Solfatara. El volcà a punt d’extingir-se

0

Solfatara

En el context d’una parella, de dues persones que s’estimen, que han compartit un temps intens i valuós i tantes històries i confidències, pot arribar aquell moment fatídic en què qualsevol de les parts o ja sigui les dues alhora arribin a una dramàtica conclusió: la relació ja no xuta. Allò que en altres temps va ser tan especial i màgic ara sembla que ha tocat fons. Però els humans, contradictoris per naturalesa, tendim de vegades a un immobilisme que ens impedeix actuar. Malgrat no estar bé, malgrat ser conscients que allò ja no funciona, ens podem veure incapaços de fer-hi res. D’aquesta por a actuar, ferotge i humana, surt l’essència de Solfatara.

Solfatara

L’espectacle és fruit d’un llarg procés de creació de més d’un any de la companyia Atresbandes. Com es pot deduir pel nom, aquesta està formada per tres membres: la Mònica Almirall, el Miquel Segovia i l’Albert Pérez Hidalgo, que van compartir promoció a l’Institut del Teatre i que aviat van agrupar forces i il.lusions per a construir els seus propis projectes. Per l’obra que s’acaba d’estrenar a la Sala Beckett, el grup va partir no sols de la idea de parlar de la por sinó també d’un material concret: “Fragmentos de un discurso amoroso”, de Roland Barthes, i “Anatomía del miedo”, de Jose Antonio de Marina. A partir de la lectura d’aquests textos, que no són originàriament de gènere dramàtic, ells van constituir una primera peça curta que els va portar a Madrid, on ja van endur-se els primers el.logis i premi. La llavor estava sembrada. Allò els va portar a Birmingham, on van ampliar l’espectacle i on van participar al Be Festival de la mateixa ciutat, aconseguint el Premi de Jurat i de Públic. Els actors han explicat que en aquest festival cada nit rebien un feed-back dels espectadors i això els va servir per seguir treballant en l’espectacle, per fer-lo créixer i evolucionar. El projecte seguia gestant-se. D’allà, van anar a un altre festival europeu, aquest cop, a l’Skena Up Festival de Kosovo, on van rebre el premi a la millor direcció i al millor actor. I, finalment, l’espectacle, que és el tercer de la companyia, arriba ara a Barcelona, amb tots aquests precedents com a suggerent carta de presentació.

Solfatara

La Sala Beckett, sempre atenta a les noves dramatúrgies i formes escèniques, sembla el lloc idoni per aquesta proposta del jove trio, al qual li escau a la perfecció el nom: a tres bandes és tant la direcció com el guió de l’espectacle. En aquest cas, el text es va escriure en castellà al anar adreçat a Madrid pel projecte on va començar tot. Pel que fa al títol de l’obra, Solfatara fa referència a les obertures en terrenys volcànics per les quals emanen uns gasos que corresponen a les fases finals de volcans semiextingits: en la història teatral, aquest volcà és la parella protagonista, que un bon dia s’adona que ja no té res a dir-se. Serà un tercer personatge simbòlic qui expressarà tot allò que ells dos són incapaços de verbalitzar: en altres paraules, un petit terrorista quotidià que anirà sembrant bombes en la parella per posar-la definitivament a prova. I tot això, amb una gran dosi de comicitat. La història de Solfatara, doncs, és apta per a gent valenta i amb sentit de l’humor, amb ganes de veure propostes diferents i sense por de canviar les coses abans que el volcà s’extingeixi del tot.

 

Quan? Del 08/05/13 al 26/05/13. De dimecres a dissabte a les 21:30h. Diumenge a les 18:30h

On? Sala Beckett. C/ Alegre de Dalt 55, bis.

Preu? 20 €. Dimecres i dijous, 15 €.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply