El doctor en Comunicació Audiovisual Francisco Javier Gómez Tarín va publicar durant el 2008 aquest excel·lent assaig de la mà d’Ediciones Akal. El lllibre ens permetrà entendre el desenvolupament de Wong Kar-Wai com a cineasta gràcies a les sevs influències, la seva estètica en progressió i la narració i el discurs de la filmografia del director que millor sap combinar cinematogràficament parlant forma i fons.
Wong Kar-Wai pertany a la generació tardana de la Nouvelle Vague de Hong Kong que va saber traslladar a la gran pantalla el creuament de cultures viscut a la petita illa i que van anar enriquint les ments creatives d’una sèrie de directors que van cursar estudis a l’estranger. És un dels directors més interessants del moment gràcies a un discurs obert que permet una àmplia gama de lectures i d’unes imatges que suggereixen sensacions, sentiments i en les que és més important el fora de camp. Recordem que en moltes de les seves pel·lis, Christopher Doyle és el director de fotografia.
La seva filmografia permet establir a cada espectador un ordre dins d’un caos on la càmara es qui narra. El director, gran coneixedor de l’obra de Godard i Cortázar, és un meganarrador que s’implica sí mateix com un espectador i respon com a tal als estímuls que va mostrant: “Realment jo no sóc tan analític a l’hora de fer les meves pel·lícules, segueixo bastant el meu instint. Hi ha mil maneres de rodar una escena, però la que val és una, la que et sembla més interessant”.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=V-pMq1Nce1I]
