Un cop Sun Rose Wagner i Sharin Foo van editar el seu segon treball, Chain Gang of love (2003), temes com The Great Love Sound o Heartbreak Stroll, els van convertir ràpidament en la parella més cool de l’escena indie. La immediatesa de la seva proposta basada en el gran poder de les seves harmonies vocals, guitarres fortes i sorolloses, i una estructura compositiva simple, van posar el grup en boca de tots els seguidors de l’indie pop. El seu so bevia de la mateixa manera dels grups de rock dels 50 i 60, que de The Jesus and Mary Chain o The Velvet Underground, però tot i l’encertat i efectiu de la proposta, quedava una sensació que podíem estar davant d’un de tants hypes, i quedava la gran incògnita de cap on evolucionaria la seva música. A Pretty in Black (2005), la seva següent obra, seguien encertant a l’hora de construir cançons immediates com Love in Traschen o Twilight, que seguien la tradició del seu anterior àlbum. En el disc el grup s’obria cap a noves sonoritats, menys sorolloses i en algunes composicions s’ajudaven de l’electrònica. El resultat final no superava al seu predecessor (ni el seu debut de 2002, Whip it on), i tot i la col.laboració d’invitats de luxe com Moe Tucker (bateria de The Velvet Underground), Martin Rev (Suicide) i Ronnie Spector, i composicions com Uncertain Times, Somewhere in Texas, la versió de My Boyfriend’s Back de The Angels, o les citades, Love in Traschen i Twilight, el treball resultava força irregular, en gran part per l’excessiu nombre de temes que el formaven, disset, i el disc és quedava a mig camí entre mirar endavant i repetir la formula del passat. La sensació de hype seguia present, i més amb els seu següent disc, Lust Lust Lust (2007), on recuperava part de la sonoritat sorollosa que els va caracteritzar en els seus inicis, però perdien inspiració en la seva part més melòdica en l’intent de crear una obra més fosca i pausada. El grup seguia intentat trobar noves vies sonores però el resultat era un treball força avorrit, i que feia pensar que el grup havia perdut inspiració, i que Chaing Gang of Love havia estat el seu gran moment i poc els hi quedava per aportar al panorama musical, començant el compte enrere perquè el grup passés a l’oblit.
Dos anys més tard, al 2009, la parella de danesos va sorprendre fins al més incrèdul (entre els que m’incloc) amb In and Out of control, el que probablement és el seu millor treball. Per fi The Raveonettes havien trobat l’equilibri que portaven buscant amb els seus anteriors àlbums, l’equilibri entre textures fosques i lluminositat melòdica, però sense repetir la fórmula del seu disc més famós. El tema que obre Bang!, resumeix perfectament les intensions, i amb ell aconsegueixen el single perfecte que portaven temps buscant, sense sonar repetitius. El grup s’havia reinventat a si mateix i es reivindicaven amb cançons irresistibles com Gone forever, Heart of stone, Last Dance o la sorollosa Break up girls!. Amb aquest treball es treien de sobre l’etiqueta de hype per convertir-se en un dels millors grups de pop del moment, guanyant la credibilitat que portaven buscant. Amb In and out of control, el grup va créixer i el conjunt els mostrava com una banda sólida i amb recursos, pel que la seva nova obra s’esperava amb autèntica excitació.
A principis d’aquest mes de maig arribava Raven in the grave (el seu sisè disc), i el grup ens sorprenia a tots amb un treball fosc, que mira endavant i que no repeteix la fórmula guanyadora del seu anterior treball. La influència de The Velvet Underground es mostra com el principal motor creatiu en les seves noves cançons. Mantenint intacte el poder de les seves harmonies vocals (menys visibles a simple vista), les seves noves composicions són més denses i pausades (com ja van intentar sense tant èxit a Lust Lust Lust), alhora que fan gala d’una gran maduresa compositiva, com bé demostren Forget that you’re young, Apparitions o Recharge & Revolt (probablement una de les millors composicions que han firmat mai). Sense superar la grandesa d’In and out of control, aquest nou treball demostra l’ambició del grup per crear un so personal, i treure’s l’etiqueta de ser tant sols un grup de singles fàcils.
Els danesos estaran el proper divendres 3 de juny a la sala Bikini presentant les seves noves cançons, i segurament arriben en el millor moment de la seva carrera sent la mateixa parella cool.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=49PKoAU07qY]