La família Tuvache regenta des de fa deu generacions una mena de “La tienda de los horrores” on venen tot tipus d’artilugis, substàncies i estris per suïcidar-se de la manera que un trïi, des de la més romàntica i subtil, com pot ser rebre el petó de la mort, a la manera més ordinària, com pot ser la de lligar-se una bola de pedra al peu per llençar-se al mar o al buit sense marge d’error. A la botiga hi treballen Mishima i Luciène Tuvache amb els seus tres fills, en Vincent, la Marilyn i el petit Alan. Els Tuvache formen una família amb un pensament nihilista i catastrofista de la vida. Consideren que viure no val la pena, que viure mata, com diu una de les samarretes de la Marilyn. El motiu que els impedeix suïcidar-se és el deure que consideren tenir, que és possibilitar la mort de qui es vol matar, per tant, han de seguir vius i tirar endavant la botiga. El seu dia dia es veu alterat quan Alan, d’onze anys, sorprèn a tots amb el seu enfoc positivista i preciosista sobre qualsevol cosa; el seu optimisme trencarà amb la fatalitat en la que els Tuvache i els seus clients vivien fins ara.
Amb un to sarcàstic i humorísticament terrorífic, Jean Teulé ens regala una petita però gran novel·la que ens farà riure amb les situacions més esperpèntiques i alhora ens farà reflexionar sobre la importància del punt de vista sobre la vida i com incideix en l’estat d’ànim. A mig camí entre la pel·li de Roger Corman i el llibre Asesinos S.L de Jack London, el relat és una magnífica lliçó de l’humor més negre i una bona manera d’apropar-se a la psicologia positiva de Seligman.