AND THEM BOYS DONE SWANG. ELECTRIC BOYS
Afortunadament, hi ha persones que sí respecten la tradició del rock n’ roll, i que sí entenen que és sentir un estil de vida de forma passional i honesta; i no ens enganyem, pot arribar a ser un univers prou tancat i egocèntric, com qualsevol altre. Però, quan algú és molt seu, és perquè s’estima, perquè té una seguretat a prova de bombes, tot i que es corre el perill de no evolucionar. No és el cas de grups com els veterans suecs Electric Boys, qui de la mà del seu líder, Conny Bloom, s’han tornat a reunir, i amb un nou treball. Rock n’ roll, A.O.R, funk, són varies les opcions per situar una banda que va debutar l’any 1988, amb Funk-O-Metal Carpet Ride, on es van presentar com un combo de funk i metal. Posteriorment, amb Goovus Maximus, varen donar un gir al pop-rock més psicodèlic, i amb el tercer i darrer treball de la primera etapa, Freewheelin, s’apropaven al hard rock dels setanta. El darrer guitarrista de Hanoi Rocks ofereix amb And Them Boys Done Swang un nou recital de rock n’ roll en estat pur, visceral, directe i melòdic. Amb aquest nou treball torbem una mica de tot, però sobretot ens retrobem amb un grup renovat, amb nous aires, però amb una actitud i un so similar al conegut en el seus anteriors LP’s. Les influències que dona forma a les seves cançons són els Stones, Funkadelic, Kiss, Thin Lizzy, Whitesnake, Cinderella i The Quireboys, i segurament, es trobarien d’altres, de similars. Pròxims, vitalistes, apassionats, càlids i convencionals, la música dels Electric Boys és directa, simple i amena, i assegura una bona dosi d’entreteniment, a base de riffs i melodies addictives.
No són el millor grup del món, però sí una aposta segura. Cançons immediates, fresques, que reivindiquen un estil musical, una manera d’entendre la música, i també, una forma de tirar endavant. Amb temes com The Day The Gipsies Came to Town, o Rolling’ Down the Road, no cal dir res més que benvinguts de nou.
Sona a … Thin Lizzy + Kiss + Quireboys
El Millor… Angel in a Armared Suite, The Day The Gipsies Came to Town, Rolling’ Down the Road
El Pitjor… Quan sonen més pomposos i ralentitzats, com a Father Popcorn’s Magic Oysters i Ten Thousand Times Goodbye.
El pop neo-clàssic de Girls
