Generación NBA: Un llibre sobre aquells meravellosos anys

GENERACIÓN NBA. JUAN FRANCISCO ESCUDERO

Ediciones JC

Des de que el gran Ramon Trecet va iniciar-nos en l’espectacle de l’NBA a finals dels anys vuitanta, concretament el 7 de febrer de 1988, amb el mític Cerca de les estrellas, amb sintonia del Faith de George Michael i amb l’ajuda d’Esteban Gómez, l’afició pel basquetbol nord-americà no ha fet més que créixer, fins el punt que avui proliferen tot tipus de detalls que evidencien de quina manera ha cal·lat en el nostre país; fins i tot un banc espanyol actua com a espònsor. Economia a part, el programa de televisió espanyola conduit per un dels periodistes esportius més importants dels darrers trenta anys, va aproximar-nos realment a les estrelles: Magic Johnson, Larry Bird, Michael Jordan, Isiah Thomas, Clyde Drexler, Chris Mullin, Dominique Wilkins i Karl Malone, entre d’altres, entraven a casa nostra per primera vegada, i un cop a dintre, no tornarien a sortir mai més. El poder de la televisió és innegable; l’exemple més clar és el del tret diferencial que suposa per la joventut, a la dècada dels 60, l’aparador i la moda imposada per cultura popular. Amb l’NBA, a Espanya, i en general, a Europa, el seu paper va ser fonamental. Les retransmissions a les tantes de la matinada es varen convertir en el primer i definitiu pas per instal·lar la febre de l’NBA. A partir d’aquí, revistes com Gigantes del Básket, la posterior Super Básket i Revista Oficial NBA, o les anteriors Diario del Básket i Nuevo Básket, el paper d’altres periodistes com Jordi Robirosa, clau en el paper de televisió de Catalunya en el bàsquet nacional i internacional, mestres del periodisme com Santiag Segurola, i a mitjans dels 90, l’entrada del Canal Plus, amb Andrés Montes i Antoni Daimiel com a cares visibles de l’ambiciós projecte del canal privat que encara dura, varen i han convertit en l’NBA, gairebé, en un esport nacional propi. NBA, el llibre de Generación NBA, amb pròleg precisament de Daimiel i M.A Paniagua,figura clau en el món del basquet espanyol i nord-americà, dóna un repàs als darrers 30 anys de la lliga professional nord-americana, una època daurada que hem viscut ben d’a prop i que amb aquesta petita i gran enciclopèdia podem tornar a recordar.

Des d’aquell 7 de febrer, dia en el que per primer cop es veia un partit de l’NBA a Espanya, concretament el que enfrontaven uns Celtics en hores baixes, liderats per Bird, Ainge, McHale, i Parish, i dirigits per K.C. Jones, amb els Bucks de Cummings, Moncrief, Sickma i Pierce, entrenats per Del Harris, ha plogut i molt, en forma de títols, anells, MVP, estrelles, estrellats, ídols i mites. El llibre d’Escudero no només ens obliga a recordar amb nostàlgia les nits d’insomni que hem passat des d’aquell dia, i que encara duren avui en dia, gràcies a la irrupció de referents que van des de la generació de Lebron James a la de Kevin Durant. Generación NBA ens empeny a passar revista de vint-i-set anys d’NBA, la millor lliga de bàsquet. Si avui en dia gaudim d’ella gràcies a jugadors ja clàssics com Dwyane Wade, Carmelo Anthony i Tony Parker, els quals, juntament amb els irrepetibles Kobe Bryant, Dirk Nowitzky, Tim Duncan, Paul Pierce, Ray Allen, Kevin Garnett, Manu Ginogili, entre d’altres, intenten mantenir el seu estatus davant de la generació liderada pel citat Durant, destinat a regnar pròximament al a lliga, amb la col·laboració de Russell Westbrook, i amb el permís de Derrick Rose, Chris Paul, Kevin Love, o el mateix Ricky Rubio. Però, anem a pams; el llibre que ens ocupa conté històries, anècdotes, jugadors, equips, classificacions, i com no, estadístiques. L’amor pels números és una de les senyes d’identitat de l’NBA, i Escudero hi fa especial èmfasi. Des dels tres reis, que no poden ser altres que Bird, Magic i Air Jordan, els déus de la lliga i triumvirat sense el qual seria impossible explicar la història de l’NBA i l’explosió social i econòmica d’aquesta, sense oblidar l’etern comissionari, el senyor David Stern, l’autor de l’obra repassa alguns dels moments inoblidables que han provocat l’èxtasi a tots els aficionats de l’esport de la cistella, que s’inicia, amb la mítica dels Lakers-Celtics dels vuitanta i el duel entre Magic Johnson i Larry Bird, dues estrelles que varen regnar a l’NCAA i que van continuar la seva lluita per regnar el bàsquet mundial a la lliga professional, un regnat que va durar fins l’arribada de Michael Jordan, amb el permís de Charles Barkley i Karl Malone, homes sense anell precisament per culpa del l’home volador de Brooklyn. Escudero detalla extensament alguns dels fets que van marcar l’NBA, no sense abans introduir-nos en com va començar tot, l’invent de James Naismith, l’origen de la lliga, les normes, i la història de la mateixa fins arribar a 1979, en uns capítols que serveixen per situar al lector més despistat.

Generación NBA, després de presentar-nos què pretén, una mica d’història i context, i aturar-se en els treis reis, ens obsequia amb 25 moments inoblidables, entre els quals, destaquem: la instauració de la línia de tres punts i la incidència a la lliga, amb els Suns de Phoenix de la temporada 92-93 de Barkley, Ainge, Johnson i Majerle destrossant defenses, subcampions aquell anys, batuts pels imparables Bulls de Jordan, o els Rockets de la 94-95 liderats des de la zona pel ballarí de claqué Hakeem Olajuwon, amb Kenny Smith, Vernon Maxwell i Robert Horry com a màxims franctiradors d’un equip que va anotar una mitjana de 8 triples durant els 82 partits de la temporada regular i que varen confirmar les seves possibilitats durant els play-offs convertint-se en campions, sense oblidar el record a noms propis com Craig Hodges, Reggie Miller, Ray Allen, o el mateix Kobe Bryant, qui té el record de triples en un partit, juntament amb Donyell Marshall, amb un total de 12; l’arribada dels primers europeus, des de Swen Nater a Pau Gasol, passant per Peter Gudmunsson, Detlef Schrempf, Goergi Glouchkov, Fernando Martín, Drazen Petrovic, Vlade Divac, Sharunas Marcioulonis, Alexander Volkov, Toni Kukoc, els flirtejos de mites com Dino Meneghin o Kresimir Cosic que mai varen arribar a creuar l’Atlàntic, i la apertura de les fronteres d’una lliga, fins aquell moment, anys vuitanta, gairebé prohibida, per diferents motius, pels jugadors d’altres països; l’impacte de Tyrone Bogues i Manute Bol, i la resposta a Is The Circus in Town?; els quinze minuts de fama d’alguns jugadors, com Eric Sleepy Floyd, qui va arribar a anotar 29 en un quart període durant un partit contra els Lakers, Scott Skiles, qui va arribar fins els 30 assistències en un sol partit, o els 32 rebots de Rony Seikaly, així com un recordatori que van estar a l’NBA durant uns quants anys criant malves a les banquetes, com els casos de Larry Spriggs, fitxat pel Reial Madrid com una crack quan no era el cas, l’etern Greg Kite, qui acumula una mitja de 2,5 punts en 12 temporades, o Graville Waiters, qui després d’uns anys als Bulls i als Pacers, va aterrar a Barcelona per ser campió de l’ACB, tot i que Jack Haley, ex-Grupo Ifa, segura que s’empotaria el Premi a Jugador Patata; el jordanesc Kobe Bryan també té el seu apartat, i què millor que recordar al que encara és el millor jugador de la lliga, amb permís de Lebron i Durant, amb els 81 punts que li va clavar als Raptors el 22 de gener del 2006; el Memorial Day Massacre, que és com es recorda el dia que es celebrava el Memorial Day, quan els Celtics van quedar ben sadollats després d’apallissar als Lakers 148-114 en el primer partit de les Finals de l’NBA de la temporada 84-85, tot i que finalment, els de Los Àngeles es van acabar imposant a la sèrie per 4-2; el threepeat de Larry Bird en el concurs de triples, on demostrava que era el rei dels tres punts; els informes de jugadors com John Stockton i Reggie Miller dos dels que formarien part d’un possible quintet d’estrelles sense títol de l’NBA; els Bulls del 72-10, el millor balanç victòries-derrotes de la història de la lliga; l’exemple perfecte de what-if: Ralph Sampson, un 2,24 que es movia com Pau Gasol però a qui els problemes en els genolls no el van respectar ni per aguantar més de vuit partits amb Unicaja durant la temporada 91-92, la seva darrera en actiu: abans d’un partit amb l’equip malagueny, que el va fitxar tot i que els metges varen sentenciar amb un sever ‘no apte’ el seu estat, van arribar a treure-li líquid dels genolls amb xeringues fins a nou vegades; la decisió de l’NBA de jugar amb jugadors professionals després de la desfeta als Panamericans del 87, contra Brasil, amb Oscar Schmidt incendiant la cistella ianqui amb 47 punts, a les Olimpíades del 88, contra la URSS de l’immens Arvydas Sabonis, i al Mundial d’Argentina l’any 90, on van caure derrotats a semis davant de la Iugoslàvia de Petrovic, Kukoc, Divac, Paspalj i companyia i la decisió d’enviar el Dream Team a Barcelona’92; els diferents All-Stars Game, que, tot sigui dit, han passat de ser una exhibició a ser una ‘patxanga’; l’aparició de Magic Johnson a les finals del 80 contra els Sixers; la llegenda de Lew Alcindor a.k.a Karrem Abdul-Jabbar i el seu sky-hook; Isiah Thomas i els Bad Boys de Chuck Daly, amb l’assassí silenciós, Joe Dumars, els temibles Bill Laimbeer i Dennis Rodman, i el microones Vinnie Johnson, entre d’altres; i com no Michael Jordan, i el dia que Déu es va disfressar de jugador de bàsquet, i evidentment, els seus sis anells.

Posteriorment, l’obra va un per un pels posseïdors dels anells durant tots aquests anys, des de 1979 a 2006, amb quintets ideals, números i comentari, estadístiques de la resta de franquícies, els diferents drafts, els màxims, records i premis, any per any, i el cèlebre All-Star Game. Després de fer un repàs als 50 millors partits, de fer una selecció dels 20 entrenadors més importants, en un rànquing liderat per Phil Jackson, Pat Riley i Lenny Wilkens, amb un nom que va a part, que no és altre que Red Auerbach, Escudero encara té temps per endinsar-se en el procés de globalització de la lliga, entès com el vincle de la lliga amb la resta del món, amb un apartat especial amb el nexe amb Espanya, sense desmerèixer els capítols dedicats als europeus que han jugat i juguen a l’NBA, així com la rivalitat amb la resta del món (Open McDonalds!), que s’ha vist beneficiada, sense cap mena de dubte, en molts aspectes: seria possible entendre l’evolució del bàsquet europeu durant els darrers anys, a Espanya i a tot arreu, sense que existís l’NBA?

Curiositats, anècdotes, articles de Sergio Scariolo, Zan Tabak, Jorge Quiroga, Alejandro Delmás, Sixto Miguel Serrano, i un exquisit epíleg, La Estrella es el Equipo, de Miguel Ángel Panigua, tanquen un llibre que precisament, ens recorda la grandesa de les grans estrelles de lla lliga de basquetbol professionals dels EUA, i, no ho oblidem, que sense el joc en equip, difícilment s’arriba a enlloc. L’exemple més clar és el de Michael Jordan: fins que no va tenir a Scottie Pippen a ple rendiment, i a secundaris de nivell com John Paxson i Horace Grant primer, o Ron Harper i Toni Kukoc després, entre d’altres, no va guanyar res.

Generación NBA, de Juan Miguel Escudero, una obra indispensable pels que encara defensen la vella dita: NBA Action, it’s FAAAANTASTIC!