiva i musical, a través de l’aproximació a la psicodèlica i a passatges més pausats, on lla introducció de la guitarra acústica les ha permès explorar horitzons que engrandeix les possibilitats de creixement artístic d’un grup que ja ha mostrat del que és capaç. Temes com Lonely Parade o Insomnia, i no vull ser pesat, són cançons que deixen ben clar que no podem deixar passar The Last 3 Lines, una banda a seguir, de la nostra ciutat, formada pel citat Xavier Bartrina a les veus i acústica, Sergi Pardo i Dani Gil, guitarres, Jordi Ayuste, bateria, i Raül Martínez, baix, i Marc Mateu, sintetitzadors i teclats.
Sona a… Suede + The Ponys + Kasabian
El Millor… Visions from Oniria, Lonely Parade, Insomnia.
El Pitjor… Andromeda, Paradigm of Fools.
Rancid: 20 anys defensant l’honor del punk
Miguel Brieva: Memorias de la Tierra
