La Banda de la Tenaza, d’Edward Abbey

LA BANDA DE LA TENAZA. EDWARD ABBEY

Editorial Berenice

En el catàleg de somnis més humits dels que no es creuen el conte de que creixement és igual a progrés hi trobem el de formar un grup eco-terrorista que atempti pacífica i irreverentment contra tots els símbols d’aquest sistema. Tot i que el 1979 es va fundar Earth First! (grup que va aparèixer per defensar l’ecosistema, inspirat en l’obra que tractarem a continuació), i vist el panorama, sembla que és més senzill i gratificant submergir-se en alguna història que ens faci sentir com activistes contra l’actual status quo. L’Editorial Berenice ha publicat (amb una immaculada traducció de Juan Bonilla i Teresa Lanero) una de les grans novel·les anti-sistema per antonomàsia, La banda de la tenaza, d’Edward Abbey (1927-1989), un dels llibres sagrats per moviments socials com Occupy Wall Street, 15-M i similars, i obra clau per entendre el pensament anti-capitalista que va obrir la ment i els ulls a una part de la societat dels EUA (i Europa) durant la dècada dels seixanta. Publicada originalment el 1975, estem davant d’un llibre d’aventures amb una vocació crítica ben contrastada i resolutiva, que va néixer en els efervescents anys de la contracultura nord-americana. The Monkey Wrench Gang, títol original, ens presenta a quatre personatges que han declarat la guerra un model polític i econòmic esclau del capital que dia a dia va matant el nostre planeta en nom de la civilització i el benestar. A través del monkeywrenching, que és com s’anomena a l’acció de lluita contra el capitalisme, La banda de la tenaza, no sense destacar que repudia tot tipus de dany personal, atempta contra les construccions que han modificat el paisatge del sud-oest del seu país, agredint directament a la flora i la fauna que el decorava natural i pacíficament. Aquí neix la seva lluita: quin home té llicència per adulterar i danyar el nostre planeta i en nom de qui o de què ho fa?

La banda de la tenaza, enriquida encertadament amb il·lustracions d’un dels grans amics d’Abbey, Robert Crumb, és un llibre crític, sagaç i sarcàstic contra el sistema, centrant-se en la formació, tàctiques, vicissituds, vivències, circumstàncies i perills del grup de sabotejadors: Doc Sarvis, un metge anarquista i cerebral; Bonnie Abbzug, una jueva indomable i irresistible; ‘Seldom Seen’ Smith, un mormó amb tres dones mal vist entre els de la seva església; i George Washington Hayduke, un veterà del Vietnam, del cos de les Forces Especials, que torna a casa per tal d’utilitzar les estratègies del Vietcong contra les construccions que han destrossat l’ecosistema. Edward Abbey ens situa a l’escenari dels quatre personatges amb un ritme vertiginós, gràcies a una prosa viva, elèctrica i incontrolable, gairebé tant com els protagonistes de l’obra. Narració dinàmic, exuberant, la trama circula per diferents camins que es va bifurcant per tal de conduir al lector cap als diferents sabotatges, aventures i situacions que donen forma a una novel·la total. Entretinguda i incisiva, l’obra d’Abbey, la qual té una continuació publicada al 1989, Hayduke Lives, resulta tan actual com instructiva, i inclús, didàctica i desafiant. Com si fos el Manual d’ús de l’anarquista verd, l’autor descriu amb astúcia i lucidesa el monkeywrenching, narrant les sucoses variants del sabotatge ecològic: destrucció fulminant de grans canyons, inutilització de bulldozers, destrucció de trenes automatitzats de càrrega, crema de tanques publicitàries… tot plegat resulta tan esperançador com interessant, i inclús útil per alguns, perquè no han faltat casos de saboteig que han utilitzat les tècniques monkeywrenching. Bromes o no tan bromes a part, la capacitat d’Abbey per fer de la novel·la una mena de paròdia còmica i a la vegada real del món que vivim resulta tan transgressora que en algun que altre moment de la novel·la acabem per creure possible i factible tot el que són capaços de fer uns individus que ja ha passat a formar part dels nostres personatges de ficció favorits.

…Cuando las ciudades se borraran y se hubiesen acabado todos los líos, cuando los girasoles llenaran las cintas de asfalto y cemento de las olvidadas carreteras interestatales, cuando el Pentágono y el Kremlin se hubiesen convertido en residencias de ancianos para generales, presidentes y otros cabezas huecas, cuando los rascacielos de vidrio y aluminio de Phoenix Arizona fuesen cubiertos por dunas de arena, entonces, entonces, entonces por Dios puede que por fin hombres libres y mujeres salvajes a caballo, mujeres libres y hombres salvajes a caballo, podrían vagar a gusto entre las artemisas de aquellas tierras —maldita sea— pastoreando el ganado salvaje, y darse atracones de carne cruda y putas vísceras, y danzar toda la noche a la música de violines, y banjos, y guitarras aceradas a la luz de la luna renacida —sí, por Dios, sí—. Hasta —reflexionó amargamente, sobriamente, tristemente—, hasta que llegara la próxima era del hierro y el hielo, y los ingenieros y los granjeros y en general todos los hijosdeputas volviesen…

L’activisme i el compromís amb el medi ambient i l’ecosistema són claus per entendre el punt de vista d’Abbey, i tot el·laborat sense oblidar els errors, defectes, capritxos i barbaritats propis de la condició humana. La banda de la tenaza, per tant, no són superherois impecables i inatacables. Evidentment, els excessos no hi falten, en forma d’alcohol, de sexe i de vicis, i tots quatre, uns més que altres, són éssers humans que desprenen unes ganes de viure tremendes. Políticament incorrectes, humanament imperfectes, la banda (ni l’autor) no alliçona ni adoctrina. Lluiten contra les construccions que s’han carregat el món que ells voldrien tenir, un món on la natura tingués la darrera paraula, on el món animal i la vegetació campés amb total i absoluta llibertat, en germanor amb la humanitat. No hi ha espai en el seu pensament per l’especulació, el formigó i les corbates. Els únics excessos són els que ells practiquen, que són tots aquells que tots podem practicar sense haver de ser homes amb butxaques plenes i moral buida.

Hàbil narrador, capaç de crear panoràmiques visuals de la situació, d’oferir fores de camp per tal de desconcertar el lector i les seves expectatives i de traslladar l’atenció d’un personatge a un altre amb precisió, Edward Abbey aconsegueix una novel·la que aspira a atacar el sistema, amb intel·ligència, sarcasme i un esperit combatiu pacífic, vitalista i ple d’esperança i activisme. La banda de la tenaza és a la literatura el que Easy rider és al cinema: una monumental novel·la d’acció i aventures que aspira a crear, almenys, en la memòria col·lectiva dels seus lectors, una punta de llança crítica amb el món en el que vivim plena de vida, llum, àcid i entreteniment literari.