El doctor en Comunicació Audiovisual Francisco Javier Gómez TarÃn va publicar durant el 2008 aquest excel·lent assaig de la mà d’Ediciones Akal. El lllibre ens permetrà entendre el desenvolupament de Wong Kar-Wai com a cineasta grà cies a les sevs influències, la seva estètica en progressió i la narració i el discurs de la filmografia del director que millor sap combinar cinematogrà ficament parlant forma i fons.
Wong Kar-Wai pertany a la generació tardana de la Nouvelle Vague de Hong Kong que va saber traslladar a la gran pantalla el creuament de cultures viscut a la petita illa i que van anar enriquint les ments creatives d’una sèrie de directors que van cursar estudis a l’estranger. És un dels directors més interessants del moment grà cies a un discurs obert que permet una à mplia gama de lectures i d’unes imatges que suggereixen sensacions, sentiments i en les que és més important el fora de camp. Recordem que en moltes de les seves pel·lis, Christopher Doyle és el director de fotografia.
La seva filmografia permet establir a cada espectador un ordre dins d’un caos on la cà mara es qui narra. El director, gran coneixedor de l’obra de Godard i Cortázar, és un meganarrador que s’implica sà mateix com un espectador i respon com a tal als estÃmuls que va mostrant: “Realment jo no sóc tan analÃtic a l’hora de fer les meves pel·lÃcules, segueixo bastant el meu instint. Hi ha mil maneres de rodar una escena, però la que val és una, la que et sembla més interessant”.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=V-pMq1Nce1I]
