Protagonista de films com El forajido, Las fronteras del miedo, Macao, Los hombres las prefieren rubias, Sangre caliente, La sirena de las aguas verdes, entre d’altres, Jane Russell va ser indubtablement una de les primers bombes sexuals de Hollywood. Lluny de tenir unes dots interpretatives elogiables, tot i una innata capacitat per la comèdia, Jane Russell va ser una actriu d’una presència tan rotunda com sensual amb un sol registre, però que va saber aprofitar al màxim les virtuts que quedaven a la vista de tothom, interpretant personatges adaptats a ella. Descoberta per Howard Hugues quan era una secretària de 22 anys que es treia un sobresou com a model, Russell es va convertir en la nineta dels ulls del milionari i estrafolari galan, convertir-se en la primera dona voluptuosa en convertir-se en estrella de cine. Després del seu debut a El forajido (1943), gràcies sobretot a la famosa seqüència del paller, la seva fotografia estava per tot arreu, formant part, per exemple, de la decoració que omplia els combois militars ianquis de la Segona Guerra Mundial, juntament amb la imatge de Berry Page. Després de Rostro pálido, amb Bob Hope (amb qui va treballar a la ràdio després d’aparèixer a El forajido) i on interpretava a Calamity Jane, arribarien els cinquanta, on la fama entraria de ple a la seva vida, gràcies a en part que Howard Hugues va aconseguir que firmés amb RKO un contracte que li aportaria 1000 dòlars setmanals per tota la vida. Al costat de Robert Mitchum, Vincent Price, Tim Holt, Charles McGraw, Marjorie Reynolds, Raymond Burr i Leslie Banning, al 1951, va protagonitzar possiblement el millor film on ha participat, Las fronteras del crimen. Produïda per Howard Hugues, i dirigida pel pare de Mia Farrow, John Farrow, es tracta d’un notable film noir que iniciava una dècada triomfal per la bella actriu.
Double Dynamite i The Las Vegas History ens porten a l’entretinguda cinta d’aventures Macao (1952), que precedeix l’èxit que va ser Los caballeros las prefieren rubias (1953), musical de Howard Hawks que concentra l’interés en el tàndem Jane Russell-Marilyn Monroe, destacant que la primera va cobrar 200.000 dòlars setmanals pel film, bastant més del que cobrava Marliyn (es diu que uns 500). El duel per endur-se els favors de Jane Russell entre Howard Hugues i Howard Hawks estava servit, però va ser Nicholas Ray qui finalment va enamorar a Jane Russell, iniciant-se d’aquesta manera un dels afers amorosos més sonats i seguits d’aquells anys. Abans de filmar amb Nicholas Ray un altre de les pel·lícules més notable de la filmografia de l’actriu de Minnesota, va protagonitzar Los caballeros se casan con las morenas i Los implacables, dos films envellits però que no varen passar desapercebuts en taquilla. Sense oblidar la destacable Las sirenas de aguas profundas, el film que sí val la pena destacar és Sangre caliente de Nicholas Ray, qui al 1956, a més de demostrar que era un dels galans més infalibles de la indústria, deixava constància un altre cop de la seva grandesa com a cineasta. Recordar, no obstant, que Russell es va casar tres cops, i els afortunats van ser l’esportista d’èlit Bob Waterfield (va ser segurament un dels homes amb més banyes del moment, perquè el matrimoni va durar fins el 1968), l’actor Roger Barrett i John Calvin Peoples. L’efecte Jane Russell va anar minvant, dedicant-se a la música, formant Hollywood Christian Group, demostrant la seva devoció cap al cristianisme. El seu declivi artístic es confirma amb els anuncis de sostens Playtex, el seu amor per la Bíblia i el recolzament al Partit Republicà.
El passat mes de febrer va morir Jane Russell, i amb ella se n’ha anat una part del Hollywood més autènticament glamorós.