Olimpita és una novel·la grà fica narrada cinematogrà ficament amb uns personatges actuals que podrien ser els teus veïns. El dibuix rasgat i dinà mic és molt fidel als paratges que cita de la ciutat de Barcelona. Hernán Migoya (1971) i Joan MarÃn (1975) denuncien el tracte als immigrants i l’hipocresia de la violència sexista amb aquesta obra. Migoya, en el que seria la primera col·laboració amb MarÃn, afirma que “volia fer un còmic costumbrista sobre dues temà tiques que he viscut bastant a prop”.
La història que es desenvolupa al barri de Grà cia. Un matrimoni andalús al voltant dels 30 treballen junts a una parada de peix de l’Albaceria, mercat del barri de Grà cia. Carmelo pega a Olimpita o perquè el Barça juga malament o perquè té sospites que li fa el salt amb Ass (nom que traduït significa imbècil o cul), un immigrant de Saint-Louis (Senegal) que ha arribat a Barcelona per enviar diners a la seva dona i el seu fill. Ass busca casa i feina, i el primer ho troba i el segon grà cies a la compassió d’Olimpita i Carmelo. La parada de peix s’omple amb Ass i per un sou Ãnfim ell comença a veure llum al final del camÃ. Olimpita adonant-se de la fatal situació en que viu es comença a sentir atreta per Ass, qui li correspon amb orgies de sexe al pis d’una companya del mercat.
Migoya torna a la cà rrega amb aquesta temà tica presenta a les seves obres “potser la majoria de la gent tiraria tota la seva vida per la borda a canvi d’un instant de suprema felicitat“, i això és el que ens entreveu el personatge d’Olimpita, un personatge que “mereix ser feliç, però ni ella s’adona, potser, per la falta d’autoestima; no l’han educat per ser feliç, sinó per fer feliç al seu marit“. Olimpita l’han nominat a la 12ena edició d’Expocòmic millor obra espanyola i millor autor revelació a Joan MarÃn.
Olimpita
Norma Editorial
148 pà gs.
Gener 2009
