Damon Albarn va finiquitar Blur després del més que prescindible Think Tank (2003). Ho podrien haver fet després de 13 (1999), tot i que amb el gir musical que van fer els de Colchester a partir d’aquest disc, passant de sonoritats Small Faces, The Kinks i Happy Mondays, a apropar-se a bandes com R.E.M, Pavement, un dels grups favorits del mateix Damon Albarn i del guitarra Graham Cox. El disc posterior a The Great Escape (1995), Blur (1997) es pot considerar una obra digna, celebradíssim als EUA i fora del Regne Unit gràcies a temes com Song 2 i Bubblegum, que evidenciaven la influència de l’indie nordamericà. Drogues, baralles, desercions i que finalment la banda necessitava dir adéu; un punt i final que va permetre Damon Albarn centrar-se en projectes paral·lels: la B.S.O de Ravenous (1999), amb Michael Nyman; Gorillaz (2001), debut de la banda; Mali Music (2002) és un itinerari musical per Àfrica (seguint el camí de Paul Simon i David Byrne); i Democrazy (2003), disc de temes descartats, format per 14 temes que va gravar durant els darrers anys de Blur, on trobem temes de tot tipus, alguns més en la la línea Blur, d’altres que no són més que experiments, un tema sobrant de Mali Music, i fins i tot l’embrió d’un tema de Gorillaz, com és I Need a Gun (el tall Dirty Harry del segon treball de Gorillaz).
Al 2001 es publica
el primer àlbum de Gorillaz. Damon Albarn i Jamie Hewlett (dibuixant, autor de la tira còmica Tank Girl i editor de la revista cultural Deadline) es van posar davant d’aquesta banda virtual, a través de la qual tots dos plasmen les seves inquietuds. Ibrahim Ferrer, Miho Hatori de Cibo Matto, Chirs Frantz de Talking Heads i Tina Weymouth, entre d’altres, van ser els primer en posar-se darrera dels músics virtuals que formen oficialment Gorillaz: 2D, Noodle, Murdoc i Russel són virtualment els músics, i són quatre dibuixos de Jamie Hewlett a través dels quals Gorillaz es presenta en societat i en escena a través de pantalles, mentre els músics fan la seva feina a l’escenari posant veu i música als dibuixets.
Parafernàlia virtual a part, la música de Gorillaz va semblar amb el primer un treball un simple experiment de música de ball, electrònica, pop i samples de diferents fonts; un hit com Clint Eastwood, que va posar el nom de la banda i del productor del disc, Dan The Automator Nakamura en òrbita.
Demon Days (2005), és un disc que es podria definir com una versió sobredimensionada del primer treball. Neneh Cherry, De la Soul, Dennis Hopper, Shaun Ryder, Ike Turner, Roots Manuva, la London Community Gospel Choir, Martina Topley Bird, Booty Brown i la Children Choir’s of Dan Fernandez hi participen, i ja són temps on el món virtual esdevé gairebé més important que el real. És el disc de Feel Good Inc., de Dirty Harry i de Dare, primer número ú de la banda al Regne Unit. Venen milions de còpies, i Gorillaz ja s’han fet grans. El renombrat Danger Mouse va produïr el treball, i el missatge ecologista, antibel·licista, tan evident com inofensiu, confirmava que Damon Albarn està del tot centrat i entusiasmat amb la seva joguina.
Plastic Beach (2010) és el darrer àlbum, i el primer on no surten 2D, Noodle, Russel i Murdoc a la portada. Les pautes, això sí, són les mateixes, i l’ecologisme de la proposta és total, a més d’una suposada crítica al consum idiota. Tot igual, el disc funciona com una banda sonora. Albarn s’ha encarregat de tot aquest cop, i ha comptat amb la col·laboració de Mick Jones, Paul Simonon, Snoop Dogg, Lou Reed, Mos Def, Bobby Womack, Gruff Rhys, Mark E. Smith, Kano, Bashy, De La Soul, Little Dragon, Hypnotic Brass Ensemble, sinfonia ViVA, i The Lebanese National Orchestra for Oriental Arabic Music. World Music, Hip hop i soul hi predominen, tot i que hi ha les habituals incursions en els terrenys del pop i del funk, i s’han publicat tres singles: Stylo, Superfast Jellyfish i On Melancholy Hill. L’herència de The Good, The Bad & The Queen es fa evident, en una obra que confirma a Gorillaz com el projecte a través del qual Damon Albarn canta les seves típiques melodies i plasma el seu gust per la música ètnica, pel hip hop, pel pop, per l’electrònica, i per tant, un lloc on mostrar els seus referents, i de pas, una mirada a tota la seva trajectòria; Gorillaz és la suma de tot l’univers musical d’Albarn.
Gorillaz oferiran el seu show vitual i multicultural en el proper Festival Internacional de Benicàssim. La banda virtual i ecològica de Damon Albarn i els 4 músics dibuixats per Jamie Hewlett, a més dels músics que hi col·laboren, posaran la imatge i la música sobre l’escenari. A aquestes alçades de partit, encara ens preguntem si Gorillaz són una broma, la banda del futur, o una il·luminació eclèctica de Damon Albarn.
Aquí teniu el vídeo del primer single de Plastic Beach, Stylo, on Albarn s’atreveix a desafiar a la policia a través dels quatres membres animats del grup:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=h9vAOzYz-Qs]