Sunset Park al Teatre Gaudí

0

sunset-park-2

Es diu que qualsevol obra narrativa ha de tenir uns personatges que tinguin desitjos a cada escena. Així ho entenia Kurt Vonnegut. Paul Auster, a la seva novel·la Sunset Park, fa tot el contrari. Almenys amb el seu protagonista, Miles. Amb 28 anys, treballant a una empresa de desnonaments, a Florida, i amb cap altre desig i anhel que el de la lectura, estem davant d’un jove desenfocat per un passat que no aconsegueix superar. La resta de personatges que l’acompanyen en aquest relat situat als EUA, la majoria d’ells roçant els trenta anys, naveguen en una travessia de dubtes, reflexions i esperit crític que els empenyerà a trobar respostes per tal de trobar el seu camí. Ara bé, no sempre es troben respostes, i si es troben, no sempre seran útils. El director de teatre Ivan Padilla ens convida a enfrontar-nos a aquests i altres interrogants creats de la novel·la. El resultat és l’obra de teatre que es pot veure fins el proper 12 d’octubre al Teatre Gaudí.

Dani Ledesma és Miles. Aconsegueix dotar-lo de la contingència i fredor que el manté en un constant fora de joc vital. No té ningú, i només viu per matar el temps treballant i llegint, i intentar oblidar el seu misteriós passat. El seu amor per l’adolescent Pilar (Bàrbara Roig) el farà revifar i recobrar certa vitalitat. Per si no tingués prou maldecaps, ha de fugir de Florida, on viu amb la Pilar. Ella és menor d’edat, i la seva germana ha denunciat en Miles. Aquest decideix marxar a Nova York, la seva ciutat natal, a la casa ocupada d’uns amics. El retorn a la seva ciutat farà que es trobi cara a cara amb el seu passat, i acaba acceptant que no pot viure sense enfrontar-s’hi. Serà capaç de fer-ho? Completen el repartiment Ramon Bonvehí (Bing), Lara Díez (Ellen)i Francesca Vadell (Alice) com els inconformistes i neuròtics companys de pis de Miles a Nova York, Maria Clausó (Mary-Lee) com l’enigmàtica mare de Miles, i Ivan Padilla interpretant Jake, la parella d’Alice.

Són uns quants els interrogants que Auster ens presenta amb la seva obra. Padilla aconsegueix mantenir l’essència de la novel·la, gràcies a una escenografia rica i compacte que ens fa entendre lúcidament el pas del temps i el context social dels fets que es descriuen. Un dels temes de la pel·lícula Els millors anys de les nostres vides, de William Wyler, de la que se’n parla i sovint a l’obra, és la dificultat per acceptar i assimilar alguns cops que ens dóna la vida. No tancar cercles viciosos o pensar que el temps tot ho cura pot acabar resultant dramàtic i pot provocar una amargor i rancúnia difícils de curar. De tot això i més ens parla Sunset Park, una novel·la d’Auster a la que Ivan Padilla ha sabut esprémer tot el suc amb sapiència, elegància i forces dosis de creativitat escènica.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply