A Dennis Hopper se’l coneix sobretot per la seva faceta com actor en pel·lícules com Amor a Quemarropa, Basquiat, Speed, Apocalypse Now, Easy Rider, de la qual, a part d’interpretar un dels personatges principals, en va ser el director. Easy Rider és segurament el seu títol més important, tant a nivell formal com de contingut; representa el psicodèlic l’estil i la manera de pensar de l’època. Hopper va trencar amb Easy Rider tot tipus de regles i normes que fins els anys d’amor, pau i herba semblaven intocables, alhora que va atorgar el protagonisme del film a dos personatges que representaven l’altre cara de l’Amèrica més conservadora, convertint el film en tota una icona del cinema de la dècada dels 60. Amb ell podríem dir que va néixer el cine indie.
Precisament en aquella dècada, la dels 60, Hopper anava a tot arreu amb la seva cámera Nikon, fotografiant tot allò que veia i vivia, des de les carreteres per les que viatjava fins a les festes de Hollywood a les que feia acte de presència, passant pels rodatges dels films en els que hi participava, les reunions d’amics, les exposicions de col·legues seus i les manifestacions de caire reivindicatiu en les que hi participava activament. Amb el seu objectiu va acabar fotografiant a actors, estrelles de la música del moment o gent anònima, convertint el seu treball en tot un retrat de l’excitant i convulsa dècada dels 60.
Ara l’editorial Taschen edita el llibre Dennis Hopper: Photographs 1961-1967, en una edició limitada de 1500 unitats, autografiades per el propi autor i a un preu realment prohibitiu de 600 euros. En ell hi trobem totes les fotografies que va fer durant aquells anys, un terç d’elles totalment inèdites fins aquest moment, seleccionades pel propi Hopper i el galerista Tony Shafarazi. Instantànees de companys de Hopper com Paul Newman o Andy Warhol, entre d’altres, o la particular i excel·lent visió que tenia per captar l’entorn, mostrant-nos un fotògraf inquiet i realista, estètic i efectiu en parts iguals, i que utilitzava el blanc i negre o el color de forma brillant.
Un llibre recomanable, per aquells que tinguin una bona butxaca i al mateix temps apreciï la fotografia com el que és, un art. Els que busquin postes de sol o paisatges lluminosos sense cap tipus de posicionament artístic, aquest no és el seu llibre, perquè aquí no hi trobem postals, sinó instantànees atrevides que documenten perfectament una època i una forma d’entendre un art.