El periodista Joe Sacco és un dibuixant i guionista de còmics que treballa com si d’un corresponsal de guerra es tractés. Per fer el còmic Palestina. En la franja de Gaza (premi American Book Award de 1996), se’n va anar a viure entre els palestins dels territoris ocupats durant dos mesos, des de finals de 1991 fins a principis de 1992. Joe Sacco va anar a amarar-se de què es coïa i malauradament encara es cou a una de les zones més conflictives del planeta. Jerusalem, Ramala, Nablús, Jaffa, Hebron, Gaza, Cisjordània, Tel Aviv, un llarg recorregut pel territori que li va permetre crear un còmic tan contundent com objectiu; desprèn sinceritat i ganes de donar a conèixer el que va viure, sense més. Sacco no vol donar lliçons a ningú, ni vol ser el salvador de res; es “limita” a escriure el que escolta i a dibuixar el que veu.
Sacco es va trobant famílies palestines destrossades que denuncien les tortures sofertes per part Shin Bet (la CIA jueva) o es queixen de que els jueus tallin les seves oliveres, sovint la única font d’ingressos, alegant raons de seguretat; les conclusions són immediates però oblidades per Occident. I quan una família de jueus, que pateixen per les pedres, bombes casolanes i cóctels molotov, i que proclamen que els territoris són seus perquè van guanyar la guerra, la cara que es dibuixa el propi Sacco a les vinyetes ho diu tot. També hi ha lloc per escoltar dones palestines expressant el seu malestar davant l’home palestí; parlen de maltractaments, de falta de respecte i de la seva denigració com a dones; o nens palestins llençant pedres contra tancs i militars jueus, orgullosos de fer-ho ja que els seus pares els insten a fer-ho. En un capítol, Sacco li qüestiona a una dona de Tel Aviv, crítica amb els palestins: “No tenen dret a defensar un territori que heu ocupat?”. Tot depèn dels ulls amb el que ho vulguis mirar, com es diu en el còmic.
El pròleg del còmic està escrit per Edward Said, palestí nordamericà, professor de literatura comparada i autor entre d’altres de llibres com Orientalismo, Gaza-Jericó, pax americana i Crónicas palestinas, i redunda en la honestedat de Sacco per crear un còmic, en aquest cas seriós i rigurós com un assaig periodístic, però amb el dinamisme i frescura que donen els dibuixos, i més els de Sacco, de l’estil del còmic underground (amb una retirada a l’estil de Robert Crumb però amb una temàtica propera a la d’ Art Spiegelman) sobre un tema tan delicat, i amb un punt de vista tan net com el conflicte li permet; perquè Sacco, i això ho diu ell mateix en el pròleg, afirma que hi ha un fet central en aquest conflicte, que és l’ocupació d’Israel, i fins que cap llei internacional ni Drets Humans intervinguin, no hi haurà solució.
El còmic és una mena de diari del viatge de Joe Sacco per la zona, on el que sempre té clar és la seva preocupació per les víctimes i la voluntat de donar veu al seu testimoni. Les seves impressions són secundàries, perquè com diu durant el còmic el mateix protagonista, és a dir, el propi Sacco, hi ha moments en els que està tan esgotat i tan fart de tot el que veu i sent, que ja no sap què pensar.
Joe Sacco té altres còmics sobre conflictes, com Gorazde: Zona Protegida – La Guerra en Bosnia Oriental i El mediador – Una historia de Sarajevo i El final de la guerra, totes elles, com Palestina: En la franja de Gaza, editades per Planeta. També és autor de El rock y yo, un homenatge autoparòdic als seus anhels per convertir-se en una estrella del rock i al seu amor per la música.