Escriure és com dirigir un somni. En aquest cas, un somni que podria haver tingut lloc durant qualsevol nit de qualsevol dissabte. Aixà s’inicia la Picadura de Barcelona (Edicions Sidillà , 2014), a través d’una trama bà sica i lineal: Un passeig de retorn cap a casa després d’haver arreglat el món conversant amb un amic. Adrià Pujol Cruells, autor i protagonista, regala al lector, amb el fatalisme optimista per bandera, una captivadora, lúcida, divertida i lluminosa descà rrega literà ria. CrÃtica social i urbana, reflexió lingüÃstica, enraonies và ries envers la vida de la Barcelona post-OlÃmpica i pre-apocalÃptica, i la raó de ser empordanès, català i persona, donen forma a 205 pà gines de diversió, reflexió i literatura.
Deambulant per Barcelona, divagant per aquà i per allà , cigarreta va, cigarreta ve, porro va i no tants que venen, i glop a glop de cervesa calenta, l’Adrià trena una travessia literà ria d’una intensitat moral i verbal extraordinà ria. El com i el què són d’una exigència lingüÃstica i intel·lectual dignes de ser agraïdes. És necessari el diccionari i alguna pausa per la reflexió durant la lectura. I són dues de les moltes virtuts d’una novel·la que desprèn saviesa, kilòmetres i caos camuflat en un ordre rigorós que impedeix caure en l’arbitrarietat narrativa. Recorrem la ciutat, però també la seva trajectòria vital, i aixà com repassa la ciutat de Barcelona, també ho fa amb la condició humana. La veu narrativa ens parla en primera persona, en un monòleg a ningú i a tothom, amb un embolcall lingüÃstic ple de troballes i paraules a reivindicar per enriquir el català i enriquir-nos tots. Va d’un pensament a l’altra amb un sentit d’orquestració literà ria realment captivador. És un llibre dialectal i al mateix temps universalment comprensible. I potser perquè l’escriu un narrador en estat ebri, o bé perquè la vida també és aixÃ, és a la vegada seriós i a la vegada irònic. Te l’has de prendre com és saludable prendre’s la vida, amb un peu al rigor i un altre a la broma, des d’on l’autor s’instal·la sovint per pintar la cara i en algun cas posar nas de pallasso a la indignant realitat.
Ho has aconseguit, Adrià Pujol Cruell. Enriquir-nos a tots i escriure sobre el que escriu tothom sense que ho sembli. Aconsegueixes fer-ho diferent, electritzant, hipnòtic i suggeridor. Tota una picadura. Picadura de Barcelona: una novel·la per riure, aprendre i deixar-se sorprendre.