Kapitoil: El sentit del capitalisme

KAPITOIL. TEDDY WAYNE

Blackie Books

Si algú busca una novel·la sobre aquest sistema capitalista que funciona a base d’inversions i especulacions premiades i benvolgudes per culpa d’una mentalitat que es basa en cercar el lucre màxim, que no li doni més voltes. Ja l’ha trobat. Apuntin: Kapitoil (Blackie Books, 2011), de Teddy Wayne. Tot i que la crítica l’ha venut com la novel·la definitiva sobre l’11-S, aquesta definició no s’ajusta al llibre, i tot i que és una manera perquè no passi desapercebuda, estem davant d’un llibre que va més enllà. No estem davant d’una novel·la que s’endinsa en el sistema financer nord-americà per assenyalar-lo com el gran i únic culpable de la crisi que vivim. Suggereix, entre d’altres reflexions, el canvi de prioritats que un estableix a mesura de que va assolint deures, responsabilitats, i el drama de compatibilitzar o de complementar amb els ideals i valors amb els que un ha estat educat, així com la importància d’obrir els ulls davant d’una societat que premia econòmicament als que accepten les regles del joc establertes. En definitiva, l’obra parla, ni més ni menys, sobre el ser o tenir d’Erich Fromm; és per aquest motiu que diem que és molt més que una obra que gira entorn de l’11-S.

Els fet que explica la magnífica novel·la de Teddy Wayne, són els següents: Karim Issar és un jove informàtic de Qatar amb un nivell de coneixements tan potent que li dóna la possibilitat de viatjar als EUA i ser contractar per una super-empresa de Nova York que viu de les inversions a gran escala, Schrub Equities. El jove emprenedor és contractat com un programador excel·lent i ben aviat ho posa de manifest creant un programa, Kapitoil, que analitza totes les notícies, dades i informacions relacionades amb el petroli, per tal de realitzar prediccions i calcular inversions a base dels algoritmes resultants. El programa ben aviat és un èxit i Karim Issar rep els honors i la benedicció del mateix sr. Schrub, el qual li ofereix a Karim un contracte multimilionari. No obstant, tot canvia quan es planteja si el que vol és simplement, convertir-se en un milionari instal·lat en un micro-món de luxe, és a dir, passar a formar part de l’1 % que controla més d’un terç de la riquesa del centre del planeta, dels EUA. Karim és un nano amb escrúpols, i quan es planteja, des d’un punt de vista moral, ètic i humà, dedicar els seus esforços a crear bens reals per la societat, i no per l’especulador de torn, el sentit de tot plegat adquireix unes dimensions que mai tindrà el sentit final del capitalisme de casino que continua instal·lat en l’ADN dels que tenen la paella pel mànec d’una societat basada, única i exclusivament, en els diners. El protagonista de Kapitoil, quin camí triarà? Aquesta és la trama central de la novel·la d’aquest novaiorquès de 32 any, qui ofereix un retrat veraç i directe sobre un jove que triomfa a la meca dels negocis, i que poc a poc va assimilant la filosofia d’un sistema capitalista obsessionat amb un creixement econòmic tan desigual com irracional. Obra realitzada al 2006, abans de que Lehman Brothers donés el tret de sortida a la crisi, Kapitoil ofereix de forma ben clara dues formes de veure el món i d’entendre la vida: o bé vius acceptant la realitat i oblidant-te d’uns valors i d’una ètica, o bé respectes el sentit final de la vida, que poc té a veure amb el sentit de l’actual capitalisme.

L’habilitat de Teddy Wayne per despullar la manera d’entendre el món, la vida, i per tant, l’economia, per part del capitalisme actual, no ofereix cap mena de dubtes. Els grans escriptors són capaços de plantejar interrogants i de suggerir respostes a través del relat, i l’autor ho aconsegueix. No es tracta de moralitzar ni de crear un pamflet anti-capitalista que a la llarga, només serveix per satisfer la bel·ligerància dels més cremats amb el sistema, i alguns, amb la seva pròpia vida. L’objectivitat de la trama, així com dels temes que va tractant l’autor, permeten dir que Kapitoil és una mena de 1984 dels nostres dies. El punt de vista de l’autor sí que és clar: qui pot acceptar una societat on triomf és igual a acumular beneficis sense valorar conseqüències ni situació socioeconòmica de forma humana? Personatges com el sr. Schrub, objectivista convençut (com el xoriço d’Alan Greenspan, per exemple, filosofia auto-complaent ideada per Ayn Rand, ideòloga del capitalisme de casino, aquell que no vol que el govern participi en res, com tan bé explica Matt Taibbi a Cleptopía, publicat per Lengua de Trapo), multi-mil·lionari que viu instal·lat en una trista i frívola dolce vita, el qual considera que la intel·ligència serveix per formular noves vies per fer-se ric sense atendre a possibles conseqüències demolidores; exemple: especulació amb aliments o medicament, sense anar més lluny. D’altra banda, Insistir en la distància amb la que l’autor enfoca la trama central, així com les interessants sub-trames, centrades en la família Issar, la família Schrub i Rebecca Goldman, amb qui Karim Issar viu una apassionada i sincera història d’amor, com la relació pare-fill i la relació entre germans, l’educació, la immigració, la religió i la pèrdua d’éssers estimats.

