Olimpita, un retrat sobre el maltractament i la immigració

Olimpita és una novel·la gràfica narrada cinematogràficament amb uns personatges actuals que podrien ser els teus veïns. El dibuix rasgat i dinàmic és molt fidel als paratges que cita de la ciutat de Barcelona. Hernán Migoya (1971) i Joan Marín (1975) denuncien el tracte als immigrants i l’hipocresia de la violència sexista amb aquesta obra. Migoya, en el que seria la primera col·laboració amb Marín, afirma que “volia fer un còmic costumbrista sobre dues temàtiques que he viscut bastant a prop”.

La història que es desenvolupa al barri de Gràcia. Un matrimoni andalús al voltant dels 30 treballen junts a una parada de peix de l’Albaceria, mercat del barri de Gràcia. Carmelo pega a Olimpita o perquè el Barça juga malament o perquè té sospites que li fa el salt amb Ass (nom que traduït significa imbècil o cul), un immigrant de Saint-Louis (Senegal) que ha arribat a Barcelona per enviar diners a la seva dona i el seu fill. Ass busca casa i feina, i el primer ho troba i el segon gràcies a la compassió d’Olimpita i Carmelo. La parada de peix s’omple amb Ass i per un sou ínfim ell comença a veure llum al final del camí. Olimpita adonant-se de la fatal situació en que viu es comença a sentir atreta per Ass, qui li correspon amb orgies de sexe al pis d’una companya del mercat.

Migoya torna a la càrrega amb aquesta temàtica presenta a les seves obres “potser la majoria de la gent tiraria tota la seva vida per la borda a canvi d’un instant de suprema felicitat“, i això és el que ens entreveu el personatge d’Olimpita, un personatge que “mereix ser feliç, però ni ella s’adona, potser, per la falta d’autoestima; no l’han educat per ser feliç, sinó per fer feliç al seu marit“. Olimpita l’han nominat a la 12ena edició d’Expocòmic millor obra espanyola i millor autor revelació a Joan Marín.