Crònica del Festival de Sitges 2011

0

La inauguració del 44è Festival de Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya responia a l’homenatge que a l’edició d’enguany es feia a Intel·ligència Artifical, al film d’Spielberg del 2001 on adaptava el relat de Brian W. Aldiss titulat Los superjuguetes duran todo el verano. I així va ser com Eva de Kike Maíllo ens va posar a tots els presents en situació, en un film que beu i molt del títol citat, però sobretot de l’autor d’E.T, en un exercici de gènere ciència-ficció que mira descaradament al cinema dels 80; és inevitable recordar D.A.R.Y.L de Simon Wincer, per trama i per l’atmosfera que recrea el debutant cineasta, que mostra un pols ferm per aconseguir finalment un convincent debut. En una edició on els robots, la robòtica i Hiroshi Ishiguro  han estat protagonistes, a més dels adolescents, cada any més presents a les pel·lis dels festivals, destacar també el nom de Byian Singer. Quinze anys després del seu millor film, Sospechosos Habituales, ha rebut el premi amb el Gran Premi Honorífic. Singer, que va debutar amb Public Acces, presenta una filmografia que defineix l’evolució del cinema fantàstic, cada cop més espectacular i atractiu per un públic que any rere any motra una fidelitat a prova de bombes, efectes especials i tecnologia punta. Estem al 2011, i els temps que corren parlen per sí sols.

El dia de la mobilització mundial del 15-O contra la crisi i els que l’han provocat, el jurat de la Secció Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges, format per J.A. Bayona, Quim Casas, Lisa Marie, Ryoo Seung-Wan i Richard Stanley anunciava el palmarès de l’edició d’enguany: Red State de Kevin Smith com a millor pel·lícula, Michael Starks com a milor actor pel mateix film, Na-Hong Ji com a Millor Director per la notable The Yellow Sea. L’altra gran triomfadora ha estat Attack the Block, la història d’adolescents i alienígenes, que s’ha endut el Premi a Millor Banda Sonora i el Premi Especial del Jurat. Tot el palmarès el podeu consultar aquí mateix. Però també hi ha espai per pel·lícules de caire cinèfil, amb un punt de vista de l’entreteniment més profund i transcendent. De l’edició de l’any passat, per exemple, podem citar 13 Assassins o I Saw the Devil, tot i que no estaven a la Secció Oficial Fantàstic Competició; de l’edició del 2011 recordarem Carré Blanc, Trabalhar Cansa (totes dues competien en aquesta secció), Night Fishing (Millor film de la Secció Noves Visions), la citada The Yellow Sea, The Unjust (Premi Casa Àsia), imposant-se però, per quantitat, films d’un concepte cinematogràfic més lúdic i juvenil.

Han passat 44 anys des de la primera edició, el 1968, anomenada Primera Semana de Cine Fantástico y de Terror, dirigida per Pedro Serramalera, amb un cartell que mostrava dos rostres de Chaplin, un seriós i un altres sorprès, presentava una llista de només 24 films, repartides en dues seccions, la informativa i la retrospectiva, amb títols com Alphaville de Godard, I Tre Volti della Paura de Mario Bava, Night of the Big Heat de Terence Fisher, La llamada de Javier Setó, Awatar de Janusz Majewski a la primera, i Metropolis, Freaks, El Gabinete del Doctor Caligari i Munchausen, entre d’altres, a la segona. Des d’aquesta primera, passant per les dirigides pels històrics Antonio Ráfales, Joan Lluís Goas i Àlex Gorina, i no oblidem la del 93, dirigida per Xavier Catafal, ni les dues de Roc Villas, passant dificultats, gairebé tots, i de les gruixudes, fins arribar a l’etapa d’Àngel Sala com a director, que s’inicia ara fa deu anys, hi ha hagut molts canvis. Amb l’actual director comandant aquesta nau, t0t s’ha fet molt més gran, i no es pot negar que la marca Festival de Sitges, en deu anys, ha adquirit unes dimensions potser impensables fa vint amb una línea ben definida aquest any amb el premis atorgats.

S’enyora el nivell de les edicions del 2003 i la del 2004, amb un palmarès que parlen per sí sol, encapçalats per Zatoichi, Haneke, Aja i per Old Boy, Johnnie To i Christian Bale, respectivament. No oblidem que més dels dos films citats fa una frase, a Sitges, entre d’altres, s’han projectat Fase 7, Dream Home, Secuestrados, A Serbian Film, I Saw the Devil, 13 Assassins, Insidious, A Woman, a Gun and a Noodle Shop, The Road, Zombieland, Dead Snow, La Horde, Election, Grindhouse, el remake de Rob Zombie de Halloween, la saga REC, Martyrs, The Host, Exiled, Una Historia de Violencia, What the Bleep Do We Know, Grizzley Man, Los Renegados del Diablo, Election, Breaking News, Código 46, Three… Extremes, Samaritan Girl, Memories of Murder, Father and Son, Kill Bill 1, Simpathy for Lady Vengeance, Gozu, La Casa de los 100 Cadáveres, Alta Tensión, El Tiempo del Lobo, Human Nature, Spider, Demonlover, Donnie Darko, Trouble Every Day; totes elles són una mostra de que al festival sí hi ha espai per films que perduren en el temps. Només cal donar una volta pel magnífic històric del web, i que cadascú tregui les seves conclusions. Durant els darrers deu anys, a part dels films de Kitano i Park Chan-Wook títols com Vidocq, Dracula: page’s from a Virgin’s Diary, Hard Candy, Requiem, The Fall, Surveillance, Moon, Rare Exports: A Christmas Tale i Red State s’han endut el màxim guardó d’un festival que ha apostat per una línea determinada, amb un elevat nombre de títols protagonitzats per adolescents, que ha suposat un èxit comercial indubtable. La línea cinematogràfica del festival està ben definida, i és una opció més que respectable i fins a cert punt, lògica: els números parlen per sí sols. Afortunadament sempre hi ha i ha d’haver espai per un cinema trascendents, entretingut, reflexiu i instintiu. Perquè el cinema fantàstic i el de terror no varen néixer ni amb E.T ni amb els Goonies ni amb Brain Dead ni amb Star Wars ni amb Crepúsculo i derivats; va néixer amb Viaje a la Luna, El Gabinete del Doctor Caligari, Dr. Mabuse, La Brujería a Través de los Siglos, i amb la literatura d’Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, entre d’altres. Però, estem segurs de que l’art i la cultura es sent i s’expressa a través de les inquietuds i interessos de cadascú.

Com apunt final recordar els altres premiats del festival: Balada Triste de Trompeta d’Àlex de la Iglesia va ser premiada amb el Méliès d’Or com a millor pel·lícula de cinema fantàstic del cinema europeu. El Méliès d’Or al millor curtmetratge ha estat per Suiker (Sugar) dirigit per Jeroen Annokkee. Els diferents Premis Màquina del Temps de l’edició d’enguany han anat a parar a les mans de Jaume Balagueró, Michael Biehn, Ching Siu-Tung i Michael Ironside. Les Maria Honorífica s’han entregat a Bigas Luna, Xavier Pérez, Marc Tarragona, Caroline Williams, Gonzalo Suárez i Pedro Olea. El Premi Nosferatu ha estat per Luigi Cozzi. Fins aquí tots el premis honorífics.

Anem a veure què ha donat de sí la Secció Oficial Fantàstic Competició i després, donem una volta per les altres seccions.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply