Un altre Nadal que arriba, un altre any que passa, per tant, un altre cop a tornar fer balanç de l’any, sempre i quan es tingui valor o ganes per fer-ho. L’altre opció és que t’obliguin, que et posin en un compromís inevitable i t’exigeixin reflexionar sobre el tarannà i actitud d’un davant la vida i amb els que el rodegen. Aquesta és la tessitura en la que es va trobar Ebenezer Scrooge a través de la elegant i intel·ligent ploma de Charles Dickens, en l’intemporal i magnífic Cancó de Nadal, publicat al 1843.
Com tots sabem, Ebenezer Scrooge és el protagonista del llibre. Una persona solitària, egoista, egòlatra, malcarada, antipàtica, i tancada al seu món, un món ple de prejudicis, manies, sent així esclau de la seva filosofia de vida. Per més inri, el fet de ser multimilionari, fa que la presó en la que viu Scrooge sigui del tot inaccesible. Només un miracle serà capaç d’obrir les portes i permetre a Scrooge ser una persona i deixar de ser un ésser desagradable i solitari; perquè, qui farà costat a una persona així? Doncs sí n’hi havia una, el seu nebot; però Scrooge, abans del miracle, davant de les comprenssives paraules del seu nebot, tampoc es callava i el deixava sempre amb un pam de nas amb les seves males maneres. Tot i així, el nebot sempre l’anava a veure, i cada Nadal, el convidava a dinar amb la família. Scrooge el despatxava amb el seu famós “Paparruchas”, i l’enviava a pastar fang sempre. Però un Nadal hi hagué l’inesperat miracle, 7 anys després de la mort del seu soci, Bob Crachit. A través de tres fantasmes Scrooge es redimeix, i se n’adona que els diners l’han convertit en un miserable i un ésser despreciable.
Dickens reflexiona sobre les diferències de classes, tema recurrent en la seva obra, amb una claredat i facilitat tan sòbria com càlida, indagant, per una banda, en la humiltat, carències i senzillesa dels més pobres, als qui se’ls acumulen els problemes de tot tipus, i per l’altra, la tranquilitat, la comoditat i el luxe de les classes altes; i en definitiva, l’alegria de tots ells, que és possible, per diferents motius, però sobretot perquè valoren el que tenen. Hi ha motius per emprenyar-se, per enfedar-se enèrgicament, inclús segur que és saludable de tant en tan dir un prou rotund per marcar la ratlla, però pel que no poden haver motius, i en aquest cas per Scrooge, és per ser un indesitjable. Els fantasme, l”autocrítica, el fet de que a un el recol·loquin i el posin en alerta, és un bon començament perquè un acabi la feina i canvïi el xip, com fa Scrooge.
Durant aquests Nadals es pot gaudir de Cançó de Nadal o Conte de Nadal mitjançant tres noves versions diferents: un llibre, una obra de teatre, o una pel·lícula. El llibre és una novetat de Lual Ediciones, i és una edició il·lustrada, amb dibuixos Beatriz Barbero-Gil que encaixen perfectament amb el to de la narració. 
L’obra de teatre, es pot veure al teatre Regina en la que és la seva cinquena temporada, amb més de cent cinquanta reresentacions a la nostra ciutat. La pel·lícula, l’opció més edulcorada, és Cuento de Navidad de Robert Zemeckis, encara en cartellera, tot i que no està al nivell de la ‘macarra’ versió d’Abel Ferrara, amb el mateix títol, o la divertida adaptació de Richard Donner protagonitzada per Bill Murray, Los Fantasmas Atacan al Jefe, ni de les més fidels a l’original, com Muchas Gracias, Mr. Scrooge, de Ronald Neame, i protagonitzada per un sensacional Albert Finney, i La Navidad del Sr. Scrooge, dirigida per Clive Donner i protagonitzada per George C. Scott.
Qualsevol opció feta des del respecte cap a Charles Dickens i l’obra és vàlida recordar un ancià que sempre estarà entre els personatges de ficció que han caminat amb nosaltres.
Bon Nadal a tothom, i especialment, a tots els Scrooge.
