L’Abril de 2009, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, juntament amb diverses institucions d’arreu del món i amb el recolzament de la U.N.E.S.C.O., llançava a Internet la Biblioteca Digital Mundial (B.D.M), un ambiciós projecte que ha fet realitat el somni de moltíssims historiadors, estudiants i aficionats a la història i a la cultura en general. La intenció era construir una biblioteca virtual que recollís còpies digitals dels tresors culturals més importants de tots els països membres de la U.N.E.S.C.O. El projecte té com a objectiu primordial fomentar l’ intercanvi cultural entre nacions, tal i com va ressaltar James H. Billington, el bibliotecari del Congrés dels Estats Units, en el seu discurs l’any 2005, quan va presentar el que aleshores era tan sols un projecte davant una comissió per a la U.N.E.S.C.O.
Dins el seu catàleg, que van ampliant poc a poc degut a les dificultats en que es troben en alguns països del tercer món amb pocs recursos per a gestionar el seu patrimoni cultural, es pot trobar de tot, en el sentit més ampli de l’expressió. Des de dissenys arquitectònics fins a pel·lícules, passant per fotografies, gravacions sonores, mapes, manuscrits de tot tipus, llibres difícils de trobar i un llarguíssim etcètera. Però no es limita a oferir-nos el document, cada article inclou una descripció acurada del mateix amb una explicació del perquè de la seva importància, redactades per conservadors i professionals en la matèria, molts d’ells pertanyents a les institucions col·laboradores d’aquest projecte, sense les quals això hauria estat del tot impossible. Estem parlant de coordinar institucions de tot el món, públiques i privades, que aporten les seves col·leccions a les biblioteques a més de rebre el recolzament d’empreses i fundacions privades que aporten mecenatge econòmic o tecnologia que ajudi a crear centres de digitalització als països que no disposen de l’ infraestructura necessària. D’aquesta forma, no només s’aconsegueix portar la cultura a qualsevol usuari d’Internet, també s’inverteix en el desenvolupament (cultural i tecnològic) del països que hi participen de la B.D.M, facilitant a més la divulgació del seu patrimoni cultural. De moment ja hi participen, a més de la Biblioteca del Congrés dels E.E.U.U., i entre moltíssims d’altres, la Biblioteca d’Alexandria, arxius i biblioteques de països com Irak, Argentina, Síria, Brasil, Àustria o Espanya, monestirs, museus, universitats i institucions diverses d’arreu, mentre que el mecenatge econòmic o tecnològic l’aporten, per exemple, Google, Microsoft o la Qatar Foundation, per citar els més populars. Al web es pot trobar una relació detallada dels mateixos, a més de tota la informació sobre la creació i posada en marxa del projecte. També s’han de ressaltar els beneficis col·laterals d’aquesta iniciativa, a més del ja comentat ajut per a la gestió de tant patrimoni als països col·laboradors, com són projectes per identificar nous documents de valor històric per incloure a la Biblioteca o redactar directrius que regulin el funcionament de les biblioteques digitals.
Centrant-nos en el web en sí, vull destacar el fet que es pugui consultar en àrab, espanyol, rus, anglès, francès, xinès i portuguès, tot i que es preveu ampliar els idiomes, desitjant que sigui possible també en un futur poder fer la consulta en català. A més, els documents són còpies nítides dels originals, el que permet una diversitat inesgotable de llengües. Els textos, vídeos i àudios que graben els conservadors es troben en els mateixos idiomes que la web en general i suposen una ajuda inestimable per a entendre cada un dels documents a consultar. A més, el sistema de consulta es senzill i molt intuïtiu, amb un buscador que permet filtrar per èpoques, localitzacions, tipus de document, temes o institució de la que prové. Fins i tot animen a contactar si es té coneixement d’articles que puguin ser susceptibles de ser inclosos dins la Biblioteca. El web resulta, d’aquesta manera, un extens cercador de documentació a l’abast de tothom. El material és seleccionat per grups de treball específics formats per membres de les institucions que hi han treballat.
El cert és que en una època en que la voràgine general ens fa transitar per la vida a velocitats esfereïdores, iniciatives com aquesta, que ens conviden a aturar-nos i fer una ullada al nostre passat, ofereixen un espai de memòria i aprenentatge que com sempre resulten exercicis imprescindibles per la humanitat, especialment quan el nostre futur depèn moltes vegades de no repetir errors i aprendre d’experiències i coneixements previs. Quan algú es faci la ingènua pregunta, per exemple, de quin és la funció social d’un historiador o d’un arqueòleg, sempre pot pensar en aquesta iniciativa.
Podeu fer una ullada a la web i descobrir tot el que ens ofereix a www.wdl.org.
A continuació us oferim un vídeo explicatiu realitzat per AFP:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=SWn2stfvLA4]