M. Ward: tan clàssic com intemporal

0

A WASTELAND COMPANION. M. WARD

4 estrelles

Amb un títol inspirat en un poema de T.S. Eliot, rodejat de divuit músics, entre ells destaquem els noms de Howe Gelb, Steve Shelley, John Parish, Mike Mogis (Bright Eyes), Zooey Deschanel (She & Him) i Tobey Leaman (Dr. Dog), gravat a sis ciutats, concretament a Omaha, Portland, Nova York, Los Ángeles, Bristol i Austin, amb vuit enginyers de so, el setè àlbum d’ M. Ward, A Wasteland Companion, aglutina tot allò que ens havia mostrat al llarg d’una trajectòria que disc rere disc ha consolidat a un músic que per fi, sembla haver ocupat un lloc en el cor del gran públic.

Rock, pop, gospel, blues, country, folk, americana, M. Ward, des de que va debutar en solitari amb Duet for Guitars # 2, Matthew Stephen Ward ha regalat moments plens de melodia, harmonia, alguns cops de forma més expansiva, com Post-War, d’altres de forma més intimista, com Transfiguration of Vincent, però sempre amb la seguretat de que ens trobarem un treball ple de grans composicions. A Wasteland Companion resulta un treball que, a més de detectar-se el sentiment d’un disc en viu, per com estar gravat, i pel so que té, on el californià, com és habitual, plasma el seu gust per l’artesania musical d’abans, i sobretot, als mítics quatre pistes, l’autor de Hold Time incideix de nou en el seu costat més pausat, tot i que a la vagada es detecten una quantitat de matisos i sonoritats que posen en evidència la seva meticulosa i perfeccionista forma de treballar.

En aquest LP trobem un altre cop de tot; per exemple, un homenatge a Alex Chilton, Clean State, i dues versions, una del seu venerat Daniel Johnston, Sweetheart, i una altra del tango Adiós Muchachos, I Get Ideas, rock n’ roll com Primitive Girl, I Get Ideas i Watch the Show, folk com There’s a Key, Wild Goose o el tema que dóna títol al disc, joies musicals com The First Time I Run Away i Pure Joy… L’eclecticisme d’ M. Ward neix de la seva intensa forma de viure la música. Tot i que és innegable el classicisme del seu estil, en el que hi trobem referents que van des de Billy Bragg a Yo La Tengo, passant per Buddy Holly, Hank Williams i Bob Dylan, M. Ward recrea el passat però des d’una perspectiva radicalment intemporal. Sentir la seva música és sentir la música d’abans, d’ara i de sempre.

A Wasteland Companion és potser el millor treball d’ M. Ward, tot i que és una sensació que es té quan es tornen a escoltar alguns dels seus treballs.  L’ ex-membre de Rodriguez, la seva primera banda, i membre de projectes que van i venen com She & Him, Arizona Amp And Alternator, Monsters of Folk i Tired Pony, torna a demostrar que disc rere disc, s’ha confirmat com un músic tan apassionat com necessari. M. Ward torna a oferir un dics ple d’enormes cançons, i aquesta és la manera de mostrar que s’ha convertit, per mèrits propis, i des de fa temps, en un referent del panorama pop-rock contemporani.

Sona a… Buddy Holly + Caetano Veloso + Jonathan Wilson.
El Millor… l’amor i sentiment per la música que es respira amb cadascun dels excel·lents temes del disc.
El Pitjor… res.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply