De Marilyn Monroe coneixem tot el que s’ha publicat en boca i mans d’ altres, des de la llista d’ amants que ha tingut, passant per la suposada addicció als fà rmacs i a l’ alcohol. Sovint, o no, ens oblidem que estem davant d’ una de les grans actrius de Hollywood, grà cies a films com La tentación vive arriba, Con faldas y a lo loco, Encuentro en la noche i Vidas rebeldes. Sense anar més lluny, és més interessant repassar una altra llista, la de directors amb els que ha treballat: John Huston, Phil Karlson, Joseph L. Mankiewicz, John Sturges, Howard Hawks, Fritz Lang, Henry Hathaway, Otto Preminger, Billy Wilder, George Cukor, Jean Negulesco i Laurence Olivier. Només guanyar un Globus d’ Or, grà cies al seu paper a Con faldas y a lo loco, tot i la seva trajectòria, que va esdevenir imparable sobretot grà cies als seus papers a La jungla de asfalto i Eva al desnudo.
Ara va sent hora de descobrir què passava pel cap de Marilyn Monroe. Qui estigui interessat, és del tot recomanable el llibre Marilyn Monroe. Fragmentos (Seix Barral, 2010), on hi trobarem una col·lecció de cartes, poemes i notes musicals, inèdites fins la publicació d’ aquest homenatge, tafaner i curiós, a la figura d’ una actriu que va il·luminar la meca del cinema. Amb aquest llibre, un s’ apropa al costat més fosc de Marilyn Monroe, qui a partir de El multimillonario, on es va enamorar d’ Yves Montand, va enfonsar-se mica en mica en un pou cada cop més fons. Diuen que Montand no va acceptar deixar la seva dona. Per aquells temps el seu marit era Arthur Miller, i després de protagonitzar Vidas rebeldes, es van divorciar. Una salut delicada, una economia a punt de naufragar, i amb l’ ajut de Joe DiMaggio, entre d’ altres, es va venir amunt per tirar endavant la que seria la darrera pel·li en la que participaria, al 1962, Con faldas y a lo loco. El 5 d’ agost de 1962 apareixia morta a casa, per un excés de barbitúrics. El darrer document que hi ha d’ ella és l’ entrevista que li va fer Richard Maryman, redactor de Life, dos dies abans de la mort de l’ actriu. El tema tractat: la fama.
Dèiem que Hollywood és la meca del cinema. Com diu Godard, Hollywood és la meca del cinema perquè tots hi mirem sovint cap allà , algunes vegades, cada cop menys, perquè s’ ho val. Per tant, estem totalment d’ acord amb Godard. Ara bé, i segur que ell ho estaria amb nosaltres: hi ha motius per mirar cap allà , i un d’ells, sense cap mena de dubte és Marilyn Monroe.
A continuació, veurem la primera part del documental The last days sobre Marilyn Monroe, amb entrevistes a persones del seu entorn, i amb imatges curioses, com les del film inacabat de George Cukor Something’s got to Give, interromput per la seva desaparició.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=MSxI_HIYBk0]
