Edward Bunker a aquestes alçades de partit no necessita cap tipus de presentació. L’autor de No hay bestia tan feroz, Stark, Perro come perro i La fàbrica de animales ja es pot considerar un dels nostres escriptors favorits, gràcies a la tasca de Sajalín Editores, que ha publicat totes les novel·les citades anteriorment. Little Blue Boy, és la darrera obra de Bunker publicada per l’editorial barcelonina, i està considerada pel mateix autor com la seva millor novel·la. Publicada originalment als EUA el 1981, no va obtenir el reconeixement de les seves obres anteriors, (No hay bestia tan feroz i La fàbrica de animales), i Bunker, decepcionat, va deixar l’escriptura per treballar com a guionista a Hollywood. Catorze anys més tard, gràcies a l’èxit de les seves obres al Regne Unit, França i Itàlia, Bunker va tornar a la literatura i va publicar Perro come perro.
Situada als EUA dels anys quaranta, la novel·la explica la història d’un petit xicot trist, faltat i afamat d’amor i obligat a barallar-se amb tot el món. Aquest noi és Alex Hammond, un noi d’onze anys superdotat i independent, però víctima d’incontrolables atacs de ràbia. La seva manca d’intel·ligència emocional, de recursos per controlar les circumstàncies que el rodegen, tot plegat, han provocat que el seu caràcter sigui incontrolable i imprevisible. Ell i el seu pare, Clem, s’han quedat sols. La seva mare els va abandonar, i la situació afectiva, emocional i econòmica és preocupant. Clem no té feina, i és incapaç de mantenir el seu fill; la solució que troba és internar-lo. Després d’escapar-se de diverses cases d’acollida, Alex entra a un una llar per joves a la vall de San Fernando; el pare li promet que tant bon punt tingui feina i se’n pugui fer càrrec d’ell l’anirà a buscar per viure junts. Aquesta serà la principal motivació per l’Alex per reconduir el seu caràcter, fer bondat i tenir un bon comportament fins que el seu pare torni per iniciar una nova vida plegats. Però, les coses es torcen i de quina manera: Alex és acusat d’un robatori injustament, es rebel·la i fuig de l’internat amb l’autor dels fets, Sammy Macias. I aquí comencen els veritables problemes: un altre robatori amb arma pel mig, els primers problemes amb la policia, la solitud del corredor de fons,… La història que explica Bunker és la d’un nano que es perd des de la infància, provocant que perdi la vida a reformatoris, llars d’acollida, correccionals i presons, amb tota la cruesa i magisteri d’un dels autors més recomanables i impactants, si no el que més, en qüestions dels baixos fons.
Basada en la pròpia vida del propi autor, Little Boy Blue no és de lectura còmode. I ens expliquem. La narració de Bunker, com sempre, resulta d’una addicció immediata. El llibre atrapa des de la primera pàgina. Però estem davant les aventures i les desventures d’un delinqüent en potència. La vida d’Alex Hammond és una putada, i indigna per com el tracta la societat. I ja sabem que la realitat supera la ficció. L’univers del protagonista de la novel·la gira entorn de la violència, l’abús de poder i l’autoritat. Ell veu el món com un indret mesquí, injust, en el qual podrà sobreviure a base d’hòsties, robatoris i fugides sense clàxon. Ara bé, sap que la vida pot ser diferent, és intel·ligent i té sensibilitat per veure les coses d’una altra manera; no obstant, se n’adona que si mostra certa debilitat, el món cruel el devorarà. I ha de sobreviure com sigui si vol fer realitat el seu somni: sortir del carreró sense sortida que és el dia a dia del criminal. Bunker ens fa veure el món criminal i la realitat des dels ulls d’un jove que comença a delinquir i es veu arrossegat per les circumstàncies, construint a la vegada un relat sobre la joventut i la innocència perduda. Alex, el nen, mor en mans de la delinqüència. En el moment en el que comet un robatori, la societat decideix que és un criminal; llavors, decideix que el seu camí és aquest. I no troba cap altre. La literatura és el seu gran refugi, deixant clar Bunker la importància que atorga a l’art. No obstant, l’ Alex, per salvar-se, no té prou amb desconnectar del dia a dia devorant llibres. El seu destí està escrit, i el fet de viure en correccionals cada cop més severs endureixen encara més el seu caràcter. Sense ànima d’spoiler, apuntar que serà el presoner més jove de San Quintí. Passaran moltes coses a la vida de l’Alex, gairebé totes negatives. La mala fortuna l’acompanya, les decisions que pren van sempre en la mateixa direcció. El contrast a d’aquesta història tan crua el trobem en el retrat que l’autor fa del protagonista i dels seus companys; els descriu amb benevolència i certa compassió, sabedor de la manca d’amor, de comunicació i d’afecte han estat els grans culpables del destí que han agafat les seves vides, sense oblidar la incomprensió i menyspreu rebuts per part de la societat. En canvi, no te pietat amb els correccionals, professors i tutors dels reformatoris, policies i funcionaris d’ordre públic, i demés individus que consideren a Alex i a les persones com ell com elements perduts i oblidables. No us espereu una novel·la de denúncia. Ara bé, Bunker narra la realitat que viuen un nano marginat per la societat, que ha de viure al marge de la llei perquè les seves cartes ja estan marcades des de que camina pel món.
Gandhi afirmava que la incomunicabilitat era la font de tota violència. Vet aquí com la vida del protagonista d’aquesta excel·lent obra esdevé una ànima perduda en part, per culpa d’una societat que l’ha ignorat, l’ignora i l’ignorarà. L’entorn amb el que conviurà, ja sigui als internats, a les presons, o al carrer, aguditzaran els seus problemes. Abandonat per la seva família, sense respostes ni capacitat per sortir endavant, el destí final de l’Alex és el vestit a ratlles. Una altra vegada, Bunker trasllada les seves vivències personals al paper creant una fascinant obra sobre la pèrdua de la infància i també, la pèrdua de la vida. Novel·la veraç, intensa i punyent, plena de ràbia i amb una narració fluida i imparable, on la veritat és el que importa, Little Boy Blue ens endinsa de nou al dur, complexe, sensible i atractiu univers del gran Edward Bunker. Apunteu-li un altre Knock Out.
