Ens hem d’enrecordar de novel·les com Dublinesca de Enrique Vila-Matas, El oficinista de Guillermo Saccomano, País de sombras de Peter Matthiessen, Cinc-cents bars i una llibreria de Roser Caminals, Buda Blues de Mario Mendoza, Una heredera de Barcelona de Sergio Vila-Sanjuán, Niño A de Jonathan Trigell, Asuntos internos d’ Ian Rankin, Necrópolis de Boris Pahor, Caminos nocturnos de Gaito Gazdánov i Un error de cálculo de Luis Béjar; hem de valorar la recuperació dels texts de Fitzcarraldo, Conquista de lo inútil de Werner Herzog, Bitches Brew. Génesis de la obra maestra de Miles Davis d’Enrico Merlin i Veniero Rizzardi, Medidas desesperadas de Lydia Lunch i Coltrane. Historia de un sonido de Ben Ratlif; no podem passar per alt assajos que sovint passen desapercebuts però que per mi, són imprescindibles per aproximar-nos a la veritat, com Huy! Porqué todo el mundo debe a todo el mundo y nadie puede pagar de John Lanchester, Algo va mal de Tony Judt, Mal consentido de Aurelio Arteta, ¿Para qué servimos los jueces? de José Antonio Martín Pallín; destacar també la quantitat de títols publicats sobre la màfia, així com la publicació en castellà per primer cop d’obres de Richard Brautigan i el mateix Gaito Gázdanov, la recuperació de clàssics, i fins i tot la publicació d’obres pòstumes d’autors enyorats.
I potser seria positiu oblidar segons quins llibres, com per exemple, els de Federico Moccia. Sobre la mala literatura hi ha molt escrit: tota la literatura en parla, i tota la literatura ens ensenya l’enorme diferència entre un bon llibre i un mal llibre. Sí, hi ha espai per tothom, però també per utilitzar les paraules i argumentar la situació actual. José Antonio Marina, per exemple, ens planteja, a Las culturas fracasadas (i en part a La inteligencia fracasada, on ens deia que la història de la humanitat és la història de l’estupidesa) com ens podem alliberar de l’estupidesa col·lectiva, i d’aquesta manera, convertir-nos en societats més intel·ligents. Estic d’acord amb Marina: si les interaccions que realitzem són estúpides, nosaltres ens fem estúpids i, per tant, la societat cada cop és més estúpida. Estúpid és aquell que amb la seva actuació perjudica a la societat. Estarem d’acord en afirmar que necessitem viure en una societat més intel·ligent.
No podem passar per alt el treball d’editorial com Sajalín Editores, La oveja roja, Ediciones de Punent, Destino, RBA, Grup 62, Editorial Crítica, Katz Editores, Alpha Decay, Capitán Swing, Akal, Alianza Editorial, Ediciones Icaria, Herder, Edicions La Campana, Blackie Books, Los libros de la catarata, Los libros del lince, Los libros del silencio, Seix Barral, Bromera, Anagrama, Galàxia Gutenberg, Grup 62, Destino, Alfaguara, Ediciones Oblicuas, i alguna que altra que em deixo… sense ells, tot seria més negre.
“Tota paraula és com una taca superflua en el silenci i el no-res”
Samuel Beckett
La frase avisa, no obstant, ara us presentem 50 llibres que ens han donat llum i paraules durant aquest 2010. I a continuació, a sota d’aquests, trobareu llista de 25 exclusivament de fotografia, també d’aquest any. No hi són tots, però són tots els que són:
I els 25 llibres de fotografia