El gran protagonista de Kapitoil és un jove perfectament informat i amb un domini en el seu camp, la programació informàtica, que el converteix en un home amb un exitós i milionari futur a la Gran Poma. Arriba a Nova York des de Qatar amb la idea de fer diners, perquè vol que la seva germana, que viu al seu país natal amb el seu pare, tingui la millor educació possible. La relació de Karim amb sa germana, Zahira, és immillorable. Es truquen gairebé a diari, i per ella, el seu germà és el número ú. En canvi, Karim i el seu pare no s’entenen. Ell entén que guanyar-se bé la vida i crear beneficis pot ser una de les claus per un món millor: si hi ha un creixement econòmic ben repartit, la situació global a nivell mundial. Ara bé, Karim, i això li retreu el seu pare (un musulmà d’esquerres), s’oblida de la condició humana i de les ments que controlen a la seva manera l’economia mundial. I a mesura que avança la trama principal, se n’adona que potser el seu pare té, en part, raó: el món és el que és perquè hi ha una minoria que ho controla tot, i el creixement econòmic és una copernicana tàctica perquè aquest control no canviï de mans.

La visió idíl·lica del món dels negocis de Karim es va deformant, en part per la influència que exerceix Rebecca, companya de feina que es converteix en companya sentimental. Ella li mostra a autors que varen anar més enllà i que varen exposar la realitat del món en el que vivim, que és el mateix des de fa unes quantes dècades: John Steinbeck, Leonard Cohen, John Lennon, Bob Dylan i Jackson Pollock són alguns dels referents culturals que el protagonista coneix i dels quals s’impregna. No obstant, el fet de conèixer a un peix gros com el sr. Schrub, patriarca d’una família formada per dos universitaris amb més roba que neurones i una dona compromesa amb causes socials de cara a la galeria (tot i que acaba sent un personatge episòdic massa difuminat i que acaba per desaparèixer), permet a Karim adonar-se de que el món no és com un se l’imagina, sinó que és com és, i que la realitat és més cruel i dura de la que qualsevol il·luminat es pot imaginar.

Els camins pels quals transita l’obra de Teddy Wayne són ben transparents. El sentit de la vida va canviant el discurs a mesura de que un es va fent gran, però sobretot, a mesura de que un se n’adona qui és i què vol. Sense respondre’s a aquestes preguntes, el sentit de tot plegat pel protagonista de la novel·la queda massa desenfocat per poder tirar endavant. Karim Issar representa a un jove amb unes expectatives i uns ideals ben assumits. Des del moment en el que crea el programa anomenat Kapitoil, a través del qual fa més ric al seu cap, el sr. Schrub, i a través del qual pot aconseguir tot el que ell mai havia somiat, i sobretot, oferir a la seva germana i al seu pare una vida ben acomodada, la seva mentalitat pateix una sèrie de canvis, fins el punt de plantejar-se si els seus somnis han de passar per sobre de tot. Kapitoil genera riquesa, per ell, per la seva empresa, pel seu cap, però, quanta misèria provoca? Serà capaç de ser un home de negocis com ho és el sr. Schrub? El sentit de l’actual capitalisme deforma o devora a qualsevol?

La prosa de Teddy Wayne circula a velocitat de vertigen, gràcies a la claredat de la seva sintaxis i d’un vocabulari tan planer com ric, mèrit en part de la traducció per part de Marta Alcaraz. El ritme narratiu permet endinsar-se a les circumstàncies del relat impedint que un pugui deixar el llibre fins que no s’arriba a l’esperançador i crític final, on Wayne deixa ben clar què en pensa de tot plegat. La història i les petites històries donen forma i fons a un retrat creïble però de caràcter faulista sobre el centre neuràlgic mundial de la finances, i tot i que els diàlegs són concrets i veraços, la subtilitat de l’autor a l’hora de configurar el mapa de fets i situacions de l’obra, així com la autenticitat i realisme del context i del subtext, són els grans recursos que l’escriptor explota per oferir un relat amè, entretingut, suggeridor i crític.

Kapitoil es podria considerar com el 1984 dels nostres dies. Ara bé, George Orwell creava una distòpia sobre la realitat; a Teddy Wayne no li cal. La realitat supera la ficció, i Kapitoil transcorre a Nova York, sense metàfores ni variacions; és el món en el que vivim. L’autor construeix una història que podria ser real a través d’un personatge que descobreix quin és el sentit final del capitalisme vigent. Si 1984 era una metàfora del món i dels sistema, Kapitoil és una faula propera a Las uvas de la ira ben ajustada als temps que vivim. El drama potser ve donat perquè la majoria somia en convertir-se en un triomfador a l’estil del sr. Schrub (o en un Botín qualsevol) i no en un a l’estil karimià, és a dir, en un Karim Issar.