Ulli Lust (Viena, 1967) als 17 anys estava fascinada pel moviment punk i un bon dia, sense avisar als seus pares, es va marxar de viatge a Itàlia amb Edi, una coneguda. Els dos mesos de duració del que va començar com una aventura va arribar a ser un malson per Ulli “No recomanaria l’experiència, ni el que em va passar, a ningú“.
Com si es tractés d’una road movie, l’aventura gràfica Hoy es el último día del resto de tu vida situa l’acció l’estiu de 1984. Ulli relata de manera autobiogràfica el que li va passar quan va decidir començar el periple amb Edi des de Viena i fins Itàlia, per on recorre pels seus ideals, pors i errors de tota mena, sense cap mena de pudor ni impostura, apropant-nos no només als seus dubtes, sinó també a la situació del país italià durant els anys vuitanta. Desmitificant l’esperit d’aventura i opcions inevitables quan vas escurat com l’autoestop com la que més, i traçant un sever retrat que fa a l’actitud de poder d’alguns homes, queda ben clar que li va passar a Ulli, qui va decidir explicar els fets de la manera més real i directa, com la violació la primera nit que arriba a Palermo, o quan s’ha de prostituir per poder menjar. L’autora va dedicar quatre anys a el·laborar les 460 pàgines de la novel·la gràfica, i tot i que inicialment cap editorial estava interessada, finalment, la berlinesa Avant sí ho va fer, i l’obra va ser rebuda de forma excel·lent per part del públic i dels crítics.
La novel·la gràfica comença amb l’esbojarrada idea de dues menors d’edat que volen trencar amb tot, i desemboca en una successió de desagradables situacions que no deixen al lector indiferent. És trist veure com Ulli s’entrebanca amb la mateixa pedra, i com la que ella es creu que és la seva amiga (Edi) no ho és. La innocència? és possible. El que sorprèn de tot plegat és que l’autora, quan recordava els fets que plasma a la novel·la afirma que no va ser dolorós: “No, no va ser dolorós escriure-ho. Em vaig concentrar en l’escriptura i el dibuix, havia de focalitzar-me en l’estructura i això em va desconnectar de la resta. En certa manera per mi ha sigut com anar al cinema i veure una pel·lícula protagonitzada per una altra persona“.
El títol de l’obra desprèn una mica el leit motiv i la fascinació d’Ulli i Edi per portar les situacions al límit deixant-se anar per transgredir la prohibició, però això, tal i com ens explica, té el seu perill. Itàlia la retrata com una societat masclista on els homes veuen a les dones com un tros de carn. Ulli afirma que “és una paradoxa com tracten a las dones en una societat on la mamma sembla ser el nexe d’unió“. La novel·la explica també com un dels capos de la mafia s’encapritxa d’Edi, i com les dues jovenetes s’introdueixen a un refugi de La Mafia italiana, per satisfer l’enamorament del capo. Sense cap mena d’auto-indulgència, Lust narra cadascun dels episodis de la seva joventut, on posa de manifest un lúcid i realista punt de vista sobre la vida.
Admiradora del treball de Gilbert Hernández Art Spiegelmann, de l’ autora feminista Marilyn French ,d’Odon von Horvath, i inclús del seré i detallista Joe Sacco, el dibuix de l’alemanya -recorda precisament al d’Spiegelman i Sacco pel traç i l’estil- desprèn una simplicitat, cruesa (amb coartada) i energia a parts iguals que obliguen al lector a no perdre’s detall de cadascuna de les vinyetes a través de les quals Lust reviu de forma natural i crítica uns anys que li varen fer veure que a la vida, si un no aprèn, sobretot dels seus errors, malament. De fet, tot i que “No ho recomanaria a ningú”, comenta que aquesta baixada i pujada als inferns li van permetre veure món i aprendre molt.
Ulli Lust, l’autora de Hoy es el último día del resto de tu vida, publicat per Ediciones La Cúpula, va presentar el còmic a l’FNAC de Barcelona, juntament amb Sandra Uve i Laura Fernández. L’obra ha rebut el Premi Icom 2010, el Premi Max und Moritz dels lectors 2010, el Premi a l’Autor Revelació FIBD Angoulême 2011 i el Premi Artémisia Còmic Femení 2011. Lust viu a Berlin des de 1995; a l’Escola d’art de la mateixa ciutat va aprendre l’art del dibuix narratiu, i amb alguns companys de promoció va fundar un atelier i el grup de còmic Monogatari, que en japonès significa narra històries. Autora, per exemple, de Fashionvictims – Trendverächter: Bildkolumnen und Minireportagen aus Berlin (Víctimas de la Moda, los detractores de la tendencia: Ilustraciones y Mini-reportajes de Berlín), publicat per Avant, treballa actualment en l’adaptació al còmic de la novel·la Flughunde (El técnico del sonido) de Marcel Beyer. El seu caràcter no només es posa de manifest dibuixant: Ulli Lust va fundar Verlags für Bildschirmcomics, www.electrocomics.com, on els dibuixants de qualsevol racó del món poden pujar les seves historietes de forma gratuïta, i els lectors poden actuar de mecenes col·laborant amb la seva obra. Avui, Ulli Lust, que també col·labora en revistes independents com Strapazin, o les italianes Inguine o Spring, pot viure dels seus còmics.