Acaba un altra Festival de Cinema Fantàstic, i les xifres presentades parlen per sí soles: 300 pel·lis projectades, 110 mil espectadors a sales, 140 mil visitants per tot el festival, 700 convidats de la indústria, 430 mitjans de comunicació acreditats de 20 països diferents… L’edició 43 de Sitges manté i incrementa el prestigi del festival. Aquest any, sota el nostre punt de vista, s’han vist films, sense entrar en detall amb les diferents seccions, que demostren el bon estat de forma del cinema fantàstic en totes les seves vessants. Secuestrados, Fase 7, 13 Assassins, I saw the Devil i A Woman, A Gun and a Noodle Shop i Dream home, de les que hem vist, han estat amb les que més hem gaudit. Són films que contenen alguns dels valors cinematogràfics que més apreciem, com són la capacitat per sorprendre’ns seqüència a seqüència, fent del film una experiència tan hipnòtica com imprevisible. D’altra banda, alguna decepció també hem tingut, com per exemple, amb Outrage, del gran Takeshi Kitano; ara bé, hi ha directors amb tot el crèdit del món, i Kitano és un d’ells.
Anem als premiats, i el jurat de la Secció Oficial Competició, format per Francesco Barilli, Jaume Collet-Serra, Colin Geddes, Jan Harlan i Elena Manrique ha premiat com a millor pel·li Rare Export: A Christmas Tale, de Jalmari Helander, rellevant d’aquesta manera en el palmarès a Moon, de Duncan Jones. Altres premis que volem destacar són el de millor guió per Fase 7 de Nicolás Goldbart, el de millor actor per Patrick Fabian a The Last Exorcism, millor actriu per Josie Ho a Dream Home, i el Premi Especial del Jurat per We are the night de Dennis Gansel. Qui vulgui accedir a tot el palmarès, no només el de la secció oficial, ho pot fer visitant el web del festival, on obtindrà tota la informació.
D’altra banda, acomiadar-nos de Sitges mai és senzill, però pensar que d’aquí un any hi tornarem, a un festival on no hi falta de res, però on sobretot, es viu el cinema amb una passió i honestedat que realment emociona, ho cura tot. I així serà, a la 44a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, on tornarem a gaudir del gènere cinematogràfic que més lluny s’atreveix a anar a l’hora de reinterpretar la realitat, tot i que no tenim clar quina és la realitat, i si existeix. L’any que ve seguirem investigant.