KAUWBOY de Boudewijn Koole

“És més encertat contenir als nens per l’honor i la tendres, que pel temor i el càstig”
TERENCIO

Jojo, un noi de 10 anys molt espavilat, inquiet i enginyós, va a l’escola i juga al waterpolo, però se sent sol. Viu amb un pare que quasi sempre està absent, doncs treballa de guàrdia de seguretat i passa massa hores fora de casa i, quan hi està no sap fer de pare; entre ell i el seu fill s’estableix una relació basada en la incomunicació i la por. De la mare només sabem que es troba de gira pels EE.UU. i, de tant en tant, parla per telèfon amb en Jojo. El nen es passa les hores del dia deambulant pels voltants, escodrinyant qualsevol racó del mobiliari i la natura, fins que un dia es troba una cria de graula i, sense pensar-s’ho gaire, agafa l’ocellet i se l’emporta amb ell. El cuidarà, el protegirà i li donarà allò que li manca a ell mateix: afecte i comprensió. Entre tots dos s’establirà una amistat sincera, plena de comunicació i enteniment. Jojo també passarà l’estona amb una noia, la Yenthe, més gran que ell, que mastega sempre un xiclet blau i juga al seu mateix equip, entre tots dos naixerà un amor pur i net.
Kauwboy, títol que fa referència a la graula (kauw en l’original) és un evocador conte que ens transporta als nostres sentiments més profunds, es revela com un relat senzill, allunyat de complexitats i exemples moralitzants. El difícil trànsit de l’infància fins a la maduresa sense embuts i amb una mirada sincera i directa. Els moments en què els dos nens juguen amb l’ocell són els moments més emocionants de la pel·lícula, filmats amb càmera en mà, on es planteja un contacte amb la naturalesa que ens evoca el cinema de Terrence Malick, on l’ésser humà torna a gaudir del seu entorn natural confonent-se tots dos, home i natura en un de sol. Pare i fill, hauran d’encarar-se a la veritat i a les seves pors, complexitats i contradiccions per fer front al que senten i, per damunt de tot, deixar de banda el seu orgull. Entendre’s l’un a l’altre per aconseguir el que tots els éssers humans volem: estimar-nos i que ens estimin.

Jojo estaria en la línia d’ altres joves cinematogràfics com l’ Edmund Kohler d’Alemanya any zero, de Roberto Rossellini, o l’Antoine Doinel de Els 400 cops, de François Truffaut, infants sense uns referents adults o paterns posititus que els mostrin un camí des de l’afecte i la comunicació que els ajudin a créixer amb uns valors humans i morals que els permetin convertir-se en uns adults segurs de si mateixos per afrontar la vida diària i quotidiana.
Una faula poètica i conmovedora que parla sobre l’absència, sobre com sortir endavant i tornar a ser nosaltres mateixos, rependre el camí abandonat per retrobar-nos amb les nostres pors més profundes i seguir caminant.

Kauwboy va participar al Festival Cinema D’Autor de Barcelona aquest 2013, a la sección TALENTS.