Els films de Wes Anderson van camí de convertir-se en autèntics hits del cinema contemporani. La seva vocació pop, en contingut i forma, els converteix en obres immediates que t’agafen a la primera, com qualsevol gran cançó de The Kinks o The Rolling Stones. Són obres artesanals i mil·limètriques, on l’aspecte i la funcionalitat són tant importants com el fons i el discurs.
Amb Fantastic Mr. Fox, l’autor de Life Aquatic es mostra com un dels grans autors del cinema actual. Adapta l’obra de Robert Dahl, sense perdre en cap moment la personalitat mostrada en els seus anteriors films, mantenint les constants que sempre l’han caracteritzat per regalar-nos la millor fàbula per adults dels últims anys. Un film atípic per qui es dedica a viure en la superfície o profundament enriquidor per qui escarbi una mica.
La família disfuncional i la crisi de l’home modern, tornen a ser els eixos principals del film, sent els problemes existencials dels protagonistes els que acaben per desembocar una lluita entre classes, entre els que defensen un estil de vida lliure (Mr. Fox i la seva familia/amics) i els que només viuen per posseir (tres grisos empresaris).
Divertida i emotiva a parts iguals, amb una espectacular i càlida fotografia, Fantastic Mr. Fox és un acte creatiu enorme, una resposta elegant i meravellosament arrogant, al concepte actual de l’espectacle cinematogràfic.