“Som una tribu d’indis dins de Barcelona”

Durant el darrer trimestre de 2013 el sector del llibre a Barcelona ha viscut un renaixement amb l’apertura de nous establiments en petit format. La re-inauguració de la històrica llibreria Ona al barri de Gràcia n’ha estat un dels més emocionants. La llibreria va tancar el 2010 per problemes econòmics i, ara, la Montserrat Úbeda reprèn el projecte amb il·lusió, mantenint l’objectiu de la seva fundació l’any 1962: la defensa de la llengua i la cultura catalanes. “Per a mi l’Ona no ha desaparegut mai”, exposa Úbeda, donat que, durant aquests tres anys, ha seguit en contacte amb molts dels seus clients.

Què és per a vostè Ona?

Ona ha sigut la meva vida: em va marcar de petita i ho ha seguit fent des de llavors. A vegades m’he volgut dedicar a altres coses i sempre he anat a parar un altre cop a la llibreria. Suposo que l’havia de tornar a obrir en algun moment! No concebo un altre món amb llibres que no sigui Ona i el llibre en català.

Ona va ser la meva escola en tant que referent de literatura, d’història, d’assaig… I per a mi no és estrany tenir un espai on tot és en català i on s’ha d’encarregar el llibre en castellà, quan al 99% de les llibreries és al revés. El català és la llengua amb la qual sóc i penso; és la meva essència. Ha sigut estrany durant els tres darrers anys haver de treballar com un peix fora de l’aigua en espais on el castellà era el dominant de tota la llibreria.

 Quin és el concepte d’Ona?

És un espai d’integració. No ens hem d’avergonyir de parlar la nostra llengua. Jo també sóc lectora de castellà i, tot i que no m’agrada com m’han ensenyat la llengua, estic molt contenta d’haver-la après i no en renego. Però això no vol dir que hagi de renegar de la meva. Crec que poder fer un punt de trobada en català és una meravella.

Actualment, el llibre en català està en igualtat de condicions que el llibre en castellà a casa nostra?

No, som una tribu d’indis dins de Barcelona. He treballat a moltes llibreries de la ciutat i el català, sigui per què hi ha menys producció que la castellana o sigui per la raó que sigui –cadascú en tindrà una-, no està ben exposat ni es veu tant com el llibre en castellà. Hi ha una mancança en quant a llengua. Tu vas a buscar qualsevol novel·la que no sigui molt recent i costa trobar-la. Busques varietat en poesia i costa trobar-la. I, en canvi, en castellà pots tenir prestatges i prestatges.

Hi ha altres llibreries en català, a part d’Ona? 

La única llibreria que existeix en català íntegre som nosaltres, tal i com hem sigut sempre. Antigament hi havia la llibreria Ballesté, que només treballava en català. I quan va néixer Proa només treballava en català, però a poc a poc va incorporar el castellà i fins i tot altres llengües. Per tant, a dia d’avui som els únics que vivim en català.

Per a vostè Ona va ser una escola de llibreters. Com veu la professió actualment?

A mi m’agradaria tornar a humanitzar una mica el sector. Potser és la meva percepció per edat, ja que he viscut llibreries de la vella escola on es mima molt el client i aquest s’hi sent còmode. Però la manera com et fan treballar amb els llibres, la manca de comunicació amb el client i la distribució de l’espai a moltes llibreries actuals no m’agrada. Les llibreries petites tenim aquest factor d’humanitat. Al ser un lloc més petit, el contacte amb la persona és més fàcil que no en una gran llibreria on el tracte és diferent.

Com és que us heu instal·lat al barri de Gràcia ?

Aquest espai el munto a Gràcia perquè és casa meva. Visc al barri des de fa molts anys i, per a mi, és el cor de Barcelona. M’hi he trobat amb les portes obertes, és un barri essencialment catalanista i viu aquest fet històric com una cosa pròpia. En cap moment he trobat un espai a Gràcia i he decidit muntar una llibreria en català.

Com a primer moviment d’integració al barri, Ona s’ha unit a l’Associació de Llibreters Independents de Gràcia.

Són gent molt jove amb molta empenta i ganes de crear una associació que aglutini a tots els llibreters del barri, on darrerament han sorgit moltes llibreries especialitzades de gent provinent de l’àmbit cultural –periodistes, músics, documentalistes, gràfics- i crear activitats amb l’objectiu de fomentar un centre de cultura del llibre.

Com ha anat la inauguració de la llibreria?

Ha estat un èxit, ha estat molt emotiva donat que he retrobat gent amb qui no em vaig poder acomiadar durant el tancament de l’altra Ona. La paraula per a definir-la és il·lusió i molta alegria perquè és retrobar gent que es van quedar orfes. Ona, a part de la feina de vendre llibres, era com una família. Era un punt on la gent venia, explicava penes i alegries, veies com s’anaven casant, tenien fills i néts… Era una nissaga que s’anava continuant.

Ara estem creant un espai càlid on la gent s’hi trobi com a casa. I al trobar la mateixa persona que els atenia antigament els canvis no són tan grans. Evidentment n’hem introduït alguns, com la papereria o el marxandatge, però seguiré treballant la música i narrativa com sempre ho hem fet.