Stockholm, de Rodrigo Sorogoyen

“Seduïm valent-nos de mentides i pretenem ser estimats per nosaltres mateixos”

Paul Geraldy

Una nit qualsevol en una gran ciutat. Durant una festa, en un moment donat, un noi i una noia creuen les seves mirades. a partir d’aquest instant, començarà el ball de la seducció. El noi s’ajudarà de tots el mitjans que té al seu abast per acabar la nit amb la noia. Ella, que en un principi sembla que es resisteix, poc a poc, anirà sucumbint a les proposicions del noi. Al dia següent, sembla que les coses ja no som la nit anterior, potser ja no son els mateixos. Stockholm, la primera pel·lícula que dirigeix en solitari Rodrigo Sorogoyen, abans en el 2007 va fer amb Peris Romano, 8 citas, és un conte minimalista, un parell de localitzacions, un pis i alguns carrers, i càlid sobre les falses aparences, sobre les mentides que utilitzem per aconseguir el que volem. Estem davant d’una faula contemporània que parla de com es relacionem amb nosaltres mateixos i amb els demés, de les situacions que es van generant en el moment que ens agrada algú i que fem perquè aquesta persona es fixi en nosaltres, mostrant el que ens interessa mostrar. Dos històries en una, una primera part que es desenvolupa a la nit, amb mirada al germà teatre i un to de comèdia romàntica, recolzada en una imatge visual molt estilitzada i efectista que ens transporta a una sensació de somni, una música envoltant, a través de plans llargs i atapeïda de diàlegs. La segona part, la que succeeix de dia, el matí següent, el to canvia completament: estem davant d’un relat de terror, inquietant, fosc, on els personatges actuen de manera molt contrària a com ho feien la nit anterior, formalment, la cinta també canvia, absència de música, el silenci s’apodera de la trama creant una atmosfera de malson, els plans fixos produeixen angoixa i molta incomoditat, on sembla que pot esclatar molta violència en qualsevol moment. Hard Candy, de David Slade, conte de terror quotidià on una caputxeta vermella és venjava d’un llop amagat a les xarxes socials estaria molt emparellada amb aquesta cinta, on s’enfronten els punts de vista masculins i femenins i la seva disparitat. El joc de la seducció ha canviat les seves regles, ara el caçador és la feristela i la presa està sedent de sang. Com li passava a Alícia que quan creuava el mirall es trobava amb el costat fosc de les persones i de les coses. Cinta nascuda a través del crowfunding  però que va acabant aconseguint els diners necessaris mitjançant familiars i amics fins a arribar a aixecar un projecte rodat en tan sols tretze dies. Destacar el duel interpretatiu dels dos joves actors de la funció, Javier Pereira i Aura Garrido, qui fan creïbles uns personatges que es mouen en el món de les mentides, les aparences i la falsedat, un joc de miralls on mai se sap quin reflexe trobarem. Stockholm va ser una de les pel.lícules triomfadores del darrer Festival de Cinema Espanyol de Màlaga on va guanyar els premis al millor director, actriu i guionista novell.